Ernest Maragall i Ramon Tremosa han aconseguit incloure les principals reclamacions catalanes en l'acord de les institucions sobre el pla d'inversions
Brussel·les (ACN).-
L'Institut Català de Finances (ICF) podrà rebre directament fons del pla Juncker, segons l'acord al que han arribat aquest dijous les tres institucions europees per a posar en marxa el fons europeu d'inversió, que ha de mobilitzar 315.000 milions d'euros en els propers tres anys. Els eurodiputats catalans Ernest Maragall (ERC-NeCAT) i Ramon Tremosa (CiU), membres de la comissió que ha negociat l'acord, han aconseguit que s'acceptés la seva proposta que entitats com l'ICF puguin treballar amb el fons, gestionat pel Banc Europeu d'Inversions. Maragall ha indicat que cal que l'ICF posi en marxa "immediatament plataformes d'inversió específiques" per poder treballar amb el pla Juncker.Tant Maragall com Ramon Tremosa s'han mostrat satisfets que l'acord inclogui aquesta reivindicació catalana, tot i que l'eurodiputat de la coalició d'ERC-NeCat ha admès que el pacte entre l'Eurocambra, el Consell i la Comissió "no recull al 100%" les propostes del seu grup dels Verds/ALE perquè li manquen "objectius més concrets".
Tremosa ha celebrat que l'Institut Català de Finances de la Generalitat pugui actuar com a intermediari del Pla Juncker per a les PIMEs catalanes, "fent més fàcil que els diners s'inverteixin en les PIMEs del nostre territori amb més potencial i capacitat d'innovació". Maragall ha reclamat que l'ICF posi en marxa plataformes d'inversió "específiques per a PIMEs, projectes d'eficiència energètica i de valorització tecnològica" que tinguin "capacitat de transformar el teixit productiu".
En concret, l'acord preveu que totes les institucions financeres i de promoció econòmica que tinguin un mandat públic, ja sigui a nivell estatal, regional o local, tinguin la consideració de bancs nacionals, el que obre la porta a que institucions l'ICF puguin participar del fons.
L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa també ha destacat que l'acord preveu que s'apliqui un anàlisi de cost-benefici dels projectes a escollir per a rebre finançament segons els "estàndards europeus". "Així s'evitarà que s'utilitzi el pla Juncker per finançar trens sense passatgers i aeroports sense avions", ha indicat. Tremosa, que ha estat un dels defensors que s'incloguin les infraestructures de la xarxa transeuropea de transport entre les prioritats del pla Juncker, ha assegurat que el pacte permetrà a la línia rebre diners privats. "El corredor mediterrani serà finançat més fàcilment per inversors privats que hi veuran un clar retorn econòmic, més que no pas per un govern espanyol que margina Catalunya i que sempre prioritza la inversió en l'alta velocitat per sobre de l'economia productiva".
Maragall ha indicat que amb l'aprovació de pacte "estem més aviat parlant d'un instrument per impulsar la inversió, més que d'un veritable pla". "Que els projectes siguin veritablement bons i orientats a la generació d'ocupació sostenible dependrà dels estats i dels promotors privats", ha dit l'eurodiputat republicà, que desitja que no s'hi incloguin "projectes tipus Castor o infraestructures inútils".
Finalment, Tremosa ha celebrat que per generar el fons del pla Juncker, pel qual s'utilitzarà el programa Horitzó 2020, no es tocaran el Consell Europeu de Recerca ni el programa concret de Marie Curie. Per l'eurodiputat convergent, això és important perquè "Catalunya cada any figura entre les primeres regions europees en captació de fons europeus per la recerca, i aquest és un dels nostres motors de creixement". La protecció d'aquests dos programes s'ha pogut garantir gràcies a una esmena del grup liberal a l'Eurocambra, del que forma part CDC, que ha proposat que en comptes de retallar en aquestes partides, s'utilitzin pel finançament del fons els superàvits de la UE que cada any es retornen als estats si no es fan servir.
Els projectes que Catalunya vol finançar
Segons un document preliminar de la Generalitat vist per l'ACN el febrer, Catalunya presenta com a projecte més ben dotat per rebre finançament del pla Juncker el corredor mediterrani, amb una inversió total de 3.291 milions d'euros, dels quals 1.585 entre el 2015 i el 2017. Els projectes també inclouen les línies de metro L-9 i L-10, amb 1.108 milions d'euros en total, i 485 milions per millores de la xarxa ferroviària, amb plans com l'enllaç amb la T-1 o el desdoblament de la R-3 entre Montcada i Vic. El document també inclou el desplegament de serveis de tecnologies de la informació i la comunicació a la Generalitat. Tots aquests projectes però, són propostes, i caldrà veure si són finalment escollits per rebre diners del pla Juncker. Els document també preveia inversions per a Vodafone, Telefònica, Endesa o Indra.
L'empresa catalana Grífols va ser una de les primeres en ser escollida pel Banc Europeu d'Inversions per rebre finançament del pla, fins i tot abans que s'acordés el funcionament del fons. Grífols rebrà un préstec de 100 milions d'euros del BEI per donar suport a un projecte de recerca i desenvolupament de l'empresa per millorar els tractaments mèdics de l'Alzheimer i els de les malalties cardiovasculars que requereixen intervenció. A més, s'investigarà per millorar el tractament per trombòlisi, que destrueix els coàguls de sang.
