La força del batec del cor augmenta més d'un 20%, segons un estudi fet per investigadors de Germans Trias
Badalona (ACN).-
El grup de recerca en Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (ICREC) de l'Institut Germans Trias (Can Ruti) ha elaborat un estudi segons el qual ratolins amb infart milloren la força del batec del cor mitjançant bioimplants de cèl·lules mare de la sang del cordó umbilical d'humans. Els resultats revelen que la funció cardíaca es recupera més d'un 20%. La investigació de cada cas dura unes quatre setmanes, que és el temps que les cèl·lules es mantenen adherides a la zona infartada del cor. Ara l'objectiu dels investigadors és allargar la vida d'aquestes cèl·lules un cop implantades de manera que puguin aportar més beneficis, així com plantejar la seva seguretat i benefici en cors humans.Quan es produeix un infart de miocardi, el cor perd força per bategar a causa de la mort de les cèl·lules de l'àrea lesionada. Actualment, a més dels tractaments farmacològics i quirúrgics convencionals dirigits a recuperar els vasos sanguinis de la zona afectada, l'única opció terapèutica que garanteix la plena recuperació funcional del cor és el seu trasplantament.
Aquesta opció, però, queda molt limitada pel nombre de donants i per possibles reaccions de rebuig post-trasplantament. És per això que els investigadors intenten desenvolupar noves estratègies per recuperar part de la força per bombejar la sang. Una d'aquestes opcions és la implantació de cèl·lules mare que regenerin el teixit danyat.
En aquest sentit, l'estudi detalla que un tipus de cèl·lules que procedeixen de la sang del cordó umbilical anomenades mesenquimals tenen la capacitat de formar petits vasos sanguinis a l'àrea infartada del cor de ratolins i reoxigenar-la. Les cèl·lules es van introduir en forma de pegat (bioimplant) acompanyades d'una proteïna anomenada fibrina que ajuda a fixar-les.
Els ratolins tractats amb les cèl·lules mesenquimals després d'un infart han augmentat un 21,6% la força del batec cardíac per bombejar la sang. L'estudi, liderat pel doctor Antoni Bayés-Genís, s'ha fet en col·laboració amb el grup de Teràpia Cel·lular de l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) i està finançat, en part, per la Fundació La Marató de TV3.
"Lla troballa també confirma el potencial d'aquestes cèl·lules per tractar altres malalties amb dèficit vascular com l'ictus o la malaltia arterial perifèrica, sense oblidar aplicacions generals en cirurgia vascular", destaca el doctor Bayés-Genís, investigador principal de l'estudi.
