La iniciativa va ser premiada en la Jornada d'Innovació de l'Institut Català de la Salut
Viladecans (ACN).-
L'Hospital de Viladecans (Baix Llobregat) ha reduït en un 85% la sol·licitud de proves del procés preoperatori després d'implantar un nou model d'organització. Es tracta de recopilar les dades clíniques del pacient per via informàtica, confirmar-les telefònicament i revisar en la història clínica les proves complementàries practicades abans per evitar repetir les que no són necessàries. El procés preoperatori sol suposar diversos desplaçaments al centre d'atenció primària i a l'hospital i, per optimitzar recursos i reduir les exploracions i viatges del pacient, el centre va desenvolupar el 2008 aquest nou model que ara ha estat premiat en la Jornada d'Innovació de l'Institut Català de la Salut (ICS).Amb aquesta reorganització, a l'Hospital de Viladecans se sol·liciten ara un 15% de les proves complementàries que abans es demanaven i només un 20% de pacients necessiten desplaçar-se presencialment al centre per a la visita preoperatòria. Segons les dades de l'ICS, s'han estalviat gairebé nou de cada deu analítiques i electrocardiogrames i pràcticament el 100% de les radiografies de tòrax. Aquesta reducció de les proves i desplaçaments no ha fet incrementar les anul·lacions d'intervencions per un preoperatori inadequat ni la morbiditat operatòria. En aquest període, les anul·lacions han passat del 2% al 0,3%.
A l'equip responsable de les tasques del nou model, s'hi han integrat, a més dels anestesiòlegs, professionals d'infermeria específicament formats, que lideren el procés de codificació de les dades clíniques. El sistema també consisteix a desenvolupar nous protocols per adequar les indicacions de proves a la complexitat del pacient i al procés quirúrgic.
El cap del Servei d'Anestèsia de l'Hospital de Viladecans, el doctor Domingo Blanco, destaca que "el tret fonamental del nou model és el canvi en el concepte d'organització del preoperatori". Blanco assenyala que "abans, amb cada cirurgia es posava en marxa una rutina de proves complementàries i de visites que era la mateixa per a cada pacient". "Ara partim de la codificació de la història clínica i del contacte telefònic amb el pacient per completar i confirmar tota la informació disponible i només després d'aquest estudi es decideix si cal o no sol·licitar més proves o una visita presencial", diferencia el doctor.
La infermera consultora de preanestèsia de l'Hospital de Viladecans Montserrat Santa-Olalla afirma que els pacients "valoren molt positivament aquest nou model, tant per la comoditat d'evitar desplaçaments com pel fet de sentir-se ben atesos i controlats". "La informació que se'ls proporciona és tan completa o més que abans", assegura.
Aquesta experiència va ser guardonada amb el primer premi, el passat 5 de març, en la Jornada d'Innovació de l'Institut Català de la Salut (ICS), a la qual es van convidar a explicar projectes innovadors els professionals dels 288 equips d'atenció primària i vuit hospitals de l'ICS. En total, es van presentar 388 iniciatives.
La visita preoperatòria és una part essencial del procés quirúrgic. L'anestesiòleg valora l'estat de salut i risc quirúrgic del pacient; analitza les patologies prèvies i tractaments que rep; fa l'exploració cardiorespiratòria i de la via aèria si és necessari; sol·licita proves complementàries -com ara anàlisis, electrocardiogrames o radiografies de tòrax, entre d'altres- i informa el pacient del procediment anestèsic escollit, les alternatives existents i les possibles complicacions.
Extensió del model en els altres hospitals de l'ICS
Després dels resultats d'aquesta iniciativa, els altres set hospitals de l'ICS han començat a desplegar, des del 2012, experiències de característiques similars. Un grup de treball coordinat pel doctor Blanco, del qual formen part tots els caps d'Anestesiologia dels hospitals de l'ICS i la Societat Catalana d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, treballa per promoure l'extensió del model i fer propostes de revisió normativa que permetin millorar aspectes del sistema, com ara potenciar el paper del professional infermer.
La reforma del preoperatori ha estat possible amb la informatització de la història clínica de l'ICS i la història clínica compartida del Departament de Salut. El model entronca amb les recomanacions sobre la necessitat d'evitar proves preoperatòries que no serien necessàries efectuades per prestigioses institucions com ara el National Institute for Clinical Excellence (NICE) del Regne Unit.
