El responsable bancari responsabilitza durant el judici a l'exdirector financer de la firma de la pèrdua de 5 MEUR
Lleida (ACN).-
L'exdirector de l'oficina de Lleida del Banc de València ha negat durant el judici que s'ha iniciat aquest dilluns a l'Audiència de Lleida la seva vinculació amb el frau financer a la Farinera la Meta de la capital del Segrià, que va tenir lloc a principis del 2009. L'acusat, J. A., ha defensat en tot moment que els moviments de diners, per valor de 5 milions d'euros, que es van fer des de la farinera van ser autoritzats per l'aleshores director financer de la firma, J. G. T., que també està sent jutjat per la seva relació amb el frau, juntament amb tres empresaris del sector de la construcció, un dels quals germà de l'exresponsable de la Meta. El judici s'allargarà fins divendres.L'Audiència de Lleida ha iniciat aquest dilluns el judici pel frau de 5 milions d'euros a la Farinera la Meta, que va tenir lloc en els primers mesos de l'any 2009. S'asseuen al banc dels acusats per la seva presumpta implicació en els fets l'aleshores director del Banc de València, tres empresaris del sector de la construcció i el germà d'un d'aquests i director financer de la Meta en el moment en què van tenir lloc els fets.
L'exdirector de l'oficina del Banc de València a Lleida -entitat que va ser absorbida per La Caixa- ha negat durant la primera jornada del judici la seva relació amb el frau a la farinera lleidatana i n'ha responsabilitzat l'aleshores director financer de la Meta. L'exresponsable bancari, J. A. ha explicat que els tres empresaris del sector de la construcció acusats eren clients seus a la sucursal que dirigia -actualment tancada- i ha dit que les empreses d'aquesta travessaven problemes de liquiditat en aquells moments.
El responsable bancari ha assegurat que per fer front a aquest problemes de liquiditat un dels empresaris li va comentar que el seu germà era director financer de la Meta -l'any 2009- i que la farinera aportaria al banc una imposició a termini fix al Banc de València per valor de 5 milions d'euros, diners que posteriorment va ordenar retirar a favor d'empreses dels altres tres acusats. J. A. ha assegurat que ell informava per telèfon amb l'aleshores director financer de la farinera lleidatana, J. G. T. de les operacions amb els diners de la Meta, fet que ha negat aquest darrer durant la seva declaració, tot i reconèixer que l'operació d'imposició a termini fix no era "una operació de risc". Per la seva banda, J. A. ha explicat que quan es va descobrir el frau va sentir-se "bloquejat" i va decidir marxar 5 dies a Florència i quan va tornar es va posar a disposició del banc.
La Fiscalia demana 8 anys de presó per l'exdirector bancari i pels tres empresaris acusats i 6 anys per l'exdirector financer de la Meta
La Fiscalia defensa que l'exdirector del Banc de València i els tres empresaris van posar en marxa, sense coneixement de l'entitat financera, una roda de xecs que s'acceptaven sense fons per dotar de liquiditat les constructores de la seva propietat mitjançant operacions fictícies.
Una vegada que el forat va assolir una dimensió massa elevada, un dels empresaris, amb la connivència dels altres tres acusats, entre ells l'exdirector del Banc de València a Lleida, hauria convençut el seu germà, aleshores director financer de la Meta, perquè efectués una imposició a termini fix de 5 milions d'euros amb diners de la farinera sense comunicar-ho als màxims responsables de la firma. Segons la Fiscalia, l'aleshores director financer de la Meta va exigir a J.A. que tota la documentació que generés el compte fos enviada al domicili particular dels seus pares perquè no arribés a l'empresa.
La Fiscalia sol·licita per a l'exdirector de l'oficina del Banc de València de Lleida, de la mateixa manera que per als tres empresaris acusats, 8 anys de presó (6 anys per un delicte continuat d'apropiació indeguda i altres 2 anys per un delicte continuat de falsificació de documentació mercantil), a més d'una multa de 20 euros diaris durant 21 mesos per a cadascun d'ells. Així mateix, sol·licita una pena de 6 anys de presó per a l'aleshores responsable financer de la Farinera la Meta per un delicte continuat d'apropiació indeguda i una multa de 20 euros diaris durant 12 mesos.
Altrament, La Caixa, entitat que va absorbir el Banc de València i que actua com a acusació particular en el judici, sol·licita als quatre acusats el retorn dels 5 milions d'euros, a més de penes de presó. Cal remarcar que el Banc de València va indemnitzar l'any 2013 amb els 5 milions d'euros perduts per la farinera lleidatana arran de l'actuació suposadament delictiva dels acusats. Arran de l'acord, la Meta va renunciar a emprendre accions civils contra l'entitat financera, cedint al banc totes les possibles actuacions legals a emprendre per l'estafa.
El judici, que se celebra a l'Audiència de Lleida, està previst que duri fins divendres.
