Publicado 02/07/2015 17:36

L'estudi del microbioma humà podria millorar el tractament de malalties cròniques com el càncer i la sida

Experts locals i internacionals analitzen el seu impacte el 2 i 3 de juliol a Barcelona

Barcelona (ACN).-

Els científics esperen que l'estudi del microbioma humà els permeti comprendre l'origen de les malalties cròniques, com el càncer, la sida o l'autisme. Aquest coneixement els facilitaria diagnosticar, prevenir i fins i tot tractar afeccions que, avui dia, no tenen cura. Malgrat que l'impacte del microbiota en diverses malalties ja està demostrat, la seva alteració encara és un desafiament per als que es necessitaran moltes hores d'estudi, grans avanços tecnològics i la suma de forces de centres de recerca, hospitals i altres institucions. Els dies 2 i 3 de juliol es donarà un primer pas al Cosmocaixa de Barcelona, on experts locals i internacionals es reuniran en el B-Debate.La directora del grup de Bioinformàtica i Estadística Mèdica de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Malu Calle, ha recordat el gran paper que juguen les bactèries al cos humà: "Són trilions de microorganismes, és a dir, deu vegades més que el nombre de cèl·lules del cos". També ha remarcat que influeixen de manera patent en els processos vitals, com "la digestió dels aliments, el manteniment del sistema immune i, fins i tot, tenen un impacte en qüestions neurològiques".

A causa de l'alta presència de microorganismes i al seu impacte en les funcions bàsiques del cos humà, "qualsevol alteració en el microbioma té un efecte molt rellevant en la salut", ha insistit Calle. Segons Francisco Guarner, investigador de l'Institut de Recerca de Vall d'Hebron, estudis realitzats amb animals han demostrat que el trasplantament del microbiota fecal d'un ratolí a un altre canviava "fenotips que se pensava que depenien només del genoma humà". Per exemple, el desenvolupament de l'obesitat o la diabetis tipus 2 o inclús trets de la conducta, com la valentia.

Els experts del B-Debate han aclarit que la pèrdua de diversitat del microbioma humà explicaria reaccions com l'al·lèrgia o la celiaquia, que serien la resposta de l'organisme a bacteris que es reben de l'ambient i no són habituals al cos humà. El mateix ocorre amb problemes de salut que sofreixen actualment les societats industrialitzades i que abans no eren tan habituals, com la diabetis tipus 2, la hipertensió i altres trastorns cardiovasculars, l'autisme, l'obesitat o el càncer de còlon.

D'altra banda, Núria Malats, del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, ha remarcat que un coneixement més alt del microbiota ajudarà a prevenir i diagnosticar malalties. "Com a epidemiòloga i especialista en salut pública, espero que el microbioma em permeti definir poblacions de risc", ha explicat l'experta en càncer de pàncrees. D'aquesta manera, podria intervenir ràpidament "amb prevenció primària, tractaments o evitant factors de risc".

Malats ha afegit que també seria útil per a entendre com es transmeten les malalties cròniques. "Sabem que hi ha un percentatge de càncer que es transfereix a nivell familiar i no coneixem les causes perquè no trobem cap gen que expliqui la transmissió", ha afirmat. La investigadora ha explicat que "potser és l'altre genoma (el dels microorganismes) el que explica la transmissió".

En el camp de les malalties infeccioses, el director de l'Institut de la Sida IrsiCaixa, Bonaventura Clotet, ha ressaltat que l'efectivitat de la vacuna terapèutica contra el virus del VIH necessita "un bon microbioma per millorar la resposta immunitària del pacient". Per tant, l'estudi del microbioma en les persones que participin en l'assaig clínic de la vacuna a partir de 2016 serà clau per optimitzar al màxim la seva eficàcia.

La possibilitat de manipular i canviar la composició de la microbiota associada a malalties obre un nou paradigma per a nous tractaments no invasius, com dietes específiques, l'ús de prebiòtics i probiòtics, i trasplantaments de microbioma. No obstant això, els experts demanen prudència. Clotet ha remarcat que "hi ha molt de mite urbà al voltant del microbioma, els probiòtics i els prebiòtics i encara no se sap què significa això ni com s'hi pot intervenir".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés