Franz Ferdinand & Sparks, Damian Marley i un Aloe Blacc a qui li han plogut desenes de sostenidors, altres actuacions destacades
Barcelona (ACN).-
Lauryn Hill ha reunit aquest dissabte a la nit milers de seguidors a l'escenari més gran del Cruïlla. Uns seguidors que han hagut d'esperar pacientment 40 minuts fins a l'entrada de l'excantant de The Fugees, que ha deixat fins el final de l'actuació els grans èxits del trio com 'Ready or not' o l'arxiconeguda versió del tema de Roberta Flack 'Killing Me Softly'. Passió ha despertat també l'elegantíssim Aloe Blacc, una de les sensacions de la temporada amb la seva eficaç barreja de funk, soul i reggae, entre d'altres. Una de les imatges més impactants s'ha produït quan el públic -s'entén que femení-, ha començat a llençar-li a l'escenari els sostenidors, acumulant-se desenes als peus de l'entarimat.Pel que sembla era una campanya en suport a les afectades al càncer de mama. Però l'efectisme de Blacc, californià de pares panamenys, bé podria ser mereixedor d'una pluja d'aquestes peces íntimes. Amb ulleres de sol estil aviador, impecablement vestit amb gorra, armilla a conjunt i una vistosa camisa, ha saltat a l'escenari per interpretar els seus temes i a trencar uns quants cors.
Blacc era una aposta segura o bé una més que agradable sorpresa. Aquestes són, possiblement, les dues principals valoracions del públic que han gaudit del concert. Aquest es podia dividir en dos grups: els qui sabien molt bé a qui anaven a veure i els qui no en tenien ni idea i passaven per allà per fer temps abans del concert de Lauryn Hill.
Aloe Blacc ha cobert sobradament les expectatives dels primers i ha entusiasmat als segons. No sorprèn si un té un gran talent com a cantant, músic i compositor. Però es confirma si, a més, tens influències que van des del rap contundent i reivindicatiu de Public Enemy -per cert, un dels caps de cartell del Cruïlla 2011-, el soul del 'Déu' Marvin Gaye, la sensualitat d'Isaak Hayes, el folk-rock de Joni Mitchell o el regust americà del sempre amable James Taylor. En un moment del concert, a més, ha recordat al seu admirat Elton John, del qui agafa un fragment de 'Your song' per incloure'l al seu gran èxit 'I'm a man'.
El dens eclecticisme d'Aloe Blacc lliga molt bé amb la filosofia del Cruïlla i, en cap cas, resulta un caos sinó una evolució natural i agradable de la música contemporània dels darrers 50 anys. Per acabar-ho d'adobar, fa tot just dos anys, la veu d'Aloe Blacc irrompia a totes les pistes de ball de la mà del discjòquei Avicii amb el tema 'Wake me up'. Una cançó que li va donar moltes alegries com a coautor: número 1 en vendes a 103 països i 'single' més venut en el període més curt de temps; ni més ni menys que 267.000 còpies en només una setmana. I es dóna el cas que el suec actuava la nit abans a escassos 200 quilòmetres de Barcelona, obrint al 7è Electrobeach Festival de Port Barcarès, a la Catalunya Nord.
Lauryn Hill fa esperar Barcelona
Vuit premis Grammy -i 19 nominacions-, desenes de milions de discos venuts -tant en solitari com a vocalista de The Fugees-, mare de sis fills i, fins i tot, una estada de tres mesos a la presó per evasió fiscal. I només té 40 anys. Sens dubte, la vida i la carrera musical de Lauryn Hill és d'allò més intensa. Però cal fer un apunt: mai havia actuat a Barcelona. Fins aquest dissabte.
L'esperadíssima actuació de Hill al Cruïlla la feia mereixedora del títol de cap de cartell en la segona jornada forta del Cruïlla 2015. La seva empremta en el hip-hop, primer, i el soul contemporani, després, ha seduït en les darreres dues dècades milions de seguidors. I ja estava aquí, trepitjant l'escenari principal del festival a les 22.40 de la nit i vestint de manera ben diferent a la imatge que teníem d'ella fa gairebé dues dècades. El seu cabell, força més curt contrastava amb la llarga faldilla. Els primers tres temes, a més, els ha fet asseguda tocant enèrgicament la guitarra. Problemes de so deixaven entreveure des de les primeres files certa tensió per part de la cantant nord-americana.
A mesura que avançava el concert, les coses s'anaven resolent i Hill enlluernava amb un altre dels seus talents innegables: rapejar. Un repàs als èxits amb The Fugees com 'La, la la', 'Ready or not' o l'arxifamós 'Killing me softly' i en solitari com 'That thing' marcaven la recta final d'un recital que ha començat amb mal peu.
