Un equip d'arquitectes, arqueòlegs i geòlegs recupera el patrimoni megalític del massís, on hi ha més de quaranta punts d'interès
Forallac (ACN).-
El patrimoni històric vinculat als primers habitants del massís de les Gavarres està més a l'abast que mai. Un treball de recuperació del patrimoni megalític del Consorci de les Gavarres i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha posat al descobert monuments funeraris del neolític, entre els quals hi ha un dolmen conegut com 'La taula dels tres pagesos'. És un exemple de tomba col·lectiva (galeria catalana) del neolític final. El dolmen va quedar molt malmès als anys 60, quan l'obertura d'un camí va esfondrar la coberta. Ara, un equip d'arquitectes, arqueòlegs i geòlegs l'ha reconstruït amb els materials originals. Per fer-ho, ha calgut utilitzar una grua per moure pedres de més de 2 tones.Els dòlmens són unes grans construccions de pedra, conegudes com a monuments megalítics, que erigien els pobladors de la societat neolítica. Allà, els humans que ja s'havien tornat sedentaris i havien desenvolupat l'agricultura i la ramaderia, hi feien ritus funeraris i hi enterraven els seus morts. "A les Gavarres, els testimonis més antics que tenim són aquestes monuments, que aporten informació relacionada amb les pràctiques funeràries que tenien", ha explicat la tècnic del Consorci, Maria Piferrer, que afegeix que, a banda de dòlmens i menhirs, al massís no hi ha vestigis de poblats de l'època.
Per posar al descobert aquest patrimoni i apropar-lo a la ciutadania, el Consorci de les Gavarres i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb el suport de Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, han desenvolupat un projecte que ha consistit en fer prospeccions arreu del massís i excavar algunes zones d'interès arqueològic. El projecte va començar l'any 2011 i culmina amb la reconstrucció d'un dels monuments més interessants: el dolmen conegut com la 'Taula dels tres pagesos'.
Aquest dolmen va quedar molt malmès quan, als anys 60, van obrir una pista forestal que va destruir mig túmul i va desestabilitzar l'estructura. Això va fer que les lloses que cobreixen el dolmen cedissin i, segons expliquen els arqueòlegs, l'únic que ha evitat que acabessin de caure és un arbre que hi ha a peu de monument i que ha frenat les pedres. Després d'excavar-lo, un equip multidisciplinar format per arqueòlegs, geòlegs, historiador i, fins i tot, un arquitecte, va decidir llançar-se a l'aventura de reconstruir el monument amb fidelitat màxima a com devia ser i sense usar materials moderns.
"No és gens fàcil, hi ha pocs exemples que es poden considerar modèlics de reconstrucció d'una estructura prehistòrica perquè moltes vegades, sobretot quan no hi ha més remei, es recorre a materials moderns", ha explicat l'arquitecte arribat expressament des de Madrid per a la reconstrucció, Sergio Martín. "En aquest cas, hem intentat no introduir cap material aliè al lloc i, si n'hem d'introduir, que sigui absolutament degradable i que no impliqui cap invasió del monument", detalla.
Una grua per a la reconstrucció
El 'sostre' el dolmen són tres pedres de grans dimensions i les han tornat a situar a lloc sense claus ni ciment. Ha calgut, però, una grua que, enmig de les Gavarres, ha mogut les lloses fins a lloc. Dues de les pedres són més petites, pesen entre 250 i 300 quilos, però la més gran pesa més de dues tones. Han necessitat tot un matí per aconseguir col·locar les tres pedres i assegurar que l'estructura és sòlida i segura i que no s'esfondrarà el dolmen.
"El dolmen estava en un estat de conservació una mica delicat i ens donava l'oportunitat de desenvolupar una excavació inèdita, científica i en extensió", ha detallat la coordinadora del projecte, l'arqueòloga Anabel Ortiz. La primera excavació va permetre saber que la tomba havia estat espoliada però igualment hi van trobar alguns elements com ceràmiques i una gran làmina de sílex. La tomba se situa en el neolític final-calcolític.
Segons Ortiz, la 'Taula dels tres pagesos' és un clar exemple de galeria catalana petita, on els homes del neolític enterraven els seu morts. Segons Ortiz, al massís de les Gavarres hi ha més d'una quarantena de dòlmens, a més d'altres punta d'expectativa arqueològica i menhirs.
Un cop finalitzada la restauració del monument queda un últim pas: la difusió, que es farà mitjançant publicacions, conferències i activitats. A més, inclouran el dolmen a la ruta megalítica 'Els dòlmens de la Serra d'en Cals', que ja està penjada a Internet i en breu comptarà amb unes cartel·les amb codis QR a través dels quals els excursionistes es podran descarregar al seu telèfon mòbil la informació dels monuments megalítics.
