Aquest repunt s'ha concentrat en els sectors de fabricació de ciment i la refineria, que han augmentat l'activitat
Barcelona (ACN).-
Les emissions de CO2 de les empreses catalanes han repuntat lleugerament durant el 2014. Concretament, han augmentat un 0,4% respecte a l'any anterior i aquest repunt s'ha concentrat en els sectors de fabricació de ciment i la refineria, que han augmentat l'activitat. Així ho ha indicat el Departament de Territori i Sostenibilitat que, a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental, ha validat els informes de les emissions de les empreses incloses en la llei que regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle del 2014. Es tracta de 131 empreses que són les responsables actualment d'un 30% de les emissions de gasos de Catalunya, amb 13,2 milions de tones de CO2.Augmenten les emissions de l'activitat industrial i baixen les energètiques
L'any 2014 s'ha trencat la tònica general dels darrers anys en què les emissions del sector energètic eren superiors a les dels sectors industrials. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, per primer cop des del 2007, aquestes últimes han superat les primeres. Hi ha contribuït la deslocalització de la generació elèctrica de plantes que utilitzen gas natural, el combustible fòssil amb més baixes emissions contaminants, predominants a Catalunya, cap a centrals tèrmiques de carbó de fora de Catalunya.
L'any passat es va consolidar la tendència ja iniciada l'any anterior, d'augment del diferencial entre emissions i assignació gratuïta. D'aquesta manera, s'ha arribat als gairebé 3,85 milions de tones de CO2, que les instal·lacions situades a Catalunya hauran d'adquirir i lliurar per complir amb les obligacions que estableix el règim del comerç d'emissions. Amb el preu mitjà del dret al mercat del darrer mes, aquest escreix suposa més de 26 milions d'euros per al sector industrial i energètic del país. El Departament ha apuntat que es tracta d'una quantitat molt inferior a la desitjada per avançar cap a la recerca i la incorporació de tecnologies més eficients en els sectors productius i d'energies més netes, indispensables per a la descarbonització del sistema productiu i energètic.
La manca de drets assignats gratuïtament es concentra en el sector de la generació elèctrica i en les instal·lacions de combustió, ja que, durant el període 2013-2020 aquests sectors no reben drets per assignació gratuïta. Pel que fa al sector industrial, la refineria, la fabricació de ciment, la fabricació de paper i el vidre son els que concentren més dèficit de drets assignats gratuïtament.
El Departament assenyala que l'ajust de l'assignació gratuïta en funció del nivell l'activitat de les instal·lacions i dels canvis de capacitat, que s'aplica des del 2013, comença a ser efectiu i ha permès reduir de manera significativa els excedents de drets d'emissió que es van generar en el període de comerç anterior(16,6 milions drets).
L'excedent de drets d'emissió que s'ha acumulat entre els anys 2009 i 2012 es deu a la caiguda de l'activitat productiva en tots els sectors, juntament amb unes regles d'assignació dissenyades abans del 2008, amb unes dades d'activitat i de generació energètica en creixement constant. Tot i que aquest excedent és encara lluny d'absorbir-se, durant els darrers dos anys les instal·lacions catalanes han estat deficitàries en drets, fonamentalment per l'eliminació dels drets gratuïts del sector energètic, ha recordat el Departament.
Globalment s'ha trencat la tendència a la disminució de les emissions respecte d'anys anteriors, amb un repunt del 0,4% respecte el 2013. L'augment s'ha concentrat en sectors fortament emissors que han repuntat l'activitat, com la fabricació de ciment, la refineria, i d'altres menys emissors com la fabricació de productes orgànics en brut i la fabricació d'àcid nítric. No obstant, la resta de sectors industrials, juntament amb la deslocalització de la generació elèctrica a comunitats generadores amb centrals tèrmiques de carbó i el tancament de les cogeneracions per l'afectació de la política de sostenibilitat econòmica del sector elèctric, mantenen la tendència a la reducció d'emissions a Catalunya.
10 anys del mercat de CO2 a Europa
El 2015 es compleix el desè aniversari de la posada en marxa del règim de comerç de CO2 europeu, el més gran de tot el món. Per aquest motiu, la Direcció General de Qualitat Ambiental ha organitzat aquest dimecres una jornada de debat, amb la participació dels principals sectors, sobre com ha funcionat aquesta eina fins ara i quins són els reptes de cara a la Cimera del Clima (COP21) que se celebrarà a finals d'any a París.
El comerç de drets va néixer com una eina clau per afavorir la reducció de les emissions causants del canvi climàtic. En quedaven afectades les grans indústries, responsables del 45% de les emissions continentals, que, sota les regles del lliure mercat, haurien d'invertir en eficiència energètica i descarbonització per poder reduir unes emissions que havien de pagar a una mitjana de 20 euros per tona. El preu va arribar fins als 28 euros l'any 2008. La crisi, però, amb la davallada de la producció, i amb unes regles del mercat que no van saber adaptar l'oferta a la demanda, el preu es va ensorrar, motivat per la quantitat de drets excedentaris en el mercat a finals del període 2012.
L'any 2013 va entrar en funcionament la fase 3 del comerç corresponent al període 2013-2020, i en la que es recollien els objectius de la estratègia europea 20/20/20 aprovada l'any 2008. Assolir la reducció del 20% de gasos amb efecte d'hivernacle l'any 2020 necessitava de noves regles per al comerç d'emissions que permetessin ajustar l'oferta a la demanda. La realitat però, de moment és molt lluny d'aquest objectiu. La gran quantitat d'excedents d'emissions del període 2008-2012 que van passar al període 2013-2020 n'era el responsable, amb uns excedents que s'apropaven a les 2.500 milions de tones per al nou període. Quedava palès que els incentius a la inversió en millora energètica eren inexistents i fins i tot, podia sortir rentable, com de fet està passant, emprar combustibles més bruts i més barats tot i el cost de la compra de carboni.
El juliol del 2013, amb preus del carboni sota mínims, i amb un intens debat entre les parts, el Parlament europeu va aprovar intervenir sobre el mercat, extraient 900 milions de tones del sistema de subhasta i que es podrien reincorporar en períodes posteriors en funció del creixement de la demanda i de possibles nous entrants o d'inestabilitats pròpies dels mercats. És el que es va conèixer com a 'backloading'.
Aquesta mesura però, no ha estat suficient. Intervenir de nou el mercat sembla la única solució amb el que s'ha anomenat "reserva d'estabilitat" , que suposaria retirar els 2.000 milions de tones l'any 2021, i que el Parlament Europeu podria aprovar en els propers dies. Mentre això no succeeixi, tot sembla indicar que continuarà la tendència d'aturar la generació elèctrica amb el combustible fòssil més net, el gas natural, que està sent substituït pel carbó d'importació.
El Departament reitera que amb la perspectiva que donen 10 anys de seguiment de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a Catalunya, i amb les disfuncions que provoca en el sistema el fet d'haver d'introduir i ajustar l'assignació gratuïta per evitar la pèrdua de competitivitat de les empreses europees que tenen internalitzats els costos del carboni en els seus balanços, cada cop es fa més evident la necessitat d'un acord internacional el més ampli possible per estendre els compromisos de reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, disposar de les mateixes regles a totes les instal·lacions i evitar la intervenció constant en el mercat per disminuir-ne els constants desajustos.
