Va morir una persona que es trobava a una cabina i dos agents de la guàrdia civil van quedar ferits
Madrid (ACN).-
La Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha condemnat a 94 anys de presó l'etarra Santiago Arrózpide Sarasola, alies Santi Potros, per un atemptat amb cotxe bomba comès el 1987 a Barcelona on va morir el ciutadà Juan Frustuoso -que es trobava trucant a una cabina telefònica- i on van quedar ferits greus dos agents de la Guàrdia Civil. A Potro's se'l condemna com a màxim responsable dels comandos en el moment en què el comando Barcelona d'ETA va actuar. Haurà d'indemnitzar -juntament amb els altres membres del comando que ja han estat condemnats- amb 500.000 euros els hereus de la víctima mortal. El jutge recorda que el màxim de temps que estarà a la presó són 30 anys.Potros ha estat condemnat a 30 anys de presó per assassinat, 27 per atemptat, 23 per assassinat frustrat, 14 de reclusió menor per estralls, i 30 dies d'arrest per cinc faltes de lesions, però el compliment efectiu de la condemna són 30 anys de presó. Li aplica el codi penal del 1973 que, segons la sentència, és "més favorable" que l'actual.
També haurà d'indemnitzar juntament a la resta de membres del comando de la família de la víctima (500.000 euros), els dos guàrdies civils (60.000 i 50.000 euros), al Ministeri de l'Interior pels danys al vehicle, i als propietaris d'altres vehicles i pisos que es van veure afectats per l'onada expansiva del cotxe bomba.
La sala considera provat que per dur a terme l'atemptat els etarres van utilitzar un cotxe Talbot que havia estat robat el setembre de 1986 i al que havien substituït les matrícules per unes de falses.
Segons la sentència, Portos era el màxim dirigent de l'aparell militar d'ETA en el moment de l'atemptat i com a responsable també dels comandos "va decidir constituir-ne un a Barcelona".
LA secció Tercera argumenta que Potros va assignar els integrants del Comando Barcelona, la encomanar la seva estructura logística, proporcionar armes, explosius i vehicles i va establir les directrius de l'activitat que havia de fer el comando, en aquest cas "atemptar contra interessos francesos i contra militars, policies i membres de la Guàrdia Civil".
Continua recordant que al registre que la policia francesa va fer a casa seva el 1987 a Anglet es va trobar documentació sobre els comandos operatius. També una llista de cotxes utilitzats en atemptats d'ETA entre els què hi havia el que es va utilitzar en aquell atemptat a Barcelona.
