Actualizado 12/06/2015 17:58

L'Ajuntament de Vilanova de Sixena reclama a la Generalitat que els entregui les obres del Monestir que es troben al MNAC

Agencia Catalana de Noticias
ACN

Un auto emès pel jutjat número 1 d'Osca ordena lliurar les peces abans del 25 de setembre

Barcelona (ACN).-

L'Ajuntament de Vilanova de Sixena, a Osca, reclama a la Generalitat que li entregui les obres del Monestir que es troben al MNAC abans del 25 de setembre, tal com recull un auto emès pel jutjat número 1 d'Osca que ordena l'execució provisional de la sentència emesa a l'abril pel mateix jutjat. Aquest va declarar nul·les les compravendes de més d'un centenar de peces d'art efectuades per la Generalitat i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a l'orde religiós del monestir de Sixena entre els anys 1983 i 1994. La sentència reconeixia a l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem d'aquest monestir com l'única propietària d'aquests contractes i establia que la possessió material correspon a l'ordre religiós.La magistrada va considerar acreditat, en resposta a les al·legacions efectuades per les parts demandants, que tant el govern d'Aragó com l'Ajuntament de Vilanova de Sixena estan legítima i legalment autoritzats a reclamar els béns, que actualment s'exposen entre el MNAC i el Museu de Lleida i que el govern aragonès valora en 49,8 milions de pessetes -gairebé uns 300.000 euros-, ja que "els correspon la protecció i gestió del Patrimoni cultural i històric aragonès". "Atès que ostenten competències administratives culturals sobre el monument, tenen plena legitimació per sol·licitar la nul·litat dels contractes celebrats entre la Generalitat de Catalunya i la comunitat religiosa que va alienar els béns del monestir de Vilanova de Sixena", segons recull la sentència.

La magistrada va entendre que es tracta d'un concepte extensiu del que s'entén per bé immoble i, per tant, la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC) del 1923 "va recaure sobre el bé immoble amb totes les seves parts integrants". En concret, fa referència a la Reial Ordre del 28 de març del 1923 que va declarar Monument Nacional el Real Monestir de Sixena, motiu pel qual la magistrada entén que "li és també aplicable el Reial decret de 9 de gener de 1923 sobre alienacions de béns artístics i històrics eclesiàstics".

La sentència incideix que el centenar de peces objecte dels contractes de compravenda en litigi "es trobaven en el monestir de Vilanova de Sixena en el moment de la seva declaració com a Monument Nacional l'any 1923" i, per això, "reuneixen les característiques esmentades per ser considerats part del bé immoble del monestir de Sixena" i, conseqüentment, "ha de resultar aplicable a aquests béns alienats el règim jurídic establert per la Llei de Patrimoni Històric Espanyol per als béns immobles declarats d'Interès Cultural".

La magistrada entén que en els contractes de compravenda que es van fer en els anys 1983, 1992 i 1994 "les parts van traspassar els límits de l'autonomia privada infringint norma imperativa o prohibitiva" i que "s'han vulnerat àmpliament l'ordenament jurídic" ja que "l'alienació és nul·la de ple dret", i que aquesta alienació "en cap cas hauria d'haver-se produït, doncs la legislació protectora vigent no permetia el desmembrament i consegüent destrucció de Béns d'Interès Cultural".

En aquest sentit, la sentència conclou que, no havent-se notificat prèviament aquestes alienacions ni a l'Administració de l'Estat, ni al govern d'Aragó, el caràcter de Béns d'Interès Cultural per estar compresos dins la declaració del 1923, aquestes alienacions "manquen d'un vici de nul·litat absoluta o radical, de ple dret". "Es tracta d'un BIC indivisible, l'alienació del qual en parts implica la seva destrucció i mutilació, no sent per tant transmissible ni hàbil per ser posseït en concepte de propietat per ningú, mentre no obtingui les llicències corresponents i necessàries de l'autoritat administrativa competent conforme al procediment administratiu a seguir", segons la sentència.

D'aquesta manera, la sentència dictada atén així a les demandes presentades pel govern d'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena en les quals sol·licitaven que es declaressin nul·les les compravendes de béns efectuades entre les monges del monestir de Sixena i la Generalitat.

Com a parts demandades en el procés judicial, a més de la Generalitat, també figuraven les monges del monestir de Sixena, les monges del monestir de Valldoreix del municipi de Sant Cugat del Vallés i el MNAC. Davant la no compareixença de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem del monestir de Sixena ni de les monges del mateix Ordre del monestir de Valldoreix, la magistrada ha declarat a ambdues congregacions en rebel·lia processal.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés