Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Collsuspina són els pobles amb més detractors
Moià (ACN).-
Els 10 municipis del Moianès decidiran el proper 22 de març si volen esdevenir comarca. El 'sí' a Moià és gairebé unànime, però la situació canvia als pobles petits, on hi ha ciutadans que ho veuen amb recel. Monistrol de Calders, Santa María d'Oló i Collsuspina són els que concentren més detractors. Tenen por de perdre serveis com la sanitat o l'educació, ja que creuen que Moià els pot acabar centralitzant i temen haver d'anar-hi sovint amb unes infraestructures viàries dèbils. En canvi, els defensors del 'sí' ho tenen clar: esdevenir comarca és l'única manera de salvaguardar el Consorci del Moianès, una mancomunitat dels 10 municipis de la qual tothom, tant partidaris com detractors, n'està orgullósEl Rafael Arcos és veí de Santa Maria d'Oló (Bages) i un clar defensor de la comarca del Moianès. Té clar quin serà el sentit del seu vot i també el motiu. En declaracions a l'ACN, ha explicat que quan va obrir la carnisseria que regenta al centre del poble, no va rebre cap suport del Consell Comarcal del Bages, però sí tot l'acompanyament necessari des del Consorci del Moianès. Ara, n'està totalment agraït i votarà 'sí' per defensar-ne la continuïtat.
El futur del Consorci del Moianès, una mancomunitat que aglutina els 10 municipis i que fa més de 20 anys que funciona, depèn de la creació de la comarca. Des del gener, l'entitat funciona sota mínims com a conseqüència de l'entrada en vigor de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) aprovada pel PP. Defensar el futur del Consorci és un dels principals motius del 'sí'. Fins i tot, els partidaris del 'no' en volen la seva continuïtat.
Més enllà d'una qüestió d'identitat, els partidaris del 'sí' defensen les conseqüències econòmiques i la creació d'un model de comarca "diferent", on els deu municipis tindran veu i vot. "Ara formem part d'una gran comarca i som l'últim mico. No ens hem sentit gens cuidats i estic segura que amb el Moianès la distribució dels diners serà més equitativa", explica la Teresa Valeri, de Santa Maria d'Oló. El mateix opina en Paco Vallecillos, de Moià, qui assegura que "aquí estem deixats de la mà de Déu".
Precisament a Moià és on hi ha més convençuts, però la situació canvia als pobles més petits, on hi ha ciutadans que veuen amb recel la creació del Moianès perquè tenen por que la capital, Moià, acabi centralitzant serveis com la sanitat o l'educació, i temen haver de desplaçar-s'hi sovint amb unes infraestructures que no sempre són les millors. "A mi a Moià no se m'hi ha perdut res", explica en Pere Jubany, de Santa Maria d'Oló. "La carretera està plena de revolts i és molt dolenta i ara amb l'Eix Transversal tardem 10 minuts fins a Manresa o Vic", recorda.
Por a l'abstenció i que els falsos mites afavoreixin el 'no'
L'any 2003 Santa Maria d'Oló va celebrar un referèndum popular per decidir si volien formar part de la comarca del Moianès. Hi van participar 526 veïns dels 998 habitants que aleshores tenia el poble i el 'no' va guanyar amb el 87% dels vots, mentre que els partidaris del 'sí' només en van aconseguir el 10%. Ara la situació ha canviat i sembla que són més els qui defensen la creació del Moianès. Tot i això, encara hi ha ciutadans enrocats en el 'no'.
Teresa Valeri ha explicat que els ciutadans de Santa Maria d'Oló han pogut assistir a diverses reunions amb els alcaldes on se'ls ha explicat els avantatges que suposa formar part del Moianès. Entre els principals arguments hi ha una redistribució més equitativa dels recursos que, segons Rafael Arcos, "si l'ajuntament els sap repartir bé, en sortirem tots beneficiats".
Per la seva banda, Maria Àngels Nieto, també d'Oló, apunta que les reunions han arribat "tard" a falta de poques setmanes per anar a les urnes. La desinformació, segons ella, és una de les principals raons que faran que prefereixi "quedar-se com està". Pere Juvany va una mica més enllà i desconfia dels beneficis que aportarà la nova comarca. Aquest jubilat, veí de Santa Maria d'Oló, vol que algú li posi en una balança els suposats beneficis que aportarà als ciutadans una annexió dels deu municipis i què els suposaria continuar pertanyent al Bages. "Quan tinguem aquesta informació, llavors podrem decidir", ha explicat.
L'abstenció i "els falsos mites" posen en perill la creació de la comarca, segons la veïna de Moià, Iolanda Gordo, qui assegura que "no és veritat que els habitants dels pobles més petits acabin perdent serveis". "Els nanos de Monistrol de Calders podran continuar anant a l'institut d'Artés o al metge Manresa. Aquí no muntarem cap hospital", explica. El Consorci del Moianès està elaborant un decalatge per desmuntar "falsos mites" i espera que això pugui comportar un augment de la participació i el nombre de partidaris del 'sí'.
Més de 12.500 habitants cridats a decidir el seu futur el proper 22-M
El procés participatiu tindrà lloc el 22 de març amb la pregunta 'Vols que els municipis de: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?'. Hi podran votar els majors de 16 anys de les deu localitats i s'instal·laran meses a tots els municipis -una per a cada mil vots-. A més, es crearà un organisme de control amb un representant de cada població.
Pel que fa a la lectura dels resultats, cada municipi ho llegirà de manera independent, però s'espera que, en cas de donar-se un resultat negatiu en una de les poblacions, això no suposi la paralització de tot el procés.
Primer acte de campanya
Aquest divendres a Castellterçol es donarà el tret de sortida per la campanya a favor del 'sí' sota el lema 'DeSídim Moianès. La comarca un pas endavant pel territori' es convoca a tots els ciutadans a un acte que començarà a les vuit del vespre al Centre Espai Escènic. La presentació de la campanya comptarà amb la presència de la diputada del PSC i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, el diputat i secretari general adjunt d'ERC, Lluís Salvadó, el diputat i secretari general adjunt de CiU, Lluís Corominas, el diputat d'ICV, Jaume Buch i el filòsof i polític Toni Comín.
