La reforma de la PAC, el veto rus a l'exportació de productes agroalimentaris o la gestió del cargol poma, alguns dels temes que han marcat el seu pas per la conselleria
Barcelona (ACN).-
Josep Maria Pelegrí deixa la conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural amb un nivell moderat de conflictivitat vers un sector, l'agrícola i ramader, que tradicionalment ha estat protagonista de grans crítiques al cap d'aquesta cartera. El seu tarannà dialogant però a la vegada coercitiu li ha permès conviure amb el sector que ha forçat fins a tres debats monogràfics al Parlament des que al 2010 va assumir la conselleria. La reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), el veto rus a l'exportació agroalimentària sumat a la crisi de preus de la fruita dolça o la gestió del cargol poma, han estat alguns dels temes que han marcat el seu pas pel departament.La gestió que ha liderat a la conselleria d'Agricultura ha estat marcada per les polèmiques i topades suaus amb el sector tot i que s'ha hagut d'enfrontar a grans canvis com el de la reforma de la PAC. Pelegrí ha viatjat en reiterades ocasions a Brussel·les per mostrar la disconformitat amb diversos punts del model que s'ha acabat imposant des d'Europa sobretot pels greuges en la concessió d'ajudes als agricultors considerats actius i als joves. Un rebuig que fins i tot ha portat a un recurs als tribunals dels decrets aprovats per l'Estat en l'aplicació de la nova PAC.
D'altra banda, Pelegrí també s'ha hagut d'enfrontar en aquest darrer any a la crisi del sector de la fruita dolça, principalment per la caiguda de preus, però agreujada pel tancament de fronteres russes a l'exportació agroalimentària que ha obligat a posar el focus en nous mercats per reflotar el sector del camp català. Les persistents pedregades que en els darrers estius han castigat els cultius de fruita i cereal de la plana de Lleida tampoc han ajudat a millorar la situació i des del Departament s'ha fet campanya per implantar les xarxes antipedra que no han acabat de convèncer als pagesos degut al seu elevat cost i la dificultat de cobrar les ajudes que s'hi destinen.
A més a més, les retallades a les primes de cogeneració d'energia han portat al tancament de les plantes de tractament de purins que han fet reflotar una problemàtica del passat com és la gestió del tractament dels purins de les granges porcines de Catalunya. Per contra, a les terres de l'Ebre ha estat la plaga del cargol poma la qui ha fet anar de corcoll en reiterades ocasions al fins ara màxim responsable del Departament.
Pelegrí ha estat el conseller que ha donat l'impuls definitiu al Segarra-Garrigues, amb projectes com el que s'ha batejat amb el nom dels 'motors del canal' que busquen la implicació d'empreses importants del territori per fomentar la plantació de noves varietats a les zones del canal i sumar així pagesos al regadiu.
La gestió forestal amb la possible retallada d'efectius del cos d'Agents Rurals és una de les qüestions que deixa pendents Pelegrí a la seva cartera. Al sector pesquer li resta pendent l'aprovació per part de l'Estat i la UE del paquet legislatiu i econòmic de la nova política pesquera tot i la voluntat de Pelegrí de fomentar la transformació i comercialització dels productes de pesca així com el desenvolupament sostenible de les zones de pesca.
Finalment, la desaparició de les quotes lleteres que regulaven des del 1992 les prop de 700 granges que hi ha a Catalunya ha estat un altra de les preocupacions del sector ramader que ha hagut d'afrontar el conseller Pelegrí degut a la posada en risc de les instal·lacions de petita dimensió. Amb el sector de la fruita seca Pelegrí no ha sabut trobar el rumb per la retallada d'ajudes i les crítiques constants dels agricultors que històricament s'han queixat de falta de suport.
Pelegrí, un home de Duran que ha anat perdent pes polític
Pelegrí va assumir la conselleria d'Agricultura al 2010 per primera vegada conegut per ser l'home discret i fidel de Josep Antoni Duran i Lleida. Repetia com a conseller però aquesta vegada ho feia des de l'inici de la legislatura, ja que entre 2002 i 2003 va ser conseller de Governació i Relacions Institucionals després de la dimissió arrel de perdre la pugna amb Artur Mas per succeir Jordi Pujol. La de 2010 també va ser una legislatura inacabada per a Pelegrí, que tornaria a repetir com a conseller novament d'Agricultura amb el nou govern sorgit de les eleccions de 2012.
Complint el tòpic que els consellers d'Agricultura acostumen a ser originaris de les terres de Ponent, Pelegrí va néixer a Lleida l'any 1965 i és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Va començar a militar a UDC el 1982. L'any 1992 va ingressar al Departament de Medi Ambient com a lletrat-assessor jurídic, i del 1991 al 1999 va ser regidor de l'Ajuntament de Lleida. La darrera fase com a regidor la va combinar amb la vicepresidència del Consell Comarcal del Segrià (1995-1999) i també va ser delegat territorial del Departament de Medi Ambient a Lleida, entre 1996 i 1999. També és actualment president de l'Associació de Regions Europees productores de fruita, llegums i verdures (Areflh) Va ser elegit president per 3 anys al març del 2013 a l'assemblea de l'organització a Nantes.
Pelegrí va començar la legislatura com a secretari general d'UDC, és a dir, número dos de Josep Antoni Duran i Lleida al partit. De fet, va ser el representant del partit en les negociacions del pacte d'estabilitat entre CiU i ERC. Ara bé, Pelegrí ha anat perdent pes polític en favor de Ramon Espadaler, fins al punt que l'estiu passat van decidir intercanviar-se els càrrecs, passant a ser el president del consell nacional.
