El canvi climàtic modificarà la gestió dels cultius de l'arròs perquè continuïn sent viables
ACN
Deltebre.-El canvi climàtic modificarà la gestió dels cultius de l'arròs perquè continuïn sent viables. La gestió dels cultius de l'arròs al Delta de l'Ebre començarà a canviar en pocs anys amb l'objectiu d'estar preparats als efectes del canvi climàtic en aquesta zona de Catalunya, més que sensible a l'impacte climàtic. Els investigadors fa uns anys que treballen en diverses estratègies. Per una banda, s'està modificant genèticament les varietats locals d'arròs per fer-les més resistents a la salinitat, a partir de creuaments amb varietats de l'Índia que tenen plantes més tolerants a la sal. Per altra banda, ja ha complert un any l'estudi a partir del qual s'intentarà implantar al Delta el reg intermitent dels arrossars per reduir les emissions de metà que es produeixen mantenint inundades tota la campanya les parcel·les de cultiu.
Com ha explicat Concha Domingo, col·laboradora científica de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA), es treballa des de fa temps en la millora de les característiques de les varietats d'arròs autòctones per augmentar-los la tolerància a la salinitat. Per aconseguir-ho, es fan servir diverses estratègies. En primer lloc, els investigadors introdueixen a les varietat locals gens de tolerància, la part del genoma de la planta que confereix la tolerància a la salinitat, mitjançant creuaments amb veritats llunyanes provinents de l'Índia que suporten molt bé la sal. També ho aconsegueixen irradiant la planta amb neutrons ràpids per produir-hi mutacions que aconsegueixen "que assimilin un fenomen natural que es pot produir pels raigs ultraviolats del sol". "Llavors les mutacions, en alguns casos, produeixen tolerància a la sal i així hem aconseguit algunes línies més tolerants a la sal", ha explicat Domingo. Menys metà, igual produccióParadoxalment, el cultiu d'arròs també contribueix al canvi climàtic per les altes emissions de metà que produeix. Com ha explicat la investigadora de l'IRTA, Maite Martínez, en fer-se en condicions d'inundació, el sòl està en condicions d'anòxia que facilita que hi visquin bactèries metanogèniques, les que emeten metà. Una molècula de metà té un poder d'escalfament 25 vegada superior a les de diòxid de carboni. "És important intentar cultivar l'arròs reduint les emissions sense que es redueixi la producció", ha apuntat Martínez. Per aconseguir-ho, i seguint l'exemple de les zones asiàtiques, es treballa, des de fa un any, amb un nou sistema de gestió de l'aigua de reg intermitent. "S'escurça el període que el camp està inundat. Quan no està inundat, entra oxigen al sòl i les bactèries deixen de treballar i no produeixen metà", ha explicat la investigadora. Després que s'hagi provat en algunes zones sense que tingui efectes en el rendiment del cultiu, es provarà al delta de l'Ebre, tenint en compte les condicions, sobretot climatològiques de la zona i el perill de salinització que pot provocar. També s'està estudiant com el canvi en algunes pràctiques dels agricultors poden millorar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle per fer un llistat de mesures que cada pagès pugui posar a la pràctica. De moment ja s'ha situat el maneig de l'aigua i la fertilització entre les principals activitats que hi tenen més incidència.
