L'estudi ha inclòs tres arcs de fusta de fa més de 7.000 anys localitzats a la Draga de Banyoles, l'evidència més antiga trobada a Europa
Banyoles (ACN).-
La caça amb arc durant el Neolític podria ser un dels pilars de la unitat com a grup de societats humanes primitives. Aquesta és una de les principals conclusions d'un equip d'arqueòlegs del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha analitzat els arcs neolítics trobats en el jaciment de La Draga de Banyoles. Entre el material inclòs en l'estudi hi ha tres arcs de fusta de teix descoberts a La Draga el 2012. L'anàlisi de les peces confirma una antiguitat estimada d'entre 7.400 i 7.200 anys, les més antigues del seu gènere trobades a Europa fins al moment. L'estudi s'ha publicat a la revista 'Journal of Archaeological Science'. "Comparant les escasses restes animals silvestres i l'abundant material de caça trobats en el jaciment, arribem a la conclusió que l'alimentació no era el principal objectiu de l'elaboració d'objectes de caça", conclou l'investigador del CSIC Xavier Terrades, de la Institució Milà i Fontanals. L'especialista afegeix que l'elaboració d'arcs durant el Neolítica podia tenir una funció molt important a nivell social, que és la d'aportar prestigi social als individus involucrats en aquesta pràctica.
Segons l'estudi, en alguns casos el prestigi anava lligat al tipus d'animal caçat, i en altres ocasions es relacionava més amb la distribució que es realitzava de la presa que amb el propi abatiment de l'animal. "Les preses més grans, com a recurs col·lectiu, podrien haver tingut un rol important, fins i tot en casos en què constituïssin un recurs puntual o esporàdic", afegeix Raquel Piqué, investigadora de la UAB.
Entre el material inclòs en l'estudi hi ha tres arcs de fusta de teix descoberts a La Draga el 2012. L'anàlisi de les peces confirma una antiguitat estimada d'entre 7.400 i 7.200 anys, les més antigues del seu gènere trobades a Europa fins al moment.
L'únic dels tres arcs conservat íntegrament mesura 1,08 metres de longitud, 25 mil·límetres d'amplària màxima i 15 mil·límetres d'espessor. Aquestes dimensions són inferiors a la mitjana de la resta d'arcs neolítics trobats en altres punts d'Europa. No obstant això, les dimensions de les parts conservades dels altres dos arcs de La Draga fan suposar als investigadors que tindrien una grandària major, similar als europeus.
Els arcs recuperats a La Draga, a més de constituir un document material únic de la fabricació d'arcs i de la tecnologia cinegètica del Neolític inicial, constitueixen una evidència arqueològica única per avaluar el rol social de la caça en les primeres societats camperoles, així com per abordar aspectes crucials com l'especialització econòmica, la divisió del treball i la naturalesa de l'accés als recursos, conclou l'estudi.
El projecte científic en el jaciment arqueològic de La Draga es duu a terme conjuntament des de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
