És la conclusió d'un estudi coordinat per investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid
Barcelona (ACN).-
Un estudi realitzat amb nadons infectats per VIH transmès per la seva mare demostra que els que van iniciar el tractament antiretroviral durant les dotze primeres setmanes de vida tenien un reservori viral -la quantitat de virus que roman latent dins de les cèl·lules- sis vegades més petit que els que van començar la teràpia a partir de la setmana dotze. El treball, publicat a la revista Clinical Infectious Diseases i coordinat per investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, va fer el seguiment de 23 nens nascuts amb el VIH a Espanya entre el 2004 i el 2009.Inicialment, la potencial toxicitat dels tractaments va fer que l'administració del TAR als nens només es recomanés quan aquests començaven a mostrar símptomes de la infecció o el seu recompte de cèl·lules T CD4 (les cèl·lules diana del virus) descendia per sota d'un nivell que podia considerar-se potencialment perillós per a la seva salut. No obstant, durant els últims anys múltiples estudis han suggerit el benefici de començar el tractament de forma precoç, per la qual cosa les guies internacionals recomanen actualment iniciar la teràpia durant el primer any de vida, independentment de si el nen presenta símptomes clínics o del seu recompte de cèl·lules T CD4.
L'estudi es va dissenyar per comprovar si iniciar el TAR durant les 12 primeres setmanes seria més beneficiós que esperar al període entre la setmana 12 i la 54.
El treball va incloure 23 nens nascuts amb infecció perinatal pel VIH en diferents hospitals espanyols entre el 2004 i el 2009. Es distribuïren en dos grups: 14 que havien iniciat la teràpia durant les 12 primeres setmanes de vida, i 9 que l'havien començat entre la setmana 12 i la 54. Després de mesurar amb tècniques moleculars d'última generació la quantitat de cèl·lules que albergaven ADN viral en el seu interior, els resultats indiquen que els nens del primer grup establiren reservoris virals sis vegades més
petits que els del segon grup, sempre que el tractament s'hagi mantingut de forma ininterrompuda.
Tot i que encara s'està investigant la importància que poden tenir els reservoris a l'hora d'aplicar tractaments encaminats a una cura funcional de la infecció pel VIH, els científics coincideixen en què la limitació de mida podria jugar un paper clau a l'hora d'aconseguir que el virus no repliqui en suspendre el tractament, la qual cosa podria definir-se com a cura funcional.
Avui dia, i gràcies al fet que les teràpies actuals permeten igualar l'esperança de vida de les persones portadores i les no portadores del VIH, "els nens són els millors candidats per poder beneficiar-se, en un futur, de possibles intervencions mèdiques orientades a la cura", assegura Javier Martínez-Picado, investigador ICREA i cap del grup de Retrovirologia i Estudis Clínics de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.
Noves infeccions en nens
Els resultats ressalten la importància que les proves de seropositivitat s'efectuïn de la manera més ràpida possible i d'administrar teràpia tot d'una que es diagnostiqui la infecció pel VIH en un nadó. A Espanya, gràcies a l'obligatorietat de realitzar el test de VIH a totes les embarassades i a l'administració del TAR per evitar la transmissió durant l'embaràs i el part, gairebé no hi ha casos de nadons infectats -segons dades del Registro Nacional de Casos de Sida, el 2013 hi va haver a Espanya deu casos de transmissió de mare a fill-.
No obstant, els resultats de l'estudi són especialment importants de cara a l'administració dels tractaments a l'Àfrica, Àsia o Europa de l'Est, on segueix havent naixements de nens amb VIH i on la situació econòmica pot induir a plantejar un retard del TAR mentre els petits presentin un bon estat de salut.
Segons dades de l'informe How AIDS changed everything (Com la sida ho va canviar tot), publicat pel Programa Conjunt de les Nacions Unides per al VIH/Sida Onusida durant aquest mes de juliol, el 2014 va haver 220.000 noves infeccions pel VIH en nens, 190.000 d'elles a l'Àfrica subsahariana.
Això suposa més de 600 noves infeccions per dia. L'informe també destaca que, el 2013, només el 42% dels nadons exposats al VIH van ser sotmesos a test de diagnòstic durant els dos primers mesos de vida. Això va suposar que la meitat dels nens nascuts amb la infecció van morir abans de fer els dos anys a causa de la falta de tractament, amb un pic de mortalitat situat entre les setmanes 6 i 8 de vida.
Interrupció del tractament
Alhora, els científics també van estudiar l'efecte de la interrupció del TAR en la mida del reservori, mitjançant el seguiment de tres nens que el van suspendre temporalment, i nou que el mantingueren de forma constant. En ocasions, la medicació en nens pot ser interrompuda de forma temporal si el pacient presenta una càrrega viral indetectable i un bon estat de salut, per així evitar la seva possible toxicitat. Al mateix temps, i especialment quan els nens arriben a l'adolescència, pot haver una disminució en el control dels pares o un rebuig del propi pacient a seguir la teràpia.
Els resultats demostren que, tot d'una que el TAR va ser interromput, els reservoris s'ompliren ràpidament. "Això significa que les interrupcions de tractament poden contrarestar els beneficis d'iniciar la teràpia al poc de néixer", explica Martínez-Picado-. Segons l'investigador, el VIH replica relativament ràpid en nens i quan més ràpid ho fa, més gran és la mida del reservori. "No està clar l'origen del rebot viral, i l'ampliació dels reservoris podria ser irreversible", afegeix.
