El centre va incorporar les intervencions assistides amb animals com un model professionalitzat que ara els seus artífexs treballen per exportar
Esplugues de Llobregat (ACN).-
La petita Clàudia és la protagonista d'un conte amb un príncep i una granota juganera. Demana a la granota que balli i, com que ho fa, li dóna un premi. En realitat, el príncep i la granota són dos gossos i, darrere del conte, hi ha la Unitat funcional d'intervencions assistides amb gossos de l'Hospital Sant Joan de Déu. La unitat utilitza el vincle humà-animal com un recurs terapèutic perquè els infants ingressats assoleixin objectius físics i emocionals, com trobar la motivació o reduir la por o el dolor en un tractament. Sant Joan de Déu és el primer hospital a l'estat que ha incorporat els gossos en un model professionalitzat; un cop consolidat, els seus impulsors treballen ara per exportar-lo.Amb una desimboltura i simpatia que revolucionen tota la planta de l'Hospital Sant Joan de Déu, la Clàudia saluda la Bamba i la Pipa, els dos gossos Cavelier amb qui farà la sessió. "Tu ets la protagonista del joc i la Pipa serà un príncep que se seurà al teu costat i et farà molta companyia", proposa una de les dues tècniques en intervencions assistides, que prossegueix: "I la Bamba serà una granota a qui podràs demanar tot el que vulguis". A cau d'orella, per no revelar el secret, la Clàudia explica al príncep allò que demanarà a la granota. "Fes la 'croqueta'", somriu la Clàudia, en complicitat amb les tècniques, el 'príncep' i una 'granota' que ja fa tombs per terra.
Aquesta és la proposta de la Unitat funcional d'intervencions assistides amb gossos de Sant Joan de Déu: utilitzar la interacció dels pacients amb els animals per assolir una sèrie d'objectius terapèutics programats prèviament. Per a un infant, no és el mateix estirar el braç per oferir una galeta a un gos, que estirar-lo en el marc d'una rehabilitació.
Des d'incorporar-se després d'una operació a treballar bloquejos emocionals
La unitat, integrada per professionals de l'hospital i del Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC), treballa amb els infants hospitalitzats, a través de sessions a les habitacions, però també actua en sales d'espera. A més, també pot intervenir en adolescents, adults i gent gran. Els objectius d'aquestes sessions van molt lligats "a la motivació, emoció, esforç, superació i habilitats socials", assenyala a l'ACN una de les tècniques del CTAC, Andrea Galofré.
Una sessió pot tenir com a finalitat que un infant s'incorpori al llit després d'una intervenció quirúrgica, que comenci a menjar, que posi els peus a terra o que es prengui la medicació. Aquests són objectius directes i concrets, però també es poden treballar molts altres aspectes, com bloquejos emocionals o bé valorar com funciona una medicació. I combatre la por, la tristesa i buscar la motivació durant un tractament o una rehabilitació.
Una "institució de prestigi" davant un "factor cultural"
El coordinador de la unitat, Francisco Javier Lozano, assenyala que incorporar els gossos a un entorn hospitalari no va ser, d'entada, "fàcil", perquè la iniciativa topa amb "un factor cultural". "Gossos i persones no comparteixen moltes malalties i posar-los en un mateix espai pot sobtar. Però amb els controls adequats, les garanties són màximes", afirma Lozano. "Les famílies i els nens des del primer moment estaven encantadíssims amb el recurs; el nostre objectiu eren els professionals, els propis companys", afegeix.
Galofré recorda la "sorpresa" que va suposar la iniciativa al principi, tot i que els seus impulsors no van tenir "mai la sensació de rebuig o decepció". "Treballar sota el paraigües d'una institució de prestigi com Sant Joan de Déu ajuda molt que la gent confiï en el projecte", assegura la tècnica en intervencions assistides. Ara, un cop ja s'ha consolidat el projecte a l'hospital, Galofré subratlla que infants i famílies "busquen els gossos, i també els professionals; això significa que estem obtenint resultats".
"Tenim la capacitat i el deure científic d'exportar el model"
Tot i que fa anys que es treballa amb intervencions assistides amb animals en entorns hospitalaris, sobretot en altres països, la unitat de Sant Joan de Déu ha obert camí a l'estat espanyol a l'hora d'establir un model "professionalitzador" i que concep les intervencions com "un servei integrat en l'estructura hospitalària", que poden requerir des dels metges d'Urgències als neuròlegs. Aquest és el "valor afegit" del projecte de Sant Joan de Déu, assenyala Lozano.
Les intervencions amb gossos van iniciar-se a l'Hospital Sant Joan de Déu el 2009 com una prova pilot i, després de tres anys, els seus responsables van decidir que era hora de consolidar el projecte amb la unitat funcional. Ara, els artífexs d'aquesta iniciativa consideren que toca "expandir" aquest model a altres centres sanitaris de Catalunya i l'estat espanyol. "Tenim la capacitat d'exportar-lo, i el deure. En l'àmbit científic, quan hi ha evidències que un projecte funciona, s'ha de compartir", subratlla Lozano.
De fet, Lozano i el seu equip ja estan acompanyant altres hospitals, i tenen fins i tot algun projecte internacional, en aquestes primeres passes per introduir un model professionalitzat d'intervencions amb gossos en hospitals "de molt pes i rellevància", tot i que prefereix, de moment, no revelar-ne els noms fins que els projectes siguin més madurs.
L'equip caní de la unitat: gossos tractats com a professionals
La unitat concep fins i tot de manera professional la tasca dels gossos, que són escollits i entrenats específicament. Els animals tenen torns de treball i descansos i quan comencen la jornada, els posen un peto i, fins i tot, una placa amb el nom per indicar-los que estan a la feina i afavorir-ne l'actitud de treball.
Els gossos viuen a casa del tècnic. "Som la referència del gos. En cas que es trobés en una situació desconcertant, buscaria el tècnic per saber quin comportament ha d'adoptar. I aquesta capacitat de referència, la marca la convivència", explica Galofré.
Els animals que treballen a la unitat han de ser, sobretot, "molt sociables i amb una predisposició per a aquest tipus de tasques". "Aquestes característiques es troben més freqüentment en unes races concretes i per això solem treballar amb Golden, Labrador o Cavelier. Però més que la raça, escollim l'individu. Hi ha gossos de la mateixa raça que no podrien treballar aquí", puntualitza.
