El famós actor argentí actua a l'obra 'En el estanque dorado' que s'estrena aquest dilluns al Teatre Romea
Barcelona (ACN).-
El reconegut actor argentí Héctor Alterio és el coprotagonista, junt amb Lola Herrera, de l'espectacle 'En el estanque dorado' de l'escriptor Ernest Thompson i dirigida per Magüi Mira que ara fa parada al Teatre Romea. El muntatge s'estrena aquest dilluns i es podrà veure fins l'11 de gener. Alterio és conegut per les seves actuacions en el món del cinema sobretot per la premiada 'El hijo de la novia' (2001). En una entrevista a l'ACN, l'actor ha admès que en el teatre se sent amo del què fa i això no es dóna ni a la televisió ni al cinema. En el teatre "et trobes sol davant l'espectador totes les nits, però es produeixen situacions que et permeten portar les regnes de la situació".Ethel (Lola Herrera) i Norman Thayer són un ancià matrimoni que passa les seves vacances en un paradisíac lloc anomenat l'Estany Daurat. Norman, interpretat per Héctor Alterio, és un home molt actiu que porta molt malament les limitacions de la vellesa i la proximitat de la mort. Inesperadament, arriba de visita Chelsea, la filla dels Thayer, que sempre ha mantingut unes relacions molt tenses amb el seu pare. L'actor ha explicat que l'obra tracta temes "recurrents en el sentit que hi ha humor, tendresa, dramatisme i una posada en escena notable per part de la directora, qui va moure les peces amb intel·ligència i el públic s'hi veu identificat". Alterio ha manifestat que si hi ha tendresa, "qui no té problemes de tendresa?". A la funció es veuen reflectides situacions familiars i quotidianes que, segons l'actor, la fa molt atractiva pel públic.
Un dels altres temes tractats és la vellesa i es fa a través dels dos personatges protagonistes des del pessimisme que representa Alterio i l'optimisme de la seva esposa interpretada per Herrera. "Això li dóna un equilibri a la proposta que és molt atractiva", ha apuntat. Alterio ha reconegut que no se sent identificat amb la persona que interpreta, però tenen la mateixa edat i els mateixos problemes de final de partida: "Sóc un veterà que compleix la seva funció en aquesta terra i no m'hi identifico totalment, però sí em sento reflectit en el sentit de l'humor. Sempre hi ha una cosa d'un mateix en els personatges que interpreta".
Pel que fa al seu treball a l'escenari amb Lola Herrera, ha destacat que no tenien antecedents de treballar junts, només havien coincidit de forma "fugaç" en una pel·lícula. "És una veritable festa per a mi, una sorpresa realment agradable saber que un té els ulls tancats i aixeca el braç i sap que la troba", ha apuntat. "Ella ocupa el lloc que li correspon i la seva presència és amorosa i atractiva".
Una proposta "més atractiva que la pel·lícula"
Alterio ha destacat que l'autor Ernest Thompson com un escriptor notable i ha recordat que l'èxit del seu text 'En el estanque dorado' va arribar sobretot per la pel·lícula que es va fer protagonitzada per tres estrelles com Henry Fonda, Jane Fonda i Katharine Hepburn. "Van tenir molts premis i va ser un gran èxit i aquest era el handicap que teníem quan vam decidir començar aquesta aventura, la memòria col·lectiva es mantenia viva amb aquell èxit tan desbordant", ha afegit. Tot i això, Alterio ha considerat que aquesta és "una proposta realment més atractiva que la pel·lícula, més profunda, amb més drama i també hi ha un humor molt negre. Amb tots aquests elements el públic s'entreté des del començament fins al final".
Alterio ha recordat que ja porten poc més de 200 funcions fent el mateix i tractant de repetir un diàleg i una situació que el públic la veu per primera vegada cada nit. "La nostra obligació és que el públic vegi una estrena i no aquestes 200 repeticions". L'obra només l'han interpretat a Espanya i no hi ha perspectives de portar-la fora. "Hi ha treball a partir d'ara fins a juliol de l'any que ve i això és una mostra de l'interès que hi ha", ha recalcat. "Estem molt segurs i contents".
Sol davant els espectadors totes les nits
Preguntat per les diferències que veu entre cinema i teatre, ha indicat que en el cas del teatre se sent amo del què està fent a diferència de la televisió o el cinema. "En un moment et trobes sol davant l'espectador totes les nits i hi ha silencis que els té un dins i et marquen, però hi ha situacions que et permeten portar les regnes de la situació. Això em dóna a mi la possibilitat de sentir-me amo del què estic fent i això no es dóna ni en la televisió ni en el cinema".
En aquest sentit, Alterio ha recalcat que en el cas del teatre hi ha el valor afegit perquè pot millorar una situació que considera millorable de la nit anterior a la nit següent per polir-la i això no passa ni en televisió ni en cinema. Ha destacat que el cinema i la televisió ofereix per exemples major transcendència i diners, però ha admès: "No ho canviaria per res perquè en el teatre en la meva funció d'autor em sento amo del que faig".
