Consideren que el projecte d'autovia "esquartera" el territori i tindria efectes ambientals perjudicials sobre la plana de la Galera i les proximitats de la serra de Cardó-Boix
Tretze grups ecologistes i col·lectius socials de les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat reclamen que s'alliberin els peatges del tram de l'autopista AP-7 entre l'Hospitalet de l'Infant i Cabanes al mateix temps que es desestimi definitivament el projecte d'autovia A-7. Consideren que la construcció d'aquesta infraestructura suposaria "esquarterar" la plana de la Galera i la zona limítrofa al PEIN de la Serra de Cardó Boix, perjudicant i destruint els seus valors ambientals. Per contra, i amb l'argument de fer un "ús racional dels recursos", evitant la multiplicació d'infraestructures paral·leles, i solucionar l'accidentalitat al tram ebrenc de la N-340 reclamen l'alliberament de l'AP-7.En un comunicat conjunt, les organitzacions ecologistes i socials –Ecologistes de Catalunya, SEO\/Birdlife, Picampall, Gepec, Ecologistes en Acció de Vinaròs, lo Rafal, Ecologistes del Sénia, l'Associació de Voluntaris del parc natural del delta de l'Ebre, Gecen, Graëllsia, lo Maset, Xarxa Sud i el Casal Popular Panxampa- es posicionen al costat de les entitats veïnals que organitzen els talls reivindicatius de la carretera N-340 per exigir la gratuïtat immediata de l'autopista AP-7 al seu pas per les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat com a solució a l'elevada mortalitat viària. Exigeixen al govern espanyol que rescati el tram de l'AP-7 que explota el grup Abertis –que, segons recorden, està participat per La Caixa amb un 23,12%- i passi a ser de titularitat pública i gratuït per a tots els vehicles.Una reivindicació que van plantejar ja l'any 2007 a les al·legacions presentades al traçat de l'autovia A-7. I és que, les entitats signants consideren que el projecte de construcció de l'autovia A-7 entre l'Hospitalet de l'Infant i la Jana, que reivindiquen alcaldes i diversos col·lectius, no és en cap cas la solució al problema. Rebutgen aquesta nova infraestructura amb arguments ambientals i econòmics. Des del punt de vista ambiental, recorden que la construcció partiria el Pla de la Galera "per la meitat", un espai on se situa el "major paisatge d'olivera Farga d'Europa", amb arbres centenaris i mil·lenaris. També tindria efectes sobre l'hàbitat d'aus que hi nidifiquen, com l'esparver cendrós –amb la segona població més important de Catalunya-, en un espai catalogat com a Zona d'Especial Prtoecció d'Aus (ZEPA). Recorden, a més, que tot plegat afectaria també els camins ramaders o lligallos, protegits per la llei i de titularitat públic, així com amb un "elevat valor turístic".Pel que fa als aspectes econòmics, apunten que l'alliberament de l'autopista és la millor opció, més encara si es té en compte que en el cas d'un increment futur del trànsit es podria estudiar un increment de carrils en el tram. A més, creuen que "no té cap sentit la destrucció de l'hàbitat natural de cap espècie protegida" i les conseqüències sobre la vegetació, la fauna i el paisatge en un territori declarat com a Reserva de la Biosfera per part de la Unesco. En aquest sentit, lamenten que l'autovia suposaria un malbaratament de recursos econòmics, "triplicant" vies de comunicació. Per contra, assenyalen que aquests recursos es podrien utilitzar en altres necessitat del territori, com millorar traçats existents, el desenvolupament sostenible o la industrialització responsable.
