Els ecologistes denuncien el gran subministrament d'aigua que necessitaran els més de 2.000 animals que s'engreixaran a la instal·lació
Sant Martí d'Albars (ACN).-
El Grup de Defensa del Ter (GDT) s'oposa a l'ampliació de la macrogranja de porcs de Serrarols, propietat de Terragrisa del grup Tarradellas, a Sant Martí d'Albars (Osona). Els ecologistes ja es van oposar a la creació de la granja en un primer moment, i no entenen com ara es permetrà ampliar-la donant permís a una instal·lació que engreixarà més de 2.000 porcs en una zona vulnerable per nitrats. Un dels membres del GDT, Jesús Soler, ha alertat a l'ACN de la pressió hídrica que granges com aquesta provoquen al Lluçanès i que comportarà una portada d'aigües que, "encoberta", l'administració justifica per a les persones, "però que en realitat és pels porcs i es paga entre tots".El Grup de Defensa del Ter ha presentat al·legacions a l'Ajuntament de Sant Martí d'Albars per l'ampliació de la macrogranja de Serrarols. Un dels membres del GDT, Sergi Solà, ha explicat que els sembla "inversemblant" la construcció d'una nova explotació porcina amb capacitat per més de 2.000 porcs en un territori declarat zona vulnerable per contaminació de nitrats, provinents del purí. Solà ha denunciat que s'ha convertit una zona boscosa, com és el Lluçanès, sense cap tipus de construcció, en un petit polígon industrial.
Una de les qüestions més polèmiques és el subministrament elevat d'aigua que es requereix pels animals. Un dels membres del GDT, Jesús Soler, ha explicat que per la ubicació de l'explotació no es pot assegurar el subministrament d'aigua. Al Lluçanès s'han donat episodis de sequera en els últims anys, i aquesta instal·lació, es temen, pot empitjorar la pressió hídrica al territori.
La població de Sant Martí d'Albars l'any 2009 era de 105 habitants, amb una cabana porcina de 15.775 caps de bestiar (Idescat). Des del GDT han fet un càlcul aproximat del consum d'aigua, suposant un consum d'aigua per habitant i dia de 125 litres i 25 litres al dia per cap de bestiar, el resultat és que els porcs de Sant Martí d'Albars consumeixen 30 vegades més aigua que les persones.
Gran pressió hídrica del territori
Jesús Soler ha explicat que en pocs anys, tots els pobles que abans no tenien cap problema d'aigua, "ara no tenen aigua". I per això, "amb pressa i corrents", des de l'administració s'ha impulsat una portada d'aigües dels pous de Sant Bartomeu del Grau, justificada perquè en moments puntuals el territori ha patit sequera. Una sequera que, segons el membre del GDT, ha estat provocada perquè el consum s'ha multiplicat exponencialment a causa dels porcs. "No és que hi hagi hagut sequera, sinó que l'aigua se l'han beguda els porcs", ha afirmat Soler.
Per l'ecologista, però, aquesta afirmació tampoc es ben certa, ja que l'aigua que empren les granges s'utilitza per netejar les quadres on estan els porcs. "En lloc de contractar personal perquè netegi les estances dels animals, el que fa la indústria és automatitzar uns processos que escampen aigua i s'emporten els fems, els aparta i així poden arrossegar les dejeccions", ha apuntat. Segons Soler, d'aquesta manera, no es generen fems, que serien de molt més bon aplicar i que contaminarien menys, sinó que es generen purins, una concentració de més del 90% d'aigua barrejada amb amoníac. El GDT creu que la portada d'aigua s'ha venut per part de l'administració com una solució per la població, "quan en realitat són ajudes encobertes als industrials que paguem entre tots".
Segons Soler, a Osona hi ha un excedent de purins teòric de més del 50%. En aquesta zona, el purí generat per la indústria porcina és gestionat juntament amb altres explotacions amb un pla conjunt, que comporta el trasllat del purí lluny de la finca, ja que el terreny de la pròpia granja no permet abocar-hi més quantitat de purí per l'elevada concentració de nitrats que ja suporta. El trasllat d'aquest purí és una operació molt costosa, ambientalment i econòmicament, un compliment que el grup posa en dubte.
Pèrdua de la petita pagesia
Des de l'entitat ja fa anys que denuncien l'excés de cabana porcina que pateix la comarca d'Osona, tot i que el nombre de porcs no ha fet més que augmentar. Els preocupa especialment la pèrdua de la petita pagesia, ja que aquesta nova indústria porcina es construeix en emplaçaments on abans hi havia petites granges. En el cas de Serrarols, per exemple, hi havia una petita explotació d'ovelles.
El grup creu que la producció porcina intensiva no pot ser considerada una activitat agrària, ja que pel seu funcionament no depèn del territori adjacent, i hauria de ser considerada una activitat industrial. Soler ha destacat que més del 50% de la carn que es produeix a la comarca s'exporta. Solà ha assenyalat que la macrogranja "no té res a veure amb l'agricultura ni amb el territori", perquè tant l'alimentació com les dejeccions no estan d'acord amb el seu entorn. Mentre que el pinso per alimentar el bestiar s'importa, les dejeccions es declaren en terres allunyades.
Aquí només es fa el treball de "peonatge, d'engreix", que segons l'ecologista permet que a molt baixos costos es puguin instal·lar en terrenys agraris activitats industrials, ha puntualitzat. Al mateix temps, això provoca que la pagesia arrelada al territori difícilment pugui competir amb la indústria, en recursos i influència, i que acabi perdent la seva activitat. El GDT defensa el retorn a una pagesia arrelada, molt més diversificada i dimensionada a les possibilitats que ofereix la terra. Una pagesia que, consideren, cal que es torni a empoderar.
