El Departament de Governació ha remès la informació al TSJC per la querella contra Mas, Ortega i Rigau
Barcelona (ACN).-
El Departament de Governació va pagar un total de poc més de 143.600 euros per tal que el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), fabriqués, emmagatzemés i distribuís les urnes, paperetes i altre material complementari per al procés participatiu del 9-N i altres comicis. Aquest material va ser elaborat per presos del centre penitenciari de Ponent, a Lleida. Així consta en la documentació que Governació ha fet arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el marc de la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.En un escrit de tres pàgines, al qual ha tingut accés l'ACN, Governació respon a diverses demandes d'informació fetes pel TSJC sobre la creació i manteniment de la web participa2014.cat, l'elaboració d'urnes i paperetes, el sistema informàtic, les assegurances de responsabilitat civil per als col·legis electorals i el lloguer d'un palau de la Fira de Barcelona per ubicar-hi el centre de premsa.
En concret, la relació del CIRE, empresa pública depenent de la Generalitat, amb el procés participatiu es va iniciar el 23 de setembre, quan va signar un conveni amb Governació per fer material electoral per a diversos comicis. Quatre dies més tard, el 27, es va signar un conveni pel lliurament de material per a la consulta prevista el 9-N. Arran de la suspensió per part del Tribunal Constitucional, el dia 30 Governació va demanar al CIRE aturar de forma urgent els treballs, i el 17 d'octubre va confirmar el desistiment dels encàrrecs. El CIRE va trametre a Governació tres factures que sumaven un total de 93.300 euros per la feina feta fins el 30 de setembre.
Però el mateix 17 d'octubre, Governació i el CIRE van signar un nou conveni per al "suport organitzatiu dels diversos processos participatius". El 30 d'octubre el CIRE va presentar una nova factura de 50.300 euros per la feina feta des d'aleshores.
Sobre la web, la carta remesa al TSJC especifica que es va registrar en nom de Governació l'octubre del 2010, quan el conseller era Jordi Ausàs (ERC).
