L'Executiu també declara dos diners carolingis com a bé cultural d'interès nacional
Barcelona (ACN).-
El Consell Executiu ha declarat les Catifes de Corpus de la Garriga com a element festiu tradicional d'interès nacional. Es tracta de l'element central i més destacat de la festa del Corpus de la Garriga, que es prepara el diumenge de Corpus pel pas de la processó. La festa atreu milers de visitants que admiren aquesta creació amateur realitzada per més de 7.000 voluntaris de totes les edats, un treball fet en equip que potencia la convivència entre els veïns. D'altra banda, el Govern ha declarat dos diners carolingis a nom de Carlemany encunyats a Barcelona i Girona bé cultural d'interès nacional.Del Corpus de la Garriga, destaca l'alt nivell estètic i artístic i les tècniques de motllura amb què es realitzen les catifes, que en les darreres dècades han guanyat tot el protagonisme, convertint la població en una mostra d'art floral efímer.
La primera referència escrita del Corpus de la Garriga data de 1816, quan el bisbe Pau Sitjar, de visita pastoral, en va presidir la processó. Pel que fa a les catifes, La Hoja Diocesana Parroquia de San Esteban Protomártir de la Garriga esmenta que el 1940 se'n van fer 5 al carrer de Cardedeu, mentre que una altra versió, no contrastada documentalment, diu que el 1928 l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall en va fer una davant de casa seva, a la plaça de Santa Isabel. En qualsevol cas, des de 1940 s'han realitzat de forma continuada fins a l'actualitat.
Anteriorment, estan documentades enramades als carrers, balcons engalanats, altars i flors i ginesta escampada per terra. La celebració del Corpus l'organitzen l'Ajuntament de la Garriga, la Parròquia de Sant Esteve i l'Associació Cultural Corpus la Garriga, constituïda el 2006 per representants de la parròquia, d'entitats, d'escoles i de carrers participants.
El Consell Executiu també ha declarat dos diners carolingis bé cultural d'interès nacional. Es tracta de dos diners de plata a nom de Carlemany (768-814) encunyats a Barcelona i Girona i que són les primeres monedes fabricades a Catalunya. Els dos diners marquen l'inici de la moneda al país i són testimonis de la sobirania carolíngia a la denominada Marca Hispànica. Es van fabricar molt pocs exemplars d'aquestes emissions. Se'n conserven poques peces i cap està en col·leccions públiques de Catalunya ni de l'Estat espanyol.
A l'anvers del diner de Barcelona es llegeix "CARLVS REX FR." i al revers hi figura el monograma de Carolus i la llegenda "BARCIKONA". Segons el Corpus d'A.M. Balaguer (Història de la moneda dels Comtats Catalans, Barcelona, 1999), només es coneixen 3 exemplars d'aquest diner: el que el Govern ha reconegut com a BCIN i dos més que estan en col·leccions privades, sense que es conegui la identitat del propietari. A finals del segle XIX, aquest exemplar pertanyia a la col·lecció Vidal-Quadras, que hauria estat venuda a França.
A l'anvers del diner de Girona hi ha una creu i es llegeix "CΛRLVS REX FR.", mentre que al revers hi figura el monograma de Carolus i la llegenda "GERVNDA". A banda de l'exemplar que reconeix el Govern, se'n coneixen un més a la Bibliothèque Nationale de França (París) i un altre al Museu de l'Hermitage (Sant Petersburg). El diner és similar al publicat al Corpus de Balaguer com a Tipus 3-3, procedent de l'antiga col·lecció Vidal-Quadras, però el dibuix presenta algunes diferències notables.
