La normativa regula el manual de l'habitatge, que proporciona informació detallada de cada immoble al propietari i el llogater
Barcelona (ACN).-
El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret que regula el foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, les Inspeccions Tècniques dels Edificis (ITE) i el llibre de l'edifici, que serà obligatori per als propietaris d'edificis d'habitatges. Entre d'altres, la nova normativa regula el manual de l'habitatge, que proporciona al propietari i al llogater informació detallada sobre l'estat de l'immoble per planificar les revisions i evitar possibles deficiències de futur. També garanteix que es posarà en coneixement de la Generalitat el contingut del totes les inspeccions que es realitzin.El decret aprovat substitueix l'anterior, de 2010, que tenia mancances sobre el tipus de deficiències que s'establien per als habitatges, el lliurament dels certificats d'aptitud i la necessitat d'informar la Generalitat sobre les inspeccions fetes.
El nou decret permetrà dotar els propietaris d'edificis d'uns informes tècnics sobre l'estat de l'immoble que permetran ajudar a planificar revisions tècniques, a adoptar acords i provisions de fons per a les obres de rehabilitació. També evitarà possibles defectes de l'edifici en un futur, emetent recomanacions per al correcte manteniment i conservació i només en casos molt extrems, quan hi hagi un risc real per a la seguretat de les persones, permetrà denegar el certificat d'aptitud, d'acord amb la nova tipologia de deficiències que estableix el decret.
La norma estableix quin ha de ser el contingut de l'Informe de la ITE, els terminis en què s'ha de passar, la qualificació de les deficiències i els òrgans competents per atorgar els certificat d'aptitud de l'edifici, que són l'Agència de l'Habitatge de Catalunya de la Generalitat i les administracions locals que hagin aprovat programes o ordenances locals referent al tema.
Els terminis per passar la ITE són en funció de l'antiguitat i la tipologia de l'edifici. Així dels edificis anteriors al 1975 els terminis van entre 2015 i 2020 i els que tenen una antiguitat a partir del 1975, l'any que compleixi 45 anys d'antiguitat. Els edificis unifamiliars que estan separats 1,5 metres o més de la via pública o finques veïnes queden exclosos de l'obligació i els unifamiliars que tinguin cèdula d'habitabilitat vigent també en queden exclosos fins que caduqui la cèdula d'habitabilitat vigent.
El decret vigent fins ara només podia qualificar l'edifici amb deficiències greus o lleus. La nova regulació introdueix fins a quatre nivells per possibilitar un major detall, des de molt greus, greus, importants o lleus.
El Certificat d'aptitud de l'edifici i vigència va dels 3 als 10 anys sinó presenta deficiències o si són lleus. Es denegarà el certificat d'aptitud en el cas que l'edifici presenti deficiències greus o molt greus i no s'hagin adoptat les mesures cautelars per evitar el risc per a persones i béns.
Un cop obtingut el certificat d'aptitud de l'edifici, els propietaris hauran d'aprovar un programa de rehabilitació acompanyat d'un fons de reserva que garanteixi la seva execució. La reparació de les deficiències es podran afrontar en diferents fases atenent la seva gravetat. El programa de rehabilitació haurà de comptar amb la supervisió d'un tècnic qualificat.
