Actualizado 17/06/2015 21:27

El Govern enterra el Pla Estratègic de les Terres de l'Ebre abans de donar-lo a conèixer als agents socials

Agencia Catalana de Noticias
ACN

El secretari d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres, qüestiona les propostes de la URV i vol condicionar-les a l'estratègia de recuperació econòmica global de la Generalitat

Tortosa (ACN).-

El Pla Estratègic de les Terres de l'Ebre, el document que havia de definir des del consens les línies de desenvolupament del territori i que ha redactat la URV, ha quedat pràcticament en paper mullat abans que els agents socials hagin pogut conèixer el seu contingut. El secretari d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres, ha traslladat al Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre que el pla no pot tirar endavant sense abans haver passat pel sedàs de l'estratègia global de recuperació econòmica de la Generalitat. Torres ha qüestionat també les propostes fetes per l'equip redactor de la URV. Els sindicats, que reclamen el document des de fa un any i mig, han carregat amb duresa contra el Govern.Impulsat arran el tancament de la factoria de Lear a Roquetes l'any 2010 i considerat com una eina útil per consensuar els fonaments del desenvolupament econòmic i la reindustrialització del territori, l'encàrrec de la seva redacció per part del Departament d'Empresa i Ocupació a un equip multidisciplinar de la URV s'ha desplegat en dues fases -que ha inclòs un llarg i complex procés participatiu amb diversos agents socials i econòmics del territori- i ha costat 140.000 euros.

Torres, que a priori havia convocat la reunió d'aquest dimecres a la tarda per presentar el Pla al Consell Econòmic i Social, ha vingut a justificar per què, després que la URV el lliurés a la Generalitat a principis de 2014, encara no ha estat fet públic als agents del territori. "Hem decidit esperar a disposar de les estratègies de país per renovar model productiu", ha assegurat. En altres paraules, el Govern considera que, en bona mesura, el contingut del pla no és "operatiu" i que la seva concreció, com a document més que com a pla, s'ha d'adaptar al model estratègic que estudia el Govern per reestructurar l'economia i fer front a futures situacions de crisi en els pròxims cinc o deu anys.

"Primer calia que estiguin definides les estratègies generals de recuperació econòmica del país. Crec, i em puc equivocar, però assumeixo la responsabilitat, que hauria estat una mala jugada fer un pla estratègic al marge de les línies de recuperació del país", ha abundat. "Seria un gran contrasentit" que no existís "concordança", ha insistit. En aquesta línia, ha justificat que alguns dels documents d'aquest nou model s'han acabat d'elaborar durant els últims mesos i que el Pla Estratègic de les Terres de l'Ebre ja estava en marxa des de l'anterior mandat.

En el fons, però, es troba el seu contingut, que no satisfà el Govern. Torres ha qüestionat el treball de la URV qualificant-lo de "desigual". Sosté que conté deu línies generals de desenvolupament estratègic però assegura que en el terreny concret no especificaria "elements essencials per fer-lo operatiu" en l'àmbit d'actuacions concretes, com el cost, la procedència dels recursos i les condicions administratives per fer-les possible. "Només un 10% de les actuacions tenen una fitxa més desenvolupada, però sense el nivell de concreció per prendre la decisió sobre si actuació és o no viable", ha criticat. Això, addueix, dificultaria el procés de presa de decisions concretes, "actuacions que no generin expectatives que quedin frustrades al materialitzar-les".

La proposta d'Empresa i Ocupació, en aquest context, passaria ara, a partir dels documents de la nova estratègia econòmica de la Generalitat i del mateix treball de la URV per al Pla, organitzar "reunions" amb representants de les entitats del territori, les administracions públiques i la Generalitat per reformular de cap i de nou la proposta. En paraules de Torres, cal "identificar el que ens convé i assumim", destriant-ho de les accions "complementàries" i "magnífiques declaracions de futur", per crear un document de "consens" que generi "expectatives reals, actuacions que es puguin fer". Un procés que, creu, es pot culminar, a base de reunions, en dos mesos.

Document "segrestat"

Els sindicats de les Terres de l'Ebre presents al Consell, promotors de la idea del Pla Estratègic, han reaccionat amb indignació als arguments de Torres. Cansats de reclamar el document final a la Generalitat durant l'últim any i mig, retreuen al Departament d'Empresa i Ocupació que hagi "segrestat" un document finançat amb recursos públics i que s'hagi menystingut la participació dels agents socio-econòmics ebrencs.

Torres s'ha compromès a fer arribar, definitivament, el contingut del Pla Estratègic als agents socio-econòmics i presentar, en una reunió a mitjan juliol, una síntesi d'aquest document i les línies estratègiques globals de la Generalitat. "Han confós pla estratègic amb acció de govern", ha lamentat el secretari general de CCOO a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó, que no ha dubtat a qualificar la proposta que ha de portar Torres com una pla "que serà del Govern i el programa de CiU a les Terres de l'Ebre", tot criticant que s'hagi coartat la participació del territori i culpat a la URV per dissipar les pròpies responsabilitats. "Un clàssic", ha ironitzat.

"Si el Govern considera que el treball no és un pla estratègic perquè no és assumible, podia haver-ho fet en un any i mig. El contrari és pensar que la gent del territ no som suficientment madurs per entendre les situacions que es plantegen. Però el més greu és que el document sigui incompatible amb les línies estratègiques del país, especialment la industrial, davant la demanda industrial del document. Una vegada més ens reserven un paper industrial al territori sense massa potència econòmica. Ens condemnen a alguna cosa que no volem: volem ocupació de qualitat i aquesta està a la indústria", ha argumentat el secretari general d'UGT al territori Wilfredo Miró, escèptic que el pla tiri endavant més enllà de la reunió de juliol davant el panorama polític.

"Quatre anys perduts en il·lusions de tenir un document on totes les administracions treballessin en la mateixa línia per al desenvolupament del territori", ha sentenciat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés