La presidenta del consell d'administració del centre assegura que es van assabentar de les deficiències a través de les autoritats sanitàries
Reus (ACN).-
La presidenta del consell d'administració de l'Hospital Sant Joan de Reus i primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Teresa Gomis, ha assegurat aquest dilluns que desconeixia que l'empresa Traiber vengués pròtesis en mal estat i caducades al centre hospitalari i que es va assabentar de les deficiències arran l'avís de les autoritats sanitàries. Gomis, imputada en la peça del cas Innova que investiga presumptes contractacions irregulars a Sagessa, contradiu les afirmacions del jutge instructor, el qual manté que l'administració assumia i coneixia la venda d'aquestes pròtesis defectuoses i que la mateixa primera tinent d'alcalde hauria "pressionat" per aconseguir més facturació per a l'empresa.La primera tinent d'alcalde de Reus, Teresa Gomis, ha assegurat aquest dilluns que l'Hospital Sant Joan no tenia coneixement de les deficiències en el material subministrat per l'empresa Traiber, també investigada judicialment en la peça separada número 4 del cas Innova. De fet, en un comunicat emès pel mateix centre sanitari, la direcció insisteix també que sempre s'han adquirit i implantat pròtesis amb marcatge de la Comunitat Europea i autoritzades pel Ministeri de Sanitat.
Gomis ha afirmat que el centre hospitalari es va assabentar de la situació el novembre de l'any passat, quan es va rebre una ordre de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris a través de la Direcció General d'Ordenació i Regulació Sanitàries de la Generalitat de Catalunya alertant de possibles deficiències del sistema de qualitat del material subministrat per l'empresa Traiber. En aquell moment, segons el centre, la direcció va paralitzar la implantació de qualsevol tipus de material d'aquest proveïdor.
El centre torna a operar diversos pacients per les pròtesis deficients
Segons el comunicat de l'Hospital, a partir d'aleshores es va procedir a identificar tots els pacients portadors d'aquests implants i es va analitzar tant clínicament com radiològicament la seva evolució. Dels 1.524 implants realitzats des del 2005, als pacients portadors dels mateixos se'ls va fer un seguiment d'entre un i dos anys, tret de 233 pacients que havien faltat als controls previstos. De la revisió d'aquests pacients se'n van identificar 14 que presentaven problemes puntuals, els quals van ser diagnosticats i tractats "de manera immediata".
Gomis ha subratllat, però, que el centre no ha tingut "cap reclamació" per aquests fets. A més, ha insistit que les revisions de les pròtesis s'efectuen "sempre" per detectar possibles infeccions o casos de rebuig. "Això pot passar amb les d'aquesta empresa i amb totes", ha apuntat. La dirigent del centre ha apuntat també que, "des de la presidència del consell d'administració no fem el seguiment d'aquestes coses, això queda a nivell del cap de servei i dels facultatius".
El centre nega pressions sobre l'equip quirúrgic, tal com sosté el jutge
En el comunicat, els responsables de l'hospital asseguren que, entre el 2010 i 2014 l'hospital va iniciar un procés de diversificació en els proveïdors d'implants, passant d'un a quatre, "amb l'objectiu de trobar sempre l'implant més adequat a cada pacient, en funció de paràmetres com edat, activitat física, pes corporal, entre altres". Segons el centre, això justifica la reducció en l'adquisició d'implants de Traiber en aquell moment
L'hospital assegura que la compra d'implants als quatre proveïdors, entre els quals Traiber, va augmentar a finals del 2013 per un increment de l'activitat quirúrgica acordada amb la Regió Sanitària, "amb l'objectiu de reduir les llistes d'espera i no per pressions sobre l'equip quirúrgic". Fins aquell moment, insisteix el comunicat, "tot els implants dels proveïdors tenien els requeriments legals necessaris per ser utilitzats a nivell internacional".
En l'auto de llibertat de Gomis, però, el titular del jutjat d'instrucció número 3 de Reus revela que l'administració tenia coneixement dels dubtes existents entre els facultatius de la qualitat de les pròtesis subministrades per Traiber. A tot això, segons el magistrat el gerent de Traiber, Lluís Márquez, es va reunir amb Gomis i altres responsables de l'Ajuntament per obtenir tractes de favor i per demanar-los que pressionessin els metges per contractar les seves pròtesis. El jutge manté que, posteriorment, la primera tinent d'alcalde, Teresa Gomis, hauria pressionat perquè l'empresa facturés més a l'hospital.
L'Hospital llença un missatge de "tranquil·litat" i de respecte al procés judicial
L'hospital ha volgut transmetre "un missatge d'absoluta tranquil·litat als pacients portadors de pròtesis i, per extensió, a tota la població assegurant que el tractament de tots ells s'ha fet i es fa amb tota la professionalitat i ètica mèdiques exigibles". A més, el centre assegura que el comunicat pretén "clarificar totes les actuacions realitzades" i manifesta el seu "màxim respecte" al procés judicial en curs, així com la voluntat de total col·laboració amb la justícia.
Cal recordar que l'operació del 28 d'abril, duta a terme per la Guàrdia Civil per ordre del jutjat número 3 de Reus, es va saldar amb onze imputats, nou dels quals van ser detinguts. La primera tinent d'alcalde, Teresa Gomis, i el gerent de Traiber, Lluis Márquez, es mantenen imputats per delictes societaris, falsedat documental, contra l'administració pública, blanqueig de capitals i contra la salut pública. Gomis va quedar en llibertat després de declarar davant el jutge i Lluís Márquez va haver d'abonar una fiança de 20.000 euros per eludir la presó.
Els altres set detinguts van ser els exdirectius de Sagessa Enric Agustí, Lluís Nualart, José Augusto García Navarro i Joan Maria Benet; dos directius actuals del grup, Carles Abelló i Antonio Foz, i el director gerent d'Activa Mutua 2008, Miquel Àngel Puig. També estan imputats en el cas els empresaris Francisco Javier Gomà i Àngel Barberan. A tots ells se'ls acusa de delictes societaris, falsedat documental, contra l'administració pública i blanqueig de capitals.
La Societat Catalana de Gestió Sanitària rebutja que s'equiparin possibles irregularitats administratives amb corrupció
Per la seva banda, la junta directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS), entitat adscrita a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, ha manifestat el seu suport als detinguts i ha exigit la presumpció d'innocència. L'entitat ha rebutjat "l'actuació desproporcionada pels mitjans utilitzats, les mesures preses i el desplegament mediàtic" i ha demanat celeritat en la resolució del cas.
En un comunicat, la SCGS destaca que "les autoritats i el propi centre hospitalari han pres les mesures necessàries per evitar i prevenir possibles perjudicis sobre els pacients, sens dubte, la màxima prioritat en aquests i tots els casos". A més, alerta també que "la promulgació progressiva de normativa que per tal de prevenir la presumpta corrupció -que en cap cas pot considerar-se que afecti al sector sanitari de forma significativa- o per garantir la necessària transparència, pot provocar una burocratització i una criminalització de la gestió innecessàries i injustificables".
Així, afegeixen, "equiparar -presumpta- irregularitat administrativa amb corrupció és un gravíssim error que no tan sols és injust i èticament reprovable sinó que, a més, pot afectar no només a les persones directament implicades sinó a la pròpia prestació dels serveis sobre els pacients i pot generar una gestió defensiva del tot inapropiada i ineficient".
