Publicado 24/02/2015 13:30

El Gepec exigeix la dimissió del director d'Agricultura de les Terres de l'Ebre per la gestió de de la sarna als Ports

Els ecologistes recriminen la "poca sensibilitat ambiental" i la "ineptitud" de Pere Vidal, a qui acusen d'espolsar la seva responsabilitat cap als agents rurals

Amposta (ACN).-

El grup ecologista Gepec ha demanat la dimissió del director dels serveis territorials d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Pere Vidal, per la seva gestió de l'episodi de sarna que afecta les cabres salvatges del massís dels Ports. Li retreuen la seva "poca sensibilitat ambiental" i la seva "ineptitud", al mateix temps que l'acusen de preferir "minimitzar" el problema -"negant" que afecti ja la Reserva Nacional de Caça"- en comptes de fer-li front. Més i tot, en un comunicat el Gepec acusa Vidal d'intentar eludir les seves responsabilitats transferint les culpes del retard en la presa de decisions per frenar l'epidèmia als Agents Rurals i demanant que s'investigui el cap territorial del cos.La gestió de Vidal com a responsable del Departament d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, amb múltiples fronts oberts, torna a ser qüestionada obertament des de les entitats ambientals, en aquest cas, per l'episodi de sarna i el retard de la Generalitat a reaccionar. "Les polítiques, les declaracions oficials, les decisions preses, indiquen, no tan sols una manca d'interès i coneixements en la gestió del medi natural, si no que una actitud contraria a la conservació del patrimoni natural i de la biodiversitat", assegura el Gepec.

Per als ecologistes, l'estratègia emprada en el cas de la sarna per la Generalitat -que ha situat per sobre de Vidal el subdirector general d'activitats cinegètiques per gestionar l'episodi, tal i com van fer amb el caragol poma, traspassant el comandament a Jordi Sala- s'ha basat en una " visió mercantilista", prioritzant "els guanys econòmics que l'explotació d'aquest animal poden generar".

En aquest context situen la recuperació de l'antic model de guarderia que el mateix Departament impulsa, des de mitjans de 2013, dins de la Reserva Nacional de Caça, apartant de la seva gestió els agents rurals i recuperant la figura "arcaica" del guard de reserva, dependent únicament de la direcció de la reserva, i amb l'objectiu de "vetllar pel negoci de la cabra i donar servei als caçadors que paguen per matar-ne algun exemplar".

"Volen que el treballs de control de la cabra passi dels agents rurals, considerats policia judicial i agents de l'autoritat, a una guardes contractats a través de l'empresa pública Forestal Catalana, els quals, sense tenir la independència que el caràcter de policia judicial atorga, seran controlats pels responsables polítics dels serveis territorials del Departament", subratlla el Gepec. Recorden, així, que es tracta d'un model dissenyat en èpoques franquistes i "dissolt després de demostrar reiteradament un funcionament obscur i poc menys que corrupte, amb una més que intensa i perillosa relació entre guardes, caçadors, polítics i pesos socioeconòmics de la zona".

Els ecologistes, concretament, asseguren que "sovint els seus membres es movien a la ratlla de la legalitat". Subratllen, com a exemple, la polèmica batuda de senglar febrer de 2007 a la zona de la Caramella, que va ser denunciada pels Agents Rurals per la manca dels corresponents permisos per abatre aquesta espècie, i en la qual hi participaven, a banda del guardar major de la reserva i tres guardes més, el mateix Vidal i el president de la Federació Catalana de Caça a les Terres de l'Ebre, Manolo Royo. Ara, recorden, Vidal "intenta desprestigiar i deslegitimar reiteradament" els agents rurals, a qui ara acusa de ser els responsables de la demora en la intervenció per evitar la dispersió de la sarna i demana la destitució del seu inspector en cap al territori, Miquel Àngel Garcia.

El Gepec recorda també els antecedents de l'actual director territorial d'Agricultura, que anteriorment ja va ocupar el mateix càrrec però únicament al Departament de Medi Ambient, en aspectes controvertits com la "defensa" de la caça amb barraca, que "ha passat a ser una pràctica generalitzada a les Terres de l'Ebre" malgrat la llei i les actuacions que practiquen agents rurals i el Seprona de la Guàrdia Civil. També li retreuen el seu suport al projecte de macroabocador de Tivissa (Ribera d'Ebre).




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés