La concentració de pols fina únicament arriba a "nivells insalubres" a "Granollers i el Prat de Llobregat" i "alguns dies l'any", al·lega davant l'amenaça de denúncia
Brussel·les (ACN).- La contaminació de l'aire a l'àrea metropolitana de Barcelona només supera els límits màxims permesos per la Unió Europea de forma "puntual", "alguns dies" l'any i "en dos llocs determinats, a Granollers i al Prat de Llobregat". Així ho ha assegurat a l'ACN el secretari general de Medi Ambient de la Generalitat, Josep Enric Llebot, que confia convèncer la Comissió Europea que no compleixi l'amenaça de denunciar-ho al Tribunal de Luxemburg. Aquest desembre expira l'ultimàtum imposat per Brussel·les després d'haver detectat almenys durant vuit anys al Vallès i al Baix Llobregat "nivells insalubres" de pols fina, que pot provocar problemes cardiovasculars, càncer de pulmó i, fins i tot, mort prematura.La Generalitat treu ferro i respon a la Comissió Europea que actualment aquesta contaminació "no és un problema global a nivell de tota Catalunya ni de tota l'àrea metropolitana sinó un problema puntual". En el seu dictamen motivat (pas previ a denunciar-ho al Tribunal de Justícia de la UE) del passat 16 d'octubre, Brussel·les alerta que "no s'està protegint els ciutadans de la contaminació per partícules PM10", que va superar el màxim autoritzat "des del 2005 fins al 2012 com a mínim" al Vallès i el Baix Llobregat. "Aquest és el darrer avís de la Comissió, si les autoritat espanyoles no adopten les mesures necessàries per complir amb la legislació europea en un termini de dos mesos, la portarem al Tribunal Europeu", van avisar llavors fonts comunitàries.
Culpa d'unes obres
Segons Llebot, l'incompliment no és "ni tan sols en les mitjanes anuals, sinó que només alguns dies que se superen" els màxims que fixa la legislació europea. I únicament afecta dues localitats i, en el cas del Prat de Llobregat, per culpa "d'activitats puntuals". "En concret, eren unes obres d'infraestructures que estaven mal gestionades des del punt de vista de les partícules" en suspensió en l'aire. És a dir, que no es van aplicar bé "els sistemes que hi ha perquè aquestes partícules no es mantinguin en l'atmosfera, com per exemple regar", ha explicat Llebot a l'ACN, precisament durant una visita a Brussel·les. En el cas de Granollers, "encara no està clar" per què se sobrepassen els límits autoritzats, "si és per unes emissions puntuals domèstiques o està relacionat amb el trànsit", admet Llebot. "Però és un problema puntual, és a Granollers i no a Cardedeu ni Hostalric, ni tampoc no és tot l'any", insisteix.
"Estem parlant de dos casos particulars, no és que els menystingui, però són dos casos particulars", aclareix el secretari general de Medi Ambient, que espera que aquestes explicacions satisfacin l'executiu comunitari perquè no ho denunciï ni demani al Tribunal de Luxemburg la imposició d'una multa. "Donarem explicacions reals i convincents, sense enganyar, que realment no és un problema que obligui la UE a actuar", afirma. De la interlocució amb la Comissió Europea se n'ocupa el govern espanyol.
Pròrroga denegada
Brussel·les també assenyala algunes zones rurals d'Andalusia i del centre d'Astúries, i també amenaça de multar Grècia pel mateix motiu. "Considerem que les mesures per protegir la salut dels ciutadans s'haurien d'haver pres el 2005 i demanem a Espanya i Grècia que actuïn de forma prospectiva, ràpida i eficaç perquè el període d'incompliment sigui el menor possible", exigeixen. La Comissió Europea ja va denegar una pròrroga que havia demanat Catalunya, per haver incomplert tots els terminis obligatoris i perquè el seu pla de descontaminació (aprovat el 2007 amb tres anys de retard) és insuficient per garantir que la concentració d'aquestes partícules no supera els límits màxims autoritzats.
