'La música dels camaleons' narra diverses trames paral·leles que desfilen al ritme de la música i que conflueixen al final
Barcelona (ACN).-
Jordi Cervera reapareix a l'univers de la novel·la negra endinsant-se en un cos força desconegut dels Mossos d'Esquadra, els GEI (Grup Especial d'Intervenció), uns agents d'elit formats per intervenir en casos especialment complicats, com els segrestos o les bandes perilloses. A 'La música dels camaleons' (Bromera), Cervera escull un franctirador d'aquest cos policial per teixir la trama d'una novel·la amb diverses personatges que desfilen i s'entrecreuen al ritme d'una música i que acaben confluint al final. "M'interessava especialment la figura d'aquests agents dels Mossos, formats per esperar per disparar", ha afirmat en una entrevista a l'ACN.Jordi Cervera (Reus, 1959) crea una novel·la trencaclosques amb personatges camaleònics, que no són el què semblen, i musicats per una cançó que s'escull a l'inici de cada capítol. La narració de 'La música dels camaleons' es troba en un moment personal i professional complicat i decideix trobar els culpables de la seva situació en una vibrant trama argumental.
Artur és un franctirador d'elit, amb una preparació molt elevada que, per raons diverses, "cau en desgràcia" i es veu obligat a canviar d'ubicació dins el cos. Atrapat per una mala jugada del destí o per una trampa que algú li ha parat, decideix netejar el seu nom i trobar els autèntics culpables.
Lluny de la idea de cossos policials "preparats per matar"
Un dels aspectes que més va impressionar a l'escriptor és la formació d'aquest cos policial, la seva "filosofia de fons". "Tots tenim una idea molt americana que els cossos d'elit han d'estar formats per bèsties ferotges preparades per matar, destruir i aniquilar", ha reflexionat.
Per Cervera és just "al contrari", ja que els Mossos busquen agents amb una preparació física "bona" però que siguin "gent normal", molt equilibrada mentalment i que sàpiga funcionar en grup. D'entre aquest col·lectiu, al qual Cervera va conèixer de primera mà, l'escriptor es va interessar per aquestes persones que es formen per "esperar que passin coses", i que esperen "per disparar" sabent que, quan el moment arribi, "ho faran contra algú".
