El ministeri públic demana al Suprem elevar les penes d'un a deu anys per a Millet i Montull i les defenses demanen l'absolució de tots els encausats
Barcelona (ACN).-
La fiscalia ha demanat aquest dimarts al Tribunal Suprem que condemni a quatre anys de presó l'excúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona pel cas de l'hotel del Palau de la Música, que no es va arribar a construir. En la vista pública celebrada davant l'alt tribunal per estudiar els recursos de les parts, el ministeri públic ha tornat a demanar les mateixes penes que en el judici a l'Audiència de Barcelona, cosa que suposaria elevar d'un a deu anys de presó la condemna per a Fèlix Millet i Jordi Montull. Les defenses han demanat l'absolució de tots els acusats. A la vista hi han acudit els exalts càrrecs municipals, que podrien conèixer la decisió del Suprem en unes setmanes.El passat mes de maig l'Audiència va condemnar Millet i Montull per tràfic d'influències i oferiment de realitzar tràfic d'influències a un any de presó en total, amb una multa de 3,6 milions per a Millet i de 900.000 euros per a Montull, a més d'haver de retornar els 895.000 euros que l'hoteler Manuel Valderrama els hauria entregat per adjudicar-se l'hotel. Van quedar absolts d'apropiació indeguda i de falsedat documental i prevaricació. L'arquitecte Carles Díaz va ser absolt de tràfic d'influències i falsedat documental i prevaricació. L'antiga cúpula d'Urbansime, formada per l'extinent d'alcalde Ramon García-Bragado, l'exgerent Ramon Massaguer i l'exdirector jurídic Enric Lambies, va quedar absolta de falsedat documental, prevaricació, tràfic d'influències.
La fiscalia demanava deu anys de presó per a Millet i Montull i quatre anys i set mesos per a l'excúpula d'Urbanisme i l'arquitecte Carles Díaz per delictes com apropiació indeguda, tràfic d'influències, prevaricació i falsedat. Els veïns de la zona, que actuaven com a acusació popular, demanaven set anys per Millet i Montull, tres per Ramon Massaguer, Enric Lambies i Carles Diaz i sis mesos per García-Bragado. Per últim, la Fundacio del Palau no demanva cap pena per la cúpula d'Urbanisme i sis anys per Millet i Montull, peticions que han mantingut aquest dimarts davant del Suprem.
L'Audiència va considerar que Millet i Montull van "aprofitar" la seva posició de prestigi i "ascendència moral" per insistir i fins i tot "pressionar" les autoritats per tirar endavant el projecte. Tot i així, va admetre que la tramitació va ser legal, però va recriminar als funcionaris públics que en la memòria del projecte no es justifiqués suficientment el suposat interès públic de l'hotel, tal com van al·legar els acusats i la resta de polítics que van votar a favor. La modificació urbanística, deia l'Audiència, "no estava suficientment motivada sobre la necessitat, oportunitat i conveniència, en relació a l'interès públic que guia la funció pública de l'urbanisme". El tribunal considera que Bragado i Massaguer haurien d'haver exigit a la Fundació del Palau una nova memòria que complementés aquestes deficiències abans de l'aprovació provisional del projecte.
Segons el tribunal, Millet i Montull van aconseguir convèncer tant García-Bragado com el gerent Ramon Massaguer. Respecte l'arquitecte del projecte, Carles Díaz, el tribunal no va veure acreditat que conegués les veritables intencions de Millet i Montull, ni tampoc que Bragado i Massaguer sabessin que el projecte era de l'empresa Olivia Hotels i no pas del Palau.
