Publicado 27/03/2015 17:15

Fiscalia manté la petició de presó per a l'alcalde de Lliçà d'Amunt i els regidors per "no evitar" l'abocament d'unes aigües residua

Els acusats asseguren que era l'ACA i no l'Ajuntament qui tenia les competències per evitar l'abocament

Granollers (ACN).-

Fiscalia manté la petició de 18 mesos de presó i inhabilitació per l'alcalde de Lliçà d'Amunt, Nacho Simón, i la resta de regidors i exregidors acusats d'un delicte contra el medi ambient perquè considera "que no van fer res per evitar l'abocament" d'aigües residuals al Torrent de Paiaigua del barri de Ca l'Artigues. L'alcalde Nacho Simón (PSC) ha assegurat durant el judici que el seu govern va "pressionar " l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) perquè accelerés la construcció dels col·lectors que havien d'acabar amb l'abocament. Simón i la resta d'acusats, entre els quals hi ha l'exalcalde Joaquim Ferriol (ERC), han insistit que l'Ajuntament no podia fer res perquè les competències eren de l'ACA.El jutge de la sala penal número 3 de Granollers ha deixat vist per sentència el judici contra l'alcalde de Lliçà d'Amunt, Nacho Simón, l'exalcalde i actual regidor Joaquim Ferriol; els regidors Francisco León (ICV-EUiA) i Maria Marcos (no adscrita, ex del PSC); i els exregidors Pere Grau (CiU), Ferran Miralles (ERC) i Ferran Gellida (ERC).

Després d'un judici que s'ha fet en dos dies diferents, Fiscalia de Medi Ambient no ha variat la seva posició i ha decidit mantenir la petició de 18 mesos de presó i inhabilitació per a càrrec públic i multes de 10.800 euros pels acusats.

El fiscal considera que han optat per la via "còmoda i barata" i han decidit culpar l'ACA d'uns abocaments que es vénen produint des dels anys setanta. Ha afegit que "el problema no entén de competències" i que en realitat es tracta d'una omissió per part de l'Ajuntament d'arreglar la situació.

En el torn de conclusions, ha posat de manifest que la recollida de mostres va fer "més que evident" que les aigües fecals circulaven lliurement pel Torrent de Paiaigua i que contaminaven una mina i un pou situats en una zona pròxima. En aquests sentit, ha afegit que "és de calaix que el fiscal no s'empassi que l'Ajuntament no podia fer res". "Els acusats volien que el pressupost municipal no s'elevés i que fos un altre organisme qui es fes càrrec de la inversió", ha etzibat.

Vam "pressionar" l'ACA

Els set acusats, en canvi, han assegurat diverses vegades que l'Ajuntament no podia fer res perquè les competències eren de l'ACA, que és l'organisme que va acabar construint els col·lectors l'any 2010. L'alcalde Nacho Simón ha afirmat que el seu govern "tenia molt clar" que l'abocament s'havia d'aturar i que per això van "pressionar" l'ACA per accelerar la construcció dels col·lectors.

Segons ha indicat, "l'ACA no et deixa tocar res si no t'autoritza". L'alcalde, d'altra banda, ha explicat que mentre l'ACA no actuava, l'Ajuntament va limitar les llicències d'obres del barri per no empitjorar la situació del torrent. Simón ha afegit que el 2008 es va fixar als pressupostos una partida de 800.000 euros - que havien de venir de l'ACA- per fer les obres.

L'exalcalde Joaquim Ferriol, que va ocupar el càrrec del 2003 al 2007, ha explicat que durant el seu mandat també es va demanar a l'ACA "que actués i accelerés les obres dels col·lectors". "No és que ens desentenguéssim, sinó que teníem assumit que allò ho havia de fer l'ACA (...) però suposo que no era una actuació prioritària...", ha afirmat. Ferriol també ha afegit que es va oferir fer un projecte provisional de llacunes, però que l'ACA "no ho va trobar oportú".

La resta d'acusats han insistit que les competències no passaven per l'Ajuntament. "Vam posar fil a l'agulla perquè el projecte ja estigués fet el 2010, com així va ser", ha dit Pere Grau, exregidor de Medi Ambient. "L'obra estava prevista per fer els anys 2005-2006", ha subratllat Ferran Miralles, també exregidor de Territori.

Conveni a tres bandes

El problema va desencallar-se amb un conveni signat el desembre del 2009 entre l'ACA, l'Ajuntament i el Consorci per a la Defensa del Riu Besòs. Amb aquella signatura, el Consorci avançava i finançava les obres dels col·lectors i l'ACA les pagava a finals del 2014, com així es va produir. Els treballs es van acabar el 2010 i amb això es van acabar també els abocaments.

Manel Hernández, director de l'ACA entre el 2006 i el 2011, va admetre en l'anterior sessió que l'Ajuntament "va fer el que havia de fer" per a resoldre la situació i que l'ACA era la responsable de la construcció dels col·lectors que havien de portar les aigües fecals fins a la Depuradora de Montornès del Vallès. De fet, va explicar que per aquest motiu l'ACA va pagar les obres.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés