Els feien administradors de societats amb les quals després defraudaven a altres companyies
ACN
Barcelona.-La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona ha presentat als jutjats de la ciutat dues denúncies contra diverses persones per presumptament estafar homes sense recursos i posar-los com a testaferros d'empreses, amb les quals després cometien fraus. Els casos van arribar a la fiscalia quan l'Agència Tributària, la Seguretat Social o altres empreses els reclamaven imports pendents de pagament als sense sostre. La Fundació Arrels, dedicada a l'ajuda dels indigents, va remetre fa un any al ministeri públic una dotzena de casos, però finalment només s'han trobat prou indicis per denunciar-ne dos. Alguns encara s'estan estudiant.
Es dóna la circumstància que les estafes van succeir entre els anys 2007 i 2009, però les víctimes no se'n van adonar fins diversos anys més tard, el 2012 aproximadament. En el moment dels fets, eren indigents o vivien de manera temporal en pisos abandonats. Quan van entrar en contacte amb la Fundació Arrels i es van empadronar, van començar a rebre requeriments per impagaments. Una de les principals dificultats per fer les denúncies és el temps transcorregut, ja que això ha fet prescriure alguns dels fets i complica la investigació en els altres, a causa de les llacunes de memòria dels afectats, que han sofert episodis d'alcoholisme, drogoaddicció o altres malalties. Els denunciats no són grans empresaris, sinó propietaris d'empreses mitjanes o petites que davant de dificultats econòmiques volen aprofitar-se de la situació de vulnerabilitat dels sense sostre.La Fundació Arrels va denunciar el novembre de l'any passat un seguit de casos de suposats enganys i fraus a persones sense sostre ateses per l'entitat per pobresa i afectades per alcoholisme o drogoaddicció. En dos anys l'entitat havia detectat 12 casos de persones que rebien notificacions de l'Agència Tributària on els reclamava el pagament d'impostos d'empreses on constaven com a administradors, o els denegaven prestacions de la Seguretat Social perquè no pagaven els autònoms o eren demandades judicialment per deutes econòmics amb altres empreses i persones.L'objectiu de la denúncia, a banda dels afectats directes, era fer visible el que és una pràctica habitual, segons Arrels: acostar-se a persones que viuen al carrer per intentar enganyar-les i cometre frau amb elles. Això significa que aquestes persones "podrien tenir problemes per accedir a prestacions socials o figurar en llistes de morosos, i tenir encara més dificultats per millorar la seva vida", afirma el director d'Arrels, Ferran Busquets. Per a Arrels, aquestes persones viuen una situació d'indefensió total i encara podria haver moltes més persones afectades però sense l'empara de cap organització que pugui detectar aquests enganys i fraus i arreglar-los.Arrels va començar a detectar aquests casos ara el 2012 i el juliol del 2013 va informar de la situació a l'Agència Tributària i a l'Institut Nacional de la Seguretat Social. En la majoria dels casos, els afectats vivien en el moment dels fets al carrer, amb problemes d'alcoholisme o tòxics. A més, no tenien ingressos o només rebien una Renda Mínima de Reinserció (RMI) o una pensió no contributiva.Estafa a través d'un 'leasing'Dels dos casos als quals ha tingut accés l'ACN, el més greu és el de Juan Manuel T.T., veí de Bigues i Riells (Vallès Oriental), i Enrique P.B., de Barcelona, que l'any 2007 haurien convençut a R.C.G., de qui coneixien que era indigent, perquè figurés com a titular de l'empresa Frigoríficos Carmona, que en realitat estava gestionada i controlada pels dos denunciats. El juny del 2009 es va constituir formalment l'empresa que tenia com a soci i administrador únics la víctima. Un dels suposats estafadors, Juan Manuel T.T., va obtenir un poder notarial per obrir un compte corrent de l'empresa i ell era l'únic autoritzat.Poc després, el juliol del 2009, aquest individu, com a administrador de l'empresa Catering Vallès Resi Cole, va signar tres contractes de 'leasing' amb una altra entitat financera per gairebé 850.000 euros per tal de comprar mobiliari i utensilis de cuina industrial, segons factures emeses per Frigoríficos Carmona el febrer del 2009, quan aquesta empresa encara no existia formalment.Després que l'entitat financera fes al compte de Frigoríficos Carmona els dos primers ingressos del 'leasing', a finals de juliol del 2009, per valor de 525.553 euros, Juan Manuel T.T. va transferir pràcticament tots els diners, 525.000 euros, al compte de la cooperativa Coyre Catering Vallès, on ell també estava autoritzat.A principis d'agost, l'entitat financera va efectuar una tercera transferència de 321.460 euros al compte de Frigoríficos Carmona, i el denunciat va tornar a treure quasi tots els diners per transferir 319.300 euros a la cooperativa Coyre Catering Vallès. Amb aquests moviments bancaris, l'entitat financera que havia fet el 'leasing' va perdre molts diners, i el saldo pendent el passat 30 d'octubre, sis anys després dels fets, encara era de 158.416 euros. L'altre denunciat, Enrique P.B., va convertir-se en administrador únic de Càtering Vallès Resi Cole el novembre del 2009.Per això, la fiscalia denuncia aquests dos homes per un delicte continuat de falsedat documental i un altre d'estafa.Impagaments de comandes de robaL'altre cas és força més senzill. A finals del 2008, Sergio A.R. vivia en un pis de Barcelona al costat d'un altre pis on hi residien tres homes sense recursos, que compartien un pis temporalment. Coneixent la seva situació precària els va proposar als tres ser administradors de diverses empreses que ell controlaria. A un d'ells, A.V.A., el va fer titular i administrador d'Abrera Inversiones el desembre del 2008.El denunciat, amo d'una botiga de roba a Barcelona, va llogar el febrer del 2009 un magatzem a Sant Adrià del Besòs (Barcelonès) en nom d'Abrera Inversiones. Durant aquell any, va fer set comandes d'entre 4.300 i 23.600 euros a set empreses diferents del sector tèxtil, per un valor total de poc més de 84.000 euros. Segons el fiscal, el denunciat va fer les comandes amb "ple coneixement i voluntat de no fer front al pagament del preu un cop obtinguda la mercaderia". Quan rebia el material al magatzem de Sant Adrià el retirava immediatament sense pagar-ne l'import. Per tot això, el fiscal considera que hauria comès un delicte d'estafa.El procés judicial atura els expedients administratius obertsSegons han explicat a l'ACN fonts de la fiscalia, els casos seran difícils de demostrar, però hi ha prou indicis per intentar-ho. Almenys la investigació durant un any per part de la fiscalia i la denúncia presentada ara ha permès als afectats poder aturar els expedients oberts per part de l'Agència Tributària o la Seguretat Social, o de les empreses també víctimes de l'estafa, que esperaran la resolució del procés judicial per decidir a qui reclamen els deutes.Per la seva banda, la Fundació Arrels es mostra satisfeta d'haver pogut fer arribar a la justícia almenys dos de la dotzena de casos que van detectar. A més, el fet de fer-se pública la denúncia a la fiscalia ara fa un any va permetre que els arribessin casos nousAltres casos més greus són els de les agressions, insults, amenaces i robatoris que pateixen molts sense sostre. El fiscal de delictes d'odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, ha detectat un augment de denúncies per casos de l'anomenada 'aporofòbia', l'odi a la pobresa. Justament fa poc més d'un any s'ha creat el primer observatori de delictes d'odi contra persones sense llar, per defensar aquest col·lectiu i lluitar contra la violència que pateixen.
