També s'ha eliminat la flora invasora en una extensió de més d'una hectàrea a tocar dels rius Daró i Celrè
ACN
Cruïlles.-El Consorci de les Gavarres ha donat a conèixer aquest dimecres les últimes actuacions al massís en matèria de prevenció d'incendis i d'eliminació de la flora invasora. Els treballs han consistit en fer franges de prevenció d'incendis i eliminació de càrrega de combustible en un total de 22,17 hectàrees. De forma paral·lela, també s'han eliminat tres plantes exòtiques –l'ailant, la figuera de moro i el xuclamel del Japó- en una superfície d'1,30 hectàrees a tocar dels rius Daró i Celrè. Les feines han anat a càrrec de quinze persones amb risc d'exclusió social i s'han fet dins els termes municipals de Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l'Heura, la Bisbal, Calonge i Quart, tot i que beneficien a tot el massís pel seu caràcter transversal. Els treballs han tingut un cost de prop de 40.000 euros i s'emmarquen en el conveni de col·laboració entre l'Obra Social 'la Caixa' i la Diputació de Girona per millorar espais naturals a la demarcació.
El vicepresident i diputat de Cooperació Local de la Diputació de Girona i president del Consorci de les Gavarres, Fermí Santamaría, i el director de Banca d'Institucions de CaixaBank a Girona, Carles Juanola, han presentat aquest dimecres la finalització dels treballs de prevenció d'ncendis i d'eliminació d'espècies de flora invasora a les Gavarres. Es tracta de dues actuacions ben diferenciades que busquen beneficiar tot el massís de les Gavarres, atesa la seva importància transversal tant pel que fa a nivell de protecció d'hàbitats naturals com de minimització del risc d'incendi forestal. Pel que fa als treballs forestals, aquests s'han basat en el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals (PPIF) del Perímetre de Protecció Prioritària de les Gavarres.Concretament, s'han fet a dos sectors. El primer, amb 2,75 hectàrees entorn de la carretera de la Ganga a la Bisbal d'Empordà, ha consistit en fer una franja de seguretat entre la península de Fitor i el cos principal del massís. Aquest espai inclou també un dels punts bàsics de la xarxa de dipòsits i hidrants on s'ha treballat també per mantenir un zona segura. I el segon i el més extens amb un total de 19,42 hectàrees, ha consistit en desbrossar i fer una franja de baixa càrrega de combustible entre el Sapla de Viàfora (Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura i Calonge). Aquesta franja, situada en la zona de trencament d’una carena principal, és de gran utilitat per a la major part d’incendis que puguin afectar la zona. L'objecte principal de l'actuació és poder reduir la velocitat i intensitat en cas d'incendi, retardar-ne la propagació i facilitar l'actuació dels bombers en aquest punt estratègic. Aquests treballs se sumen a les més de 90 hectàrees de franges de prevenció d'incendis realitzades pel Consorci de les Gavarres en el marc del conveni de col·laboració entre la Diputació de Girona i l'Obra Social 'la Caixa' a partir del 2006 fins a l'actualitat. Eliminació de tres plantes exòtiquesEls treballs en matèria de control de plantes exòtiques s'han centrat en una superfície d'1,3 hectàrees a tocar dels rius Daró i Celrè. S'han tractat dos rodals de l'arbre invasor ailant ('Ailanthus altissima') entorn de la vall Preona a Quart que s'estenien a les riberes del riu Celrè. També s'ha eliminat la figuera de moro ('Opuntia') amb tractaments d'herbicides així com el xuclamel del Japó ('Lonicera japonica') present al sector del Pla de Rabioses al terme municipal de Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l'Heura. Després de desbrossar aquesta planta també s'hi ha aplicat herbicida. Quinze persones de la fundació Onyar-la Selva, empresa d'inserció social que vetlla per la integració social i laboral de persones en risc d'exclusió social, han treballat en l'execució dels treballs forestals amb mitjans manuals.Els treballs presentats aquest dimecres s'emmarquen en el conveni de col·laboració establert entre l'Obra Social 'la Caixa' i la Diputació de Girona per millorar espais naturals de la demarcació de Girona i han suposat una inversió de més de 39.900 euros.
