Un llibre aposta pel "decreixement" com a forma per crear un nou model on el centre de preocupació siguin les persones i no els indicadors econòmics
Cerdanyola del Vallès (ACN).- "Hem d'aturar l'obsessió pel creixement econòmic". Aquesta és la màxima que transmet Federico Demaria, un dels tres investigadors de l'Institut de Ciència i Tecncologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona que han participat al llibre 'Decreixement: un vocabulari per a una nova era'. El llibre, editat en anglès, sosté la idea que el creixement econòmic està danyant el planeta, no ajuda a acabar amb la pobresa i no fa les persones més felices. Demaria creu que la situació requereix "un canvi de sistema" que impliqui deixar d'organitzar la vida segons indicadors econòmics i mirar més pel benestar de les persones. Això també comporta un canvi en la relació amb la natura.Demaria, juntament amb Giacomo D'Alisa i Giorgios Kalis també de l'ICTA-UAB expliquen aquesta idea amb l'edició del llibre 'Decreixement: un vocabulari per a una nova era'. L'obra consta de 51 entrades escrites per reconeguts experts en la matèria que exposen les limitacions i els inconvenients del creixement econòmic, així com les alternatives socials i polítiques concretes a través d'un conjunt de paraules clau d'utilitat en els debats polítics actuals i per assolir propostes concretes de decreixement a nivell local, nacional i mundial.
Segons ha explicat Demaria a l'ACN, el llibre parteix de la idea que es viu en un món "amb una crisi ecològica molt important, on les desigualtats creixen i on la gent viu amb moltes dificultats". Explica que la resposta dominant a aquesta situació és buscar més creixement però respon que la seva alternativa aposta per tot el contrari. Demaria defensa que és el propi creixement el que genera les desigualats, augmenta la crisi ecològica per l'augment del consum i afegeix la idea que "potser el creixement econòmic ja s'ha aturat i no tornarà".
Puntualitza que la seva aposta pel decreixement no vol dir decréixer el Producte Interior Brut (PIB) sinó "oblidar" aquest indicador i basar-se en polítiques "que posin el benestar de la persona, la justícia social i la sostenibilitat ecològica al centre". "Decreixement no és recessió, convidem a pensar en un sistema que pugui funcionar de manera diferent, que se centri en una altra cosa perquè l'economia no és el més important sinó només un mitjà per arribar a uns objectius, que la gent estigui bé", afirma.
Aquest nou sistema passaria per canviar els indicadors que es fan servir per fer les polítiques públiques ja que recorda que el PIB es va crear en un context de guerra als anys 40 i creu que s'haurien d'utilitzar "indicadors de la felicitat, la redistribució de la riquesa i la sostenibilitat ecològica". Una segona mesura seria apostar per la redistribució de la riquesa i oblidar la idea de que l'economia continuarà creixent i hi haurà de tot per a tots. En tercer lloc, veu necessària una auditoria del deute públic i afegeix que d'aquesta forma es demostraria que hi ha una part d'aquest deute que és "il·legítim i no s'ha de pagar". En quart lloc, aposta per disminuir els impostos al treball i augmentar el de consum de materials i energia -garantint que no es produirà pobresa energètica establint uns mínims de consum- i, en últim lloc, la introducció d'una renda bàsica de ciutadania, d'uns 400 o 500 euros, que permetés al a gent "sobreviure".
D'altra banda, creu que també cal revaloritzar la tasca de la dona pel que fa a aquelles feines que associades al gènere femení que no es veuen reflectides al PIB però que són necessàries. Creu que s'hauria de descarregar la dona d'aquesta responsabilitat i repartir les tasques entre homes i dones.
Per a Demaria, totes aquests polítiques no són res més que "tornar al sentit comú" ja que assegura que "no pot ser que l'economia creixi per sempre". Com a exemple del fracàs d'aquesta idea situa el canvi climàtic, provocat per l'augment del consum que està generant un "conflicte" entre l'home i la terra. L'investigador diu que no s'ha de ser sostenible per aconseguir una naturalesa ideal sinó perquè les persones necessiten de la natura per poder sobreviure.
El canvi és possible
L'investigador de l'ICTA-UAB assegura que totes aquestes polítiques i la idea del decreixement no són impossibles ni revolucionàries sinó "totalment factibles". Reconeix però que "comporten un canvi molt gran" i que requereixen del suport de les institucions actuals i de la societat civil en general. De fet, és en aquesta societat civil on hi deposita moltes de les esperances després de veure com van creixent els moviments i els nous partits que proposen "polítiques més pensades a la gent normal i no per satisfer interessos d'elits i bancs".
En la situació actual, Demaria veu dues possibilitats: continuar amb les polítiques d'austeritat i provocar una "tragèdia on poc a poc es desmantellaria l'Estat de benestar i la gent cada vegada ho tindria més difícil per sobreviure" o bé entendre que cal un canvi de sistema. "No hem de tenir por, no implicarà cap col·lapse i és una possibilitat molt gran per imaginar com viure d'una forma diferent i respectant la justícia social i la sostenibilitat", diu.
Apel·la als petits passos de cada individu en aquesta direcció, ja que assegura que calen iniciatives "a tots els nivells". Demaria destaca que Catalunya és "un dels llocs pioners al món" on estan sorgint iniciatives per construir aquestes alternatives.
El llibre ha estat editat en anglès per l'editorial Routledge i està previst que el proper any estigui també disponible en castellà, francès, alemany, portuguès i grec. Alguns dels experts que hi ha participat són els acadèmics Juliet Sechor, Tim Jackson, Serge Latouche, Susan Paulson, Joan Martínez-Alier, Arturo Escobar i Noel Castell.
Les investigacions incloses s'han beneficiat de la xarxa europea d'ecologia política ENTITLE, projecte europeu coordinat per l'ICTA-UAB, que és una de les primeres iniciatives de formació i recerca del món sobre ecologia política.
