El professor Ravindra Joshi, una de les autoritats mundials en el gasteròpode, insta als agricultors a cooperar i demana a les administracions a estudiar a fons el fenomen
Amposta (ACN).-
Llaurar els camps d'arròs, sense aigua, just abans de la sembra i després de la collita per desenterrar i exposar els caragols maçana al sol i la calor podria ajudar a delmar la seva població fins un 80%. Aquesta és una de les recomanacions que el doctor Ravindra Joshi, un dels científics més reputats del món en la lluita contra la plaga, planteja per controlar la seva expansió al delta de l'Ebre. Convidat per la Comunitat de Regants de la Dreta, Joshi ha tornat al Delta cinc anys després de la seva visita per conèixer l'evolució del caragol a la zona i avaluar els mètodes de lluita. Considera fonamental que les administracions estudiïn a fons el fenomen i que els pagesos cooperin en la lluita.Joshi ha explicat que la idea de llaurar en sec els camps ja la practiquen alguns pagesos del delta de l'Ebre i que, anteriorment ja s'havia posat en pràctica en zones afectades com les Filipines o el Japó. Segons ha recordat, però, el conreu de l'arròs és molt diferent aquí que en altres zones del món, amb condicions que no poden ser equiparables. Amb tot, recorda que l'Estat espanyol ofereix "moltes coses positives" per controlar la plaga, tot i que "en cap cas podem pensar en eradicar-la totalment".
En aquest sentit, amb voluntat d'aprofitar aquestes singularitats i sense la necessitat d'invertir gaires recursos, l'expert, doctor en biologia i professor d'universitat a Filipines i Fiji, recomana posar en pràctica actuacions com la de llaurar els camps. Recorda, per exemple, que a diferència del sud-est asiàtic, no existeixen monsons ni període de pluges prolongats que podrien neutralitzar la seva efectivitat. "Aireja el sòl, ajuda les plantes i elimina insectes i malalties", subratlla.
Recomana que es faci de forma lenta, per remoure millor la terra i treure el màxim de caragols enterrats, i que es repeteixi setmanalment diversos cops. Segons precisa, la major efectivitat tindria lloc en condicions de temperatura ambiental per sobre dels 35 graus. Però en el cas del Delta, per les condicions productives, s'hauria d'efectuar just abans de la sembra i després de la sega. Tot plegat, ben gestionat, podria arribar a eliminar un 80% dels individus, subratlla.
Gestionar la làmina d'aigua
De forma paral·lela recorda, és important mantenir un bon anivellament del terreny -ha reconegut la bona tasca en aquest àmbit dels pagesos del territori, gràcies a l'ús del làser- que permeti gestionar homogèniament la làmina d'aigua dels arrossars. "Quan ho ha poca aigua, els caragols s'adormen. Quan n'hi ha molta, es desperten i mengen", ha precisat. Són mesures, ha insistit, que es poden fer sense desembutxacar molts diners i que funcionen. "Amb tot això els pagesos tenen el 90% de la feina feta", ha advertit.
La línia de les investigacions actuals apunten cap a aquest camp: trobar mètodes per induir la inactivitat dels caragols quan l'arròs és jove i és vulnerable a la voracitat de la plaga -durant els primers 21 dies-. En el cas del Delta, però, descarta la possibilitat que es pugui optar pel transplantament de l'arròs amb 25 dies pels alts costos en mà d'obra i producció que suposaria. "Cal estudiar el caragol sota les condicions" del lloc on es conrea.
De fet, argumenta cal anar més enllà. I, en aquest sentit, insta les administracions competents a contractar una persona que, en dos anys, pugui investigar en profunditat la dinàmica biològica del gasteròpode i la seva evolució al camp per plantejar nous tipus d'actuació adaptats al territori i poder publicar les conclusions. A més, creu fonamental que els pagesos cooperin coordinadament en la lluita, evitant que alguns es despengin, fet que la convertiria en poc efectiva. "És qüestió d'educar els pagesos, els responsables de l'administració, fer una bona investigació i seguir les recomanacions", subratlla.
Joshi, que durant aquesta setmana ha visitat diversos camps del marge dret i esquerre del Delta, ha constatat les diferències existents en tots dos casos. Considera que les mesures aplicades a la Dreta, tot i que encara insuficients per controlar la plaga, han donat resultat. No així a l'Esquerra, on considera el resultat de la intervenció recent com a "decebedor", amb "grans poblacions i masses d'ous". No van creure que seria un problema tan greu", ha abundat. En aquest cas, reitera, no veu possible eradicar la plaga davant la seva magnitud.
Descarta salinitzar i el guaret
Segons ha remarcat, la inundació amb aigua salada dels camps podria únicament funcionar en el cas que la invasió s'hagués detectat en estadis inicials, però recorda que repetir freqüentment l'operació pot acabar salinitzant el sòl i fent-lo improductiu. Tampoc creu que els guarets anuals que planteja el Departament d'Agricultura puguin funcionar, perquè "poden sobreviure més d'un any". També descarta l'ús massiu de productes químics per les afectacions sobre la collita, el medi i les persones.
Fent de la necessitat virtut, Joshi, qui ha recordat com el caragol maçana va envair les Filipines causant enormes danys als arrossars després que fos introduït pel govern l'any 1982 amb l'objectiu d'aportar proteïnes a la paupèrrima alimentació dels camperols, apunta que el gasteròpode també té altres usos. En alguns casos, especialment al sud-est asiàtic, s'aprofita per fabricar fertilitzant líquid, per alimentar ànecs i gambes, entre d'altres utilitats.
