Actualizado 27/08/2015 13:04

Eudald Carbonell: "L'Abric Romaní és clau per entendre la conducta i la vida domèstica dels neandertals"

Els arqueòlegs han localitzat en la campanya d'excavació d'aquest estiu prop de 10.000 noves restes fòssils, entre les quals destaca un escalfador d'aigua

Capellades (ACN).-

L'Abric Romaní té el cor robat a Eudald Carbonell. Tot i haver deixat la direcció a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, l'arqueòleg continua dirigint les investigacions en aquest enclavament de Capellades perquè el considera un jaciment "clau" per entendre la conducta i la vida domèstica dels neandertals. Aquest divendres finalitza la campanya d'excavació al jaciment, que s'ha centrat al nivell Q (fa 60.000 anys). La descoberta més singular d'enguany ha estat un recipient excavat a terra per escalfar aigua. "La troballa ens dóna més dades de la complexitat neandertal i de com s'organitzaven", ha explicat Carbonell. La campanya ha tret a la llum prop de 10.000 restes fòssils.L'Abric Romaní és una balma que s'obre dins la cinglera del Capelló. Es tracta d'un jaciment arqueològic del paleolític que des de l'any 1983 es troba en procés d'excavació en diverses campanyes dirigides per l'arqueòleg i exdirector de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Eudald Carbonell. Per l'arqueòleg, l'enclavament de Capellades és "únic" perquè "habitualment en els jaciments només s'excaven uns quants metres quadrats, però aquí hem excavat tot l'abric i, per tant, tenim una fotografia completa".

En la campanya d'aquest 2015 els arqueòlegs s'han centrat a excavar el nivell Q, de fa uns 60.000 anys, amb l'objectiu de buscar la repetició dels models de conducta dels neandertals. De fet, el repte dels investigadors és obtenir noves dades sobre les estratègies de subsistència i les formes d'ocupació de les comunitats dels neandertals, que van habitar en aquest indret del nord-est de la península ibèrica. Carbonell es mostra satisfets amb la feina feta aquest any i assegura que "l'Abric sempre ens dóna sorpreses".

La troballa més rellevant d'enguany, en què s'han localitzat més de 100.000 noves restes fòssils, és un escalfador d'aigua. Segons ha detallat Carbonell, es tracta d'un petit recipient de forma còncava cavat a terra que té unes mesures de 40x30x10 centímetres, on s'hi podia abocar entre un litre i mig i dos d'aigua. "Els neandertals escalfaven la pedra calcària que hi ha al costat del recipient i la posaven a dins del forat per obtenir l'aigua calenta, que suposo que utilitzaven per les seves necessitats d'alimentació", ha explicat l'investigador. A més, Carbonell ha detallat que aquest forat el tapaven amb pell, "fet que també es reprodueix amb els grups de recol·lectors moderns".

Grups de caçadors de fins a trenta individus

El bagatge acumulat pels investigadors que treballen a l'Abric Romaní els permet fer un perfil de com eren els neandertals que habitaven en aquest indret. Segons Carbonell, fa 60.000 anys, probablement eren grups nombrosos, de trenta o quaranta individus, i "fonamentalment eren caçadors de cavalls". "La configuració dels focs ens indiquen que era un campament, però també un lloc d'habitació", ha detallat l'arqueòleg.

De fet, un dels grans reptes és conèixer l'evolució de la conducta neandertal des de fa 100.000 anys fins el seu final, fa 35.000 anys. Això pots ser possible a l'Abric Romaní, ja que un sondeig fet al jaciment indica que encara queden restes a 30 metres per sota el nivell on s'està treballant actualment. "Quan acabem l'excavació a l'Abric tindrem configurada una visió molt clara de com eren i com vivien els neandertals", ha assegurat Carbonell.

Trobar restes de neandertal, una possibilitat remota

Amb els més de trenta anys d'excavacions a l'Abric Romaní, els investigadors no han trobat mai restes de neandertal. Carbonell ho explica pel fet que "en aquests campaments els neandertals no enterraven els seus morts". Amb tot, l'investigador aclareix que "això no vol dir que el jaciment no sigui important perquè precisament aquí trobem la seva conducta fossilitzada". Tot i això, Carbonell no descarta del tot la possibilitat de trobar restes de neandertals: "Després de 20 nivells excavats no hem trobat mai cap resta, però això no vol dir que més avall se'n puguin trobar".

La divulgació del jaciment i el futur Museu del Neandertal de Catalunya

Un dels reptes pendents de Carbonell és donar l'impuls definitiu al futur Museu del Neandertal de Catalunya, que ha d'ubicar-se a la Cinglera del Capelló (Capellades), al damunt del riu Anoia. Es tracta d'una zona amb un alt valor geològic i arqueològic, ja que concentra una vintena de jaciments arqueològics de diverses èpoques, entre els quals l'Abric Romaní.

Fa anys que s'intenta tirar endavant aquest projecte, però de moment no té calendari ni pressupost. Carbonell, però, calcula que "en els pròxims quatre anys espero que puguem concloure definitivament el projecte". Això també permetria fer una major divulgació de l'Abric Romaní, "un jaciment que hauria de ser molt més conegut per la seva importància i pels anys que fa que s'hi treballa", creu Carbonell. De fet, per l'enclavament capelladí s'hi ha format més de 1.300 estudiants i "probablement és el jaciment prehistòric amb més publicacions científiques".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés