Un informe del Consell Econòmic i Social de Barcelona indica que els barcelonins que marxen a viure a l'estranger han incrementat un 67,4% en els últims anys
Barcelona (ACN).-
L'emigració de la joventut barcelonina podrà suposar per a la ciutat una pèrdua econòmica d'entre 2.716 i 3.380 milions d'euros entre el 2014 i 2024, segons l'informe sobre emigració i població que ha presentat aquest dijous el Consell Econòmic i Social de Barcelona. L'estudi basa aquesta xifra en el càlcul de l'import del cost de formació i la pèrdua d'ingressos fiscals per rendes de treball de les persones que emigren. A més, destaca que del 2008 al 2013 els barcelonins que han marxat a viure a l'estranger han augmentat en un 67,4%, fins aplegar 5.075 persones, mentre que la immigració a la ciutat de Barcelona s'ha reduït un 50,6%. Tot i això, el saldo migratori és positiu.L'Informe, elaborat pel Consell Econòmic i entitats com Foment, Avalot-UGT, CCOO i el Consell de la Joventut, també remarca la pèrdua de població resident i de població activa a la demarcació de Barcelona. Segons el padró municipal entre 2008 i 2014, la població de 16 a 29 anys presenta un descens del 16,1%. L'emigració s'ha convertit "en una sortida viable per a totes aquelles persones joves que aquí no hem pogut trobar el que buscàvem", ha declarat la Presidenta del Consell de la Joventut, Maria Hernández. A Barcelona, 32.300 joves estaven a l'atur el 2014 i 3 de cada 4 no es poden emancipar.
A més, l'estudi revela que els fluxos d'emigració més importants es produeixen en la població en edat de treballar i el grup majoritari que emigra és el que té entre 30 i 44 anys (40,6%), seguit pels joves de 15 i 29 anys (24,5%). Aquesta reducció de població activa tindrà dues grans conseqüències per a Barcelona. "Principalment la manca de reposició de mà d'obra i l'envelliment de la població resident, cosa que afectarà en un futur molt pròxim al nostre sistema públic de pensions", ha assegurat la portaveu d'Avalot-UGT, Afra Blanco.
La fuita de talent també suposarà, segons Blanco, "pèrdues econòmiques i socials en termes d'inversió formativa i en motius de llengua, educació i cultura", a més de la pèrdua d'ingressos fiscals. "Es tracta d'una inversió que no tornarà", ha sentenciat la portaveu d'UGT.
Segons les dades de l'informe les pèrdues econòmiques per l'emigració poden sumar fins a 3.380 milions d'euros, però a més "perdrem els efectius més ben formats", ha indicat Blanco. La portaveu d'Avalot ha destacat que la situació laboral actual, amb "contractes temporals, inestables i parcials", és una de les raons per les quals els joves emigren cap altres països".
L'estudi també mostra que de les 5.075 persones que l'any 2013 van canviar la seva residència de la ciutat de Barcelona a l'estranger, el 50% va anar al continent americà i el 39,9% a Europa. De les 5.075 persones, 4.287 eren majors de 15 anys i d'aquestes, 2.060 tenien estudis universitaris o cicles formatius de grau superior, el que representa el 48,1%. D'altra banda, segons l'Estadística de Variacions Residencials, la demarcació de Barcelona va tenir 79.328 baixes residencials l'any 2013.
Pèrdues d'entre 46 i 57 milions a l'Estat
A Espanya, l'emigració suposarà una pèrdua d'entre 46 i 57 milions d'euros fins 2024, segons l'informe INJUVE. A més, cal d'estacar que el 80% dels emigrants espanyols són estudiants amb un títol universitari i un 32% posseeix un postgrau, segons l'estudi 'La emigración de los jóvenes en el contexto de la crisis', que també assegura que al 77% dels emigrants espanyols els agradaria tornar a la seva ciutat d'origen.
Per aquest motiu, el representant de CCOO Carles Bertran ha reclamat a les institucions que "creïn mecanismes de retorn i assessorin els emigrants perquè coneguin la realitat del país" on van a viure. Bertran ha manifestat que "cal crear acords amb els països de destinació" i ajudar els emigrants en el que necessitin.
