La candidatura de les falles pirinenques a Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha servit per trobar sinergies comunes entre els pobles
Esterri d'Àneu (ACN).-
Esterri d'Àneu, al Pallars Sobirà, acull la Jornada 'Recerca i arxius. Les festes del foc' amb l'objectiu de debatre com estudiar aquestes festes i el seu passat quan es perden en el temps. Aquesta ha esta una labor que s'ha hagut de fer per la candidatura de les falles pirinenques a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i ha servit per prendre consciència de la necessitat d'aprofundir en l'estudi de la festa de les falles i de trobar sinergies comunes de comunicació, protecció i difusió. Els estudiosos coincideixen en destacar que les falles són una imatge de la societat pirinenca i que caldria estudiar si l'evolució de la festa ha anat paral·lela amb el procés de canvi de la societat pirinenca.L'antropòloga Josefina Roma ha explicat que des de la mitologia local fins a l'actualitat, el foc ha estat l'element festiu per excel·lència i ha afegit que la humanitat d'aquest element comprèn la relació amb l'entorn, ja que l'home és l'únic animal que domina el foc. Per això qualsevol eixamplament de l'àmbit humà, porta davant la xera.
Roma destaca que el foc també representa la relació amb el més enllà, i és a través seu que la comunicació amb els avantpassats pren cos, així com també les relacions socials es basteixen al seu voltant i les vetllades i la bruixeria són dos extrems d'aquesta relació.
El ponent Albert Villaró ha col·laborat en la presentació de la candidatura de les Festes del Foc del Solstici a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i ha destacat que el procés ha estat interessant perquè ha permès posar en contacte a tota la comunitat fallaire dels Pirineus, en un camí de coneixement mutu que ha fet superar les dificultats tècniques, espirituals i metodològiques per a la presentació de la candidatura.
Villaró ha dit que la candidatura ha fet prendre consciència de la necessitat d'aprofundir en l'estudi de la manifestació festiva de les falles i de trobar estratègies comunes de comunicació.
Oriol Riart, organitzador de les jornades, ha explicat que hi ha la voluntat d'organitzar unes jornades sobre recerca i arxius cada any amb una temàtica diferent relacionada amb el Pirineu.
