Actualizado 12/09/2015 09:19

Els veïns de Bellvitge celebren els 50 anys d'història "orgullosos" de les lluites que van transformar el barri

La festa major recorda l'arribada de les primeres famílies a un entramat urbà caracteritzat pels blocs de quinze plantes

L'Hospitalet de Llobregat (ACN).-

Vidal Muñoz es va traslladar al barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat el 1968, quan es va casar. Molts matrimonis joves van arribar per viure als blocs de quinze plantes alçats a ritme vertiginós i que caracteritzen una de les entrades a Barcelona. Més enllà de ser una de les façanes a la Granvia, els veïns n'aprecien els espais verds i els equipaments que s'han guanyat, perquè Bellvitge és, sobretot, símbol d'unes mobilitzacions que fan sentir "orgullosos" els que les van protagonitzar. "Vam lluitar molt, per les escoles, perquè parés el tren, pel preu de l'aigua", recorda Isabel Martínez. Bellvitge aprofita la festa major d'enguany per commemorar l'arribada dels primers veïns fa 50 anys.Isabel Martínez va traslladar-se al barri després de casar-se i de tenir la filla. Amb el seu marit, Francisco Alonso, primer van viure com a llogaters a Nostra Senyora de Bellvitge i, després, es van comprar un pis a l'Avinguda Europa. En la festa major del barri d'enguany, que se celebrarà fins al 13 de setembre, la família Alonso Martínez visita l'exposició 'Sóc de Bellvitge. 50 anys (1965-2015)', a la Plaça de la Cultura, per recordar la història col·lectiva del barri i la seva particular.

Isabel Martínez explica, dels primers anys, que el barri era "tot camp" i que el "rierol transcorria pel passeig". "Com ha arribat a canviar, aquest barri!", exclama. Els de Bellvitge saben que darrere aquest canvi, el motor ha estat l'organització veïnal, que els ha convertit en un exponent de les mobilitzacions al carrer. Cada dimecres des de fa mesos, els veïns de Bellvitge es manifesten a les portes de l'Hospital de Bellvitge per defensar una sanitat pública de qualitat i, quan se'ls pregunta per la consecució dels objectius, els més veterans solen repetir, amb un somriure convençut: "Hem lluitat durant molts anys per aconseguir allò que creiem que ens pertoca; estem acostats a batallar". Precisament així s'expressa Isabel Martínez, visitant l'exposició amb la filla i la néta: "Hem lluitat molt i hem aconseguit moltes coses, però encara en queden per aconseguir".

Les primeres mobilitzacions veïnals van ser per reclamar equipaments per al barri, sobretot escoles, ja que s'hi havien instal·lat moltes parelles joves amb infants. Després , van venir els reclams perquè s'asfaltessin els carrers; més tard, per les zones d'esbarjo i els espais verds. Així ho recorda l'exposició. També van lluitar perquè el tren s'aturés al barri i pel transport públic. L'exposició també deixa constància de les mobilitzacions després de les inundacions del 1971 i el 1972 i les protestes per paralitzar la construcció dels edificis, en què els veïns desmuntaven el que la constructora aixecava durant el dia.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés