El relat dels testimonis retrata una matança cruel que "semblava una pel·lícula"
Barcelona (ACN).-
Els viatgers de l'MSC Splendida han arribat aquest matí al port de Barcelona i han relatat al núvol de periodistes que els esperava la seva versió d'una matança a sang freda que "semblava una pel·lícula". L'alcalde de Vallmoll, Josep Lluís Cusidó, ha assegurat que va "veure morir persones al seu costat sense poder fer res", els terroristes "no respectaven ningú", ha subratllat. En Miquel Espelt i la seva dona, la Maria José, han explicat que l'atac els va sorprendre sortint del museu i dirigint-se a l'autocar número 15. El matrimoni d'ancians barcelonins assassinats havien arribat abans que ells al vehicle. Els tres supervivents que han atès a l'ACN s'han queixat del tracte rebut per la companyia.Al grup amb qui viatjava el matrimoni de jubilats morts l'atac dels jihadistes el va sorprendre quan sortia del museu del Bardo. En Miquel Espelt s'havia encès una cigarreta i va confondre -com la majoria- els primers trets amb petards de celebració del dia de la independència de Tunísia.
Els cossos de turistes que tenia "just al costat" caient desplomats just al terra el van treure de cop de la seva confusió. No eren petards, eren trets. "La forma de l'escopeta no me la puc treure del cap", diu la seva dona, la Maria José, recordant la silueta d'un home armat que els disparava.
El pànic s'escampa
Tots van entrar de nou a corre-cuita cap al museu. Alguns a les plantes superiors. Altres, seguint una dona tunisiana, cap a sota. En Miquel i la seva dona van seguir-la, fins a la sala de control d'uns vigilants de seguretat. Allà tancats amb altres turistes van seguir escoltant les ràfegues de trets i "dues explosions".
La confusió era absoluta i el pànic havia vençut. "Sense possibilitat d'escapar" i tement de manera irrefrenable que en qualsevol moment els terroristes obriren la porta i els tirotejarien van anar passant els minuts, i després les hores. En el moment de ser alliberats "una dona que duia dues filles petites" arrapades al seu cos va negar-se a sortir de l'habitacle. El seu estat de xoc no li permetia entendre que ja havia acabat tot.
Volien matar turistes
En Josep Cusidó, alcalde de Vallmoll, mostra unes postals que va comprar sortint del museu. Diu que si no fos per aquestes postals, "seria mort". Les seves ganes de buscar un record el van fer apartar-se d'un grup de turistes que va acabar crivellat. Ell també va marxar corrent al museu novament quan va entendre què passava.
El seu relat és esfereïdor. Ell va ser dels que van anar cap a les plantes superiors. Es va amagar al terra d'un balcó, protegit només pel vidre i les cortines. Els terroristes van passar just al costat. Recorda que els va veure obrir una porta i disparar sense contemplacions. "No respectaven ningú, volien matar turistes", diu amargament.
Al vaixell hi viatjava un general colombià amb la seva dona i el seu fill. "Els han matat a tots dos", ha explicat il·lustrant amb la tragèdia d'aquest ciutadà la crueltat d'una matança a sang freda que "semblava una pel·lícula". "Vaig veure gent morir al meu costat i no podia fer res perquè el terrorista hagués vingut a per mi també". Ha estat "increïble, increïble", "érem gent normal que estàvem de vacances i ara estem en estat de xoc".
Queixes contra la companyia
"Buscàvem una espatlla contra la qual poder plorar" però no van trobar això, diu Cusidó. La Maria José ha relatat que, en el seu estat de pànic, va resultar incomprensible que la tripulació seguís demanant "tiquets" i "monedes" quan imploraven per un got d'aigua. "No ens deixaven trucar ni ens informaven de res", lamenta.
La Maria José també critica que ahir al vespre, després que a la premsa apareguessin ja les queixes que telefònicament estaven fent els viatgers, "tot van començar a ser somriures i copes i trossos de pastís gratis". Però llavors, "ja era tard".
El vaixell MSC Splendida surt aquesta tarda a les sis cap a Marsella. Després substituirà Tunísia per Malta. Ha tornat a Barcelona amb 27 viatgers menys dels 3.700 amb què va arribar a Tunis. Els 300 espanyols que han abandonat el creurer ara intenten sense èxit relatar als seus familiars una experiència impossible de descriure, per dantesca.
