Els facultatius reclamen que es desencalli l'aprovació dels estatuts de l'hospital i asseguren que la gestió interna seguirà sent participativa per part dels professionals
Barcelona (ACN).-
Representants dels metges de l'Hospital Clínic de Barcelona han demanat a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, la seva empara davant les crítiques "poc rigoroses" d'alguns diputats al funcionament de l'empresa privada Barnaclínic, vinculada al centre. Els facultatius reclamen que no es barregi el funcionament de Barnaclínic amb el de l'hospital públic i per això també demanen que s'aprovin definitivament els estatuts del consorci públic que gestionarà el centre, pendents de tràmits parlamentaris des de l'octubre passat. A més a més, els metges han tornat a valorar positivament el funcionament de gestió interna del centre, que compta amb un alt grau de participació dels seus professionals.El Comitè de Delegats Mèdics (CDM) i l'Associació Professional del mateix comitè han demanat empara al Col·legi de Metges de Barcelona i han enviat cartes tant als diputats que han proferit crítiques "insultants", als portaveus de Salut dels grups i als presidents dels grups parlamentaris. Aquest dimecres està previst que els rebi la presidenta De Gispert i li exposaran la seva indignació pel fet que cap grup parlamentari els hagi preguntat la seva opinió sobre la qüestió, sent com són els màxims òrgans de representació dels professionals de l'hospital.
Els facultatius del Clínic han mostrat la seva "sorpresa" per les opinions "inadequades", "inexactes" i amb "manca de rigor o d'informació" per part d'algunes diputades, com Carme Pérez, de C's, de qui demanen una rectificació, Isabel Vallet, de la CUP, o Marta Ribas, d'ICV-EUiA. Segons els metges, en alguna ocasió aquestes diputades han posat en dubte l'honorabilitat i la professionalitat d'alguns metges, acusant-los d'aprofitar recursos públics de l'Hospital Clínic per a les seves consultes privades a Barnaclínic, on treballen uns 500 professionals del centre públic.
En una roda de premsa al Col·legi de Metges, el president del Comitè de Delegats Mèdics, Rafael Molina, i la presidenta de l'Associació Professional, Àngels Escorsell, han recordat que sempre han defensat el model de sanitat pública catalana i que fa uns anys es van oposar a la creació d'una fundació privada per gestionar el Clínic, apostant pel consorci públic. Aquest consorci comptarà en el seu màxim òrgan de direcció de dos representants dels metges i un de les infermeres procedents de Coneixement Clínic, un organisme que decidirà les decisions estratègiques científiques a mitjà i llarg termini del centre, però que no entrarà en la gestió laboral.
Així, han volgut deixar clar que ni Coneixement Clínic, ni la Junta Facultativa, que agrupa els 250 millors metges dels 1.000 que té el centre, ni el Consell d'Infermeria tenen res a veure amb el Consell d'Administració de Barnaclínic.
Tot i així, els metges donen suport a l'existència i funcionament de Barnaclínic, sempre que compleixi les lleis i la deontologia mèdica, ja que consideren que és "útil" perquè "pot suposar un benefici econòmic per a la medicina pública". Malgrat això, admeten que hi pot haver casos de falta de transparència i per tant no dubten en demanar responsabilitats als qui incompleixin el codi deontològic i la legislació actual.
El president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, ha reclamat respecte pels professionals del Clínic, i ha recordat que el sistema sanitari públic català és dels que "millor ha aguantat" la crisi econòmica, gràcies al compromís dels seus professionals tot i la reducció d'un 20% del seu sou, ha dit. Padrós ha reivindicat l'actual sistema sanitari públic, basat en la combinació de centres totalment públics i d'altres privats-concertats. Segons ell, aquest sistema més flexible ha permès aguantar millor la crisi i ha dit que en els propers anys s'hauria de mantenir ja que els impostos no aportaran gaires més recursos, i aquests haurien de procedir de l'àmbit privat. El que sí ha demanat és un "aprimament de les estructures burocràtiques" del sistema públic i un "empoderament" dels seus treballadors.
