Fa gairebé un any que el Parlament va instar el Govern a impulsar el projecte i "sembla que estem al mateix punt"
Barcelona (ACN).- El 19 de desembre del 2013 el Parlament va aprovar una moció que contemplava la creació d'un Banc d'ADN per facilitar la identificació de les víctimes de la Guerra Civil, moltes de les quals es troben encara en fosses comunes. El projecte ja existia, però se li volia donar una empenta més. Ara, els dos impulsors de la iniciativa se senten "sorpresos, decebuts i tristos", i és que gairebé un any més tard "sembla que estem al mateix punt". Així ho ha explicat un d'ells, Roger Heredia, a l'ACN. Malgrat això, no es desanimen i continuen ampliant el nombre de mostres del banc -actualment unes 60 famílies-, i dijous presenten a Barcelona un documental per difondre i donar a conèixer el seu projecte.Roger Heredia, veí de la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre), fa molt temps que busca el seu besavi, Jaume Guinau, desaparegut a la Batalla de l'Ebre ara fa 76 anys. La seva és una més de les 4.600 famílies que, segons el cens elaborat pel Memorial Democràtic, han demanat buscar un familiar desaparegut.
Ara fa gairebé un any, el Parlament de Catalunya va acordar, entre altres, donar suport al Banc d'ADN o modificar la llei de fosses, per poder exhumar sistemàticament i començar a identificar. Segons Heredia, però, s'ha avançat molt poc en aquesta línia. "Estem sorpresos perquè pensàvem que seria un punt i a part a millor", ha reconegut. "No hem rebut cap suport institucional", ha lamentat, i "creiem que la política no hauria de funcionar així". Per tot plegat, aquest estiu van recórrer al Síndic de Greuges, perquè els informi de si realment s'està duent a terme alguna acció per donar-los impuls.
"No s'està fent el que toca"
A més, a finals de juliol el grup de Desaparicions Forçades de l'ONU va publicar un informe contra l'estat espanyol per la seva manca de compromís amb la memòria històrica. Un document que deixava 90 dies de marge perquè comencés a definir el seu pla estratègic. Poc després, el Consell de Drets Humans de l'ONU va presentar un segon informe on recomanava al govern espanyol que canviés les polítiques de memòria. I a tot això "el govern espanyol no ha fet res", ha exposat Heredia.
També aquest estiu va visitar Catalunya Luis Fondebrider, president de l'Equip Argentí d'Antropologia Forense. Una figura de la memòria històrica reconeguda a nivell internacional que va afirmar que sempre posa Espanya com a mal exemple. I és que, com ha detallat Heredia, és el segon país del món amb fosses per obrir -per darrere de Cambodja- i hi ha entre 115.000 i 120.000 persones desaparegudes. "No s'està fent el que toca", ha conclòs disgustat.
Presentació d''El camí d'un protocol'
Malgrat tot, la seva feina continua endavant, i ell i Marc Antoni Malagarriga -l'altre impulsor del banc- segueixen treballant amb la UB i la Fundació Bosch i Gimpera, han aconseguit multiplicar per deu les famílies que han incorporat les seves mostres al banc, i mantenen les xerrades i la difusió del projecte per tots els canals possibles. Un exemple més és el documental que presentaran aquest proper dijous a Barcelona, 'El camí d'un protocol'. Es tracta d'un audiovisual de 25 minuts en què expliquen el projecte. Tot plegat, resultat d'una campanya de 'crowdfunding' a través de Verkami gràcies a la qual van aconseguir més de 13.000 euros en poc més d'un mes.
