El seu líder, Gérard Onesta, destaca la necessitat de "posar en valor la diversitat i la proximitat" per no "crear frustració" i, així, barrar el pas a l'extrema dreta del Front Nacional
Perpinyà (ACN).-
L'exeurodiputat i vicepresident de la regió francesa de Migdia-Pirineus, Gérard Onesta, s'ha compromès "solemnement" a dotar d'un estatut propi a la Catalunya del Nord si surt guanyador de les eleccions regionals del pròxim mes de desembre. Així ho ha assegurat aquest dijous a Perpinyà després de reunir-se amb associacions i partits catalanistes a Perpinyà. Onesta creu que la Catalunya del Nord "té un potencial enorme" i que només li cal "la capacitat de decidir" per "posar en valor tots els seus actius". El líder ecologista ha alertat que si els nord-catalans no poden decidir el seu futur es "crearà frustració" i això donarà força a l'extrema dreta del Front Nacional.Les eleccions regionals franceses del pròxim mes de desembre, les primeres d'ençà la reorganització territorial impulsada per l'executiu de François Hollande, poden ser claus per a la Catalunya del Nord. Després de molts anys de reivindicacions, el departament dels Pirineus Orientals, que passarà a formar part de la macroregió que englobarà les actuals Migdia-Pirineus i Llenguadoc- Rosselló a partir del pròxim mes de gener, podria passar a tenir estatut propi. Això passarà si els ecologistes, encapçalats per l'exeurodiputat i actual vicepresident de la regió Migdia-Pirineus, Gérard Onesta, guanyen les eleccions o són decisius en un govern de coalició d'esquerres.
Onesta, que aquest dijous s'ha reunit a Perpinyà amb representats d'associacions i partits polítics nord-catalans a Perpinyà per traslladar-los "el seu compromís solemne", ha assegurat que la Catalunya del Nord, "que té un potencial enorme", necessita més autonomia per desenvolupar-se i esprémer tots els seus actius econòmics, socials i culturals. "Els catalans han de disposar d'un pressupost i unes competències especials", ha assegurat. En aquest sentit, també ha recordat que la Catalunya del Nord passarà a formar part d'una nova "regió gegantina" i que cal dotar-la de personalitat jurídica pròpia per tal que no quedi "diluïda" entre Montpeller i Tolosa, les dues ciutats que competeixen per presidir la nova regió. A més, ha recordat que geogràfica i políticament, la Catalunya del Nord ocuparà una posició central perquè, administrativament, serà la frontera sud de la nova regió i, cultural i econòmicament, serà el nexe d'unió amb Catalunya.
El líder ecologista, ferm defensor del dret a decidir de Catalunya (va ser un dels observadors internacionals del 9N), alerta que fa molts anys que s'ha silenciat la veu d'un poble, el català, amb una identitat pròpia i diferenciada, i que si no es vol alimentar "el descontent i la frustració" entre els seus ciutadans, cal dotar-los d'eines polítiques i legals que els permetin ampliar el seu grau d'autonomia. En cas de no fer-ho, ha afegit, es correria el perill que tot el malestar acomulat es transformi en suport electoral a l'extrema dreta del Front Nacional.
La fórmula que planteja Onesta és que els 13 conseller regionals que seran escollits al departament dels Pirineus Orientals formin un grup de treball al sí del Consell Regional amb prerrogatives especials per poder proposar les mesures que considerin oportunes. Unes propostes que el mateix president del Consell Regional introduiria al debat polític i validaria jurídicament.
Satisfacció entre el sector catalanista
Pere Manzanares, un dels impulsors de SEM, plataforma que reclama un estatut propi per a la Catalunya del Nord, ha destacat que la proposta d'Onesta "coincideix amb bona part de les reivindicacions del col·lectiu", i que és "un anunci esperançador" perquè els ecologistes són la tercera força política al govern de la regió Migdia-Pirineus i, amb l'actual panorama polític a França, poden ser decisius en els pròxims comicis. Per tot això, Manzanares, tot i reconèixer que la proposta "és agosarada", destaca que per primer cop en molts anys de reivindicacions, un estatut propi a la Catalunya del Nord és "una possibilitat realista".
