Actualizado 09/06/2015 23:07

Els doctors que van trasplantar el primer òrgan a Catalunya: "Van desaparèixer els obstacles quan van entendre els beneficis"

Agencia Catalana de Noticias
ACN

El president Mas pren l'exemple d'aquests pioners de la medicina perquè també ells van haver de fer coses "sense demanar permís"

Barcelona (ACN).-

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya ha homenatjat aquest dimarts als doctors Antoni Caralps i Josep Maria Gil-Vernet, que van dur a terme a l'Estat el primer trasplantament d'òrgan sòlid. Va ser fa 50 anys, un 23 de juliol de 1965. Caralps ha recordat que els obstacles que van intentar torpedinar aquest gran avenç de la ciència mèdica "van desaparèixer quan la societat va entendre els beneficis que comportava". El president de la Generalitat, Artur Mas, ha pres l'exemple d'aquests pioners perquè no van demanar "permís" i van vèncer l'oposició que el seu progrés suscitava. "El país ara us ho agraeix" perquè "quan tens una idea i la defenses correctament al final s'avança".Es compleixen 50 anys del primer trasplantament d'òrgan sòlid realitzat amb èxit a l'Estat espanyol. El doctor Antoni Caralps i el doctor Josep Maria Gil-Vernet són els "dos personatges que van atrevir-se a fer el que mai s'havia fet", s'ha subratllat a l'inici de l'acte d'homenatge que Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya els ha dedicat aquest dimarts al vespre. Tots encara amb el cap "ben clar", tal com ha subratllat el president Mas.

"Érem conscients de la transcendència que tindria", recorda Caralps. "Ho sabíem i també que cauríem molt malament i que tindríem tota mena d'obstacles, fins i tot judicials". Així va ser ja que van ser denunciats 24 hores després de la intervenció. Poc a poc, però, "es van anar esbandint perquè la societat va adonar-se que allò que fèiem tenia resultats positius, la demostració que allò tindria beneficis va vèncer l'oposició", ha recordat.

La data va ser el 23 de juliol de 1965. Però la pacient que rebre el trasplantament va morir dos anys després. L'any 1969 va tenir lloc el primer trasplantament d'òrgan sòlid, també de ronyó, que va ser acceptat plenament pel pacient. Aquest era Llibert Radua, present aquest dijous a l'acte d'homenatge. "Estic molt bé, prenc 'carajillos' i favada, com qualsevol persona normal", ha bromejat.

Gil-Vernet ha restat importància a la intervenció de Radua. Era "un òrgan molt ben preparat pel nefròleg" i, a més, com es tractava d'un germà bessó univitel·lí "no calia administrar immunodepressors". Per altra banda, la part quirúrgica "no tenia cap importància". Era una operació "una mica més llarga que la necessària per treure un ronyó". 

La doctora Anna García Rico ha volgut recordar la totalitat dels membres que van formar un equip al qual ella va decidir sumar-se sense dubtar pel repte que perseguia. Aquesta comunió entre els membres de tot l'equip va resultar decisiva. "Ningú volia posar-se la medalla" perquè "tothom" tenia clar que compartien un objectiu comú. "Va valer la pena" tot i que llavors "ens deien de tot, fins i tot, assassins", ha remarcat.

L'acte ha comptat amb un convidat "inesperat" entre els assistents, l'home encarregat de portar "amb les seves mans" i "embolicat en gases" els primer òrgans que es trasplantaven a l'Hospital Clínic. Feia servir les escales perquè l'ascensor "era massa lent".

Pioners que no demanen permís

L'encara alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha recordat que llavors no existia una normativa legal que donés cobertura a aquest tipus d'intervencions. I ho feien "sense demanar permís". La notícia del primer trasplantament va causar "un gran impacte" i va aixecar "il·lusió i esperança", recorda.

Barcelona i Catalunya s'han convertit "en centres de referència en els trasplantaments". Però tot va començar gràcies a aquests metges que "tenien el coneixement, la destresa i la capacitat d'innovació i de treballar en equip" que requereixen un desafiament d'aquesta magnitud. Ells també eren professionals que "s'estimen la sanitat i, concretament, la sanitat pública".

El president Mas també ha elogiat el caràcter "pioner i aventurer" dels dos metges, als quals ha pres com exemple per fer un símil amb la situació política actual. "Serveix de consol veure que hi ha coses que es feien sense demanar permís i resulta que no va passar res". Això ajuda quan "fas algunes coses i et surten alguns amb amenaces molt grans".

"Això vol dir que més enllà de les formalitats, quan tens una idea i te la creus i la defenses correctament per fer una cosa positiva, potser al començament hi ha molts obstacles però al final també s'avança", ha reflexionat. "Vosaltres vau tenir aquest esperit pioner i aventurer però també una gran capacitat de saltar-vos obstacles" i "així heu deixat una gran petjada que el país us agraeix".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés