L'Arquebisbat de Tarragona aposta per museïtzar la troballa i anuncia una jornada de portes obertes a les excavacions durant la pròxima edició de Tàrraco Viva
ACN
Tarragona.-Les excavacions que els arqueòlegs duen a terme al claustre de la Catedral de Tarragona han permès documentar la planta d'una exedra del segle I de la nostra era que formava part de la plaça porticada que envoltava el Temple d'August. L'habitacle, que s'obria en un mur al sector nord-occidental de l'antiga plaça del temple, tenia una forma interna semicircular i disposava d'una coberta externa en forma de quart d'esfera. Dedicada a divinitats, emperadors divinitzats o la família imperial, tenia una funció de culte complementària. L'Arquebisbat de Tarragona, el Capitol Catedralici i el Museu Diocesà volen que les restes siguin museïtzades i mostrar-les en el marc de la pròxima edició de Tàrraco Viva.
Els treballs que es duen a terme des de principis de setembre –promoguts i finançats per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Bíblic Tarraconense de l'Arquebisbat, amb el suport del Departament de Cultura-, han permès deixar al descobert la fonamentació o plataforma del paviment de l'exedra, de 25 metres quadrats de superfície. Aquest paviment estava construït amb diferents capes de pedra i morter de calç. A la part superior s'han conservat part de les empremtes de l'enllosat romà: alguns segments d'enllosat original de marbre Luni-Carrara han aparegut al mateix lloc, formant part del llindar de la gran porta romana conservada que s'obre al mur. La fonamentació de la sala i els seus alçats van ser realitzats amb carreus de pedra del Mèdol. Les excavacions no han permès trobar restes d'escultura monumental original de l'exedra.L'habitacle s'inscriu en el context del Temple de culte imperial que s'aixecava al mateix espai de la Catedral, així com la plaça porticada de dues hectàrees que l'envoltava –que recorda el model del Forum Pacis de Roma, de l'emperador Vespasià, o la iconografia del Forum Agustum de Roma en el cas de la decoració dels porticats-. De fet, les exedres, un tipus d'estança habitualment amb una rica decoració i presidides per grans estàtues o conjunts escultòrics, tindria una funció de culte complementària al temple central, focalitzat en l'emperador divinitzat, i acollia la devoció a diferents divinitats, altres emperadors o la mateixa família imperial.Els arqueòlegs creuen que va ser desmantellada en època tardoromana per reciclar materials i es va habilitar, durant l'edat mitjana, com a dependència canonical i coberta per arcs diafragmàtics, quedant soterrades les restes de fonamentació del paviment romà. Aquestes conclusions, segons apunten els experts, són encara preliminars, atès que resten pendents de confirmar un cop s'hagi efectuat el treball de laboratori. Una anàlisi final que es plasmarà en la memòria que serà lliurada al Departament de Cultura i divulgada en diverses publicacions científiques i generals.Pel que fa al futur de les restes excavades –una tasca que s'ha prolongat més del previst, segons reconeixen els actors implicats-, l'Arquebisbat, el Capítol Catedralici i el Museu Diocesà han manifestat ja la seva voluntat que siguin museïtzades, sense precisar terminis, condicions ni finançament. De moment, confien poder obrir-les puntualment al públic amb motiu de la pròxima edició del festival Tàrraco Viva, en el marc d'unes jornades de portes obertes a la ciutadania per donar a conèixer el resultat de les intervencions amb la col·laboració de l'Oficina de Tàrraco Viva i l'ICAC.
