El Parlament Europeu manté l'expedient obert demana a la Generalitat estudis que ho demostrin
Brussel·les (ACN).-
El president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Baudili Ros, s'ha queixat aquest dimarts al Parlament Europeu que "els perjudicis econòmics i socials" d'haver limitat el rec al canal Segarra- Garrigues són "superiors als beneficis ambientals". El canal havia de convertir 70.000 hectàrees de camp de secà en regadiu, beneficiant 17.000 regants, però la Generalitat, cedint a la pressió de la Comissió Europea i del Tribunal de Luxemburg, ha hagut de declarar 42.000 d'aquestes hectàrees zones de protecció especial de les aus, prohibint-hi el rec. "Hi ha estudis que acrediten que regar i protegir les aus és compatible, les aus poden viure en un àmbit de regadiu", ha defensat Ros.Ros ha intervingut en representació d'agricultors i ramaders catalans davant del comitè de Peticions de l'Eurocambra i ha acusat la Generalitat de "no haver fer el que havia de fer". "S'ha quedat bloquejada amb les sentències del Tribunal de Justícia de la UE", del 2007, "i no ha treballat per fer uns estudis acurats que acreditin i demostrin que aigua i ocells són compatibles", ha lamentat Ros. Els eurodiputats han decidir mantenir obert el cas i demanar a la Generalitat que faci aquests estudis. El 2010 es va comprometre a "realitzar estudis per decidir si el rec era o no compatible, però a dia d'avui encara no n'ha fet cap", ha denunciat l'eurodiputat català del PP, Santiago Fisas.
"Quin sentit té mantenir aquest projecte, si més del 50% quedarà sense regar?", ha preguntat el president de l'Institut Agrícola, que demana "explicacions" a les institucions europees perquè la construcció del canal s'ha pagat en part amb fons comunitaris. "És un cost de l'aigua exagerat, no es pot mantenir" una infraestructura prevista per regar 70.000 hectàrees però que finalment només es podrà fer servir per a 28.000. "Ja se'ns va respondre que no es modificaria la xarxa Natura 2000, però nosaltres insistim amb l'argument que no és incompatible amb el rec i tenim estudis que ho demostren, per això demanem que continuï la investigació".
El contenciós entre Catalunya i Brussel·les "no està tancat", avisen fonts de l'executiu comunitari. "Som a l'espera que les autoritats espanyoles implementin les mesures compensatòries que es van demanar per complir amb la legislació", expliquen. En aquesta fase, la Comissió Europea ja podria demanar la imposició de multes, però ha optat per "anar poc a poc i ser flexible i pacients", conscient que "és un tema sensible, en una situació de sortida de la crisi econòmica". Les negociacions i l'intercanvi d'informació entre els tècnics de la Generalitat i del ministeri espanyol i els de la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea continuen, el govern català va enviar l'estiu passat un informe a Brussel·les, però l'executiu comunitari insisteix que encara falten mesures.
El projecte del Segarra-Garrigues ha rebut un finançament públic total de 5,9 milions d'euros, 2,3 milions dels quals procedents del Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola. Brussel·les recorda que Espanya, com la resta d'estats membres, està obligada a "identificar, delimitar i designar com a zones de protecció especial els territoris més adequats en número i en superfície per a la conservació d'espècies dins la zona geogràfica marítima i terrestre". La Comissió Europea insisteix que s'han de seguir "criteris ornitològics" per "garantir tant la supervivència com la reproducció" i també "la muda i hivernada" de les aus i de les "espècies migratòries habituals". I argumenta que "no es pot tenir en compte les exigències econòmiques", "ni tan sols les que constitueixen un interès general superior a l'objectiu ecològic", en el procés d'"elegir i definir els límits de les zones de protecció especial".
