L'obra d'aquests artistes és cabdal per l'estudi de la segona generació de noucentistes de Catalunya
Girona (ACN).-
Joan Busquets -seguint la voluntat del seu pare Lluís Busquets- ha formalitzat aquest divendres la donació del fons artístic dels tres germans Busquets i Mollera al Departament de Cultura. El fons consta de 371 objectes com vitralls, pintures, escultures, obres en metall o una col·lecció de caricatures de personatges gironins. A més, dins de les carpetes, els conservadors del Museu d'Art de Girona han trobat elements de gran interès per entendre la producció artística dels tres germans i resseguir la seva activitat cultural i socioeconòmica. Una obra cabdal en l'estudi de la segona generació de noucentistes de Catalunya, sobretot, del grup gironí impulsat per l'arquitecte Rafael Masó.El fill d'un dels tres germans Busquets i Mollera ha estat l'encarregat de lliurar tot el material al Departament de Cultura. L'acte s'ha realitzat aquest divendres al matí al Museu d'Art de Girona seguint la voluntat de Lluís Busquets i Mollera - un dels tres germans artistes- que va ser director del Museu Provincial de Girona, embrió de l'actual Museu d'Art de la ciutat.
El director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma, ha destacat que gràcies a la donació de tots aquests documents es podrà datar, catalogar i donar a conèixer una "etapa poc coneguda de l'art gironí a Catalunya". I és que el fons té una gran rellevància pel que fa a les comarques gironines ja que, tot i que està incomplert, suposa una gran font d'informació per conèixer de més a prop l'art gironí de la primera meitat del segle XX.
Els conservadors del Museu d'Art de Girona han estat els encarregats d'inventariar tot el fons que consta de 371 objectes entre els quals es troben esbossos preparatoris de projectes decoratius, esbossos de mobles i treballs tipogràfics en els que van treballar conjuntament els tres germans, projectes de capelles, altars i vitralls, pintures de petit format, obres en metall i diversos apunts tipogràfics i elements d'impressió com invitacions, necrològiques o felicitacions.
Entre tot el material, destaca els projectes tipogràfics que va realitzar Lluís Busquets per encàrrec de l'arquitecte Rafael Masó i els esbossos que van crear dos dels germans. També s'han catalogat fotografies d'obres dels tres germans o documents impresos. Un material que ajudarà a entendre més la producció d'aquests artistes gironins i resseguir l'activitat cultural i socioeconòmica de Girona, des d'una vessant més històrica i social. Des del Departament de Cultura ressalten que si Masó és avui en dia considerat l'arquitecte de les comarques gironines més important del panorama noucentista gironí, els tres germans Busquets també van tenir un gran pes durant aquesta època.
De fet, una de les seves obre més significatives en troba en l'edifici més representatiu de la ciutat, la Catedral de Girona: la Marededéu amb Nen esculpida per Jaume Busquets i ubicada al segon tram de la façana. Per tot això, l'estudi de la seva obra és cabdal per aprofundir en la història de la segona generació de noucentistes de Catalunya, a patir del 1920 i, concretament, el grup gironí.
Durant la seva trajectòria professional, els tres germans van treballar conjuntament en diversos projectes fent difícil, a vegades, determinar l'autoria d'algunes de les obres del fons lliurat, sobretot en els dissenys i obres menors. Cal recordar que Jaume Busquets va ser un dels fundadors de l'Escola Massana, Josep Maria Busquets es va dedicar a les arts aplicades en tots els àmbits - des del disseny comercial fins a la decoració- treballant amb Rafael Masó a Can Marcó de Quart i signava dibuixos i caricatures amb el pseudònim de Lluc de Serosca. Per últim, Lluís Busquets va arribar a ser el director del Museu Arqueològic Provincial de Sant Pere Galligants entre el 1933 i 1936.
