Zoo i la Troba Kung-Fu completen un concert que un any més ha fet petit el passeig Lluís Companys
Barcelona (ACN).-
La Companyia Elèctrica Dharma ha convertit la Festa per la Llibertat en un clam a favor de la cultura popular i tradicional a través d'un espectacle inèdit. La banda ha interpretat els seus temes icònics, que ha combinat amb actuacions de colles castellers, de ball de bastons, de tabalers i diables. L'espectacle, creat per a l'ocasió dins la gira del 40è aniversari que està celebrant el grup, ha anat pujant d'intensitat a mesura que el vespre avançava i arribava la nit. L'esclat entre el públic ha arribat amb la 'Presó del rei de França', amb què han saltat i cridat els milers de persones que han omplert el passeig Lluís Companys. La festa ha culminat amb les actuacions de Zoo i La Troba Kung-Fu.Poc després de les set de la tarda, una bona part dels assistents a la Via Lliure s'han desplaçat fins la Festa per la Llibertat, on s'hi ha viscut una nit plena d'alegria i reivindicació. Els Castellers de Sants han trencat el gel carregant un castell que ha combinat el toc de gralles i la música de l'Elèctrica Dharma. L'actuació ha donat pas a un ampli repertori de música i cultura popular on s'han pogut veure diverses colles populars del barri de Sants.
L'espectacle de la Dharma també ha comptat amb una actuació especial amb Ginesa Ortega, així com també hi ha hagut un record emotiu per a Josep i Esteve Fortuny. La nostàlgia, però, ha donat pas a un esclat d'eufòria amb els temes més populars de la banda, intensament celebrats pels assistents, entre els quals es multiplicaven les banderes estelades i els crits a favor de la independència.
Les reivindicacions s'han mantingut al llarg de la nit i han anat a més amb l'arribada dels valencians Zoo, que han fet cantar tot el passeig Lluís Companys. Les lletres-protesta de la formació s'han fet sentir al llarg i ample de tota la Festa per la Llibertat. El punt i final, en canvi, l'ha posat un canvi radical de música: la rumba de la Troba Kung-Fu ha fet ballar els qui encara es resistien a donar la Diada per finalitzada.
