El Banc de Sang i Teixits, administrador de la festa d'enguany, ha organitzat tot un conjunt d'actes per explicar la importància de les donacions
Manresa (ACN).-
Els manresans celebraran el proper 21 de febrer una nova edició de La Llum i, enguany, l'art se suma als actes tradicionals de la festa. Deu artistes bagencs crearan 'Els Jardins de la Llum', un recorregut d'intervencions artístiques vinculades a la Llum i a l'Aigua pel centre històric de la ciutat i que recrearà un jardí de nit ple de lluernes. En aquesta edició, l'administrador de la festa és el Banc de Sang i Teixits, que ha preparat tot un conjunt d'actes per explicar la importància de les donacions. Segons la tradició, la festa commemora el Miracle de la Llum, un fet misteriós que es va produir l'any 1345 en què un raig de llum va il·luminar des de Montserrat l'església del Carme.Una de les novetats importants de La Llum 2015 és la incorporació a la festa d'un nou projecte artístic que, sota el títol d'Els Jardins de la Llum', vol oferir al públic un recorregut d'intervencions fetes per deu artistes bagencs de diferents disciplines i vinculades totes elles a La Llum i a l'Aigua. L'acte tindrà lloc la vigília de la Llum, el 20 de febrer, a partir de dos quarts de set de la tarda, i ocuparà part del centre històric de la ciutat.
El projecte artístic vol recrear un jardí de nit ple de lluernes i està organitzat per l'Associació Misteriosa Llum amb la col·laboració de la Taula d'Arts Visuals de la Catalunya Central i Òmnium Bages. El recorregut aplegarà obres dels artistes Maribel Nieto, Carme Manubens, Berta Oliveres, Lourdes Fisa, Sara Reig, Eva Soto, Àngels Freixanet, Celeste Alias, Txema Rico i Joan Closes.
La voluntat de l'organització és que aquest acte tingui continuïtat de cara a properes edicions.
La sang, protagonista de La Llum 2015
En aquesta edició, els organitzadors de la festa de La Llum, el Banc de Sang i Teixits de la Catalunya Central, han organitzat tot un conjunt d'actes per explicar la importància de les donacions. Al voltant d'aquest concepte, han organitzat l'exposició 'La sang, la llum de la vida' que es podrà visitar a l'Espai Plana de l'Om, una taula rodona que tindrà lloc el dia 26 i la inauguració de les noves instal·lacions de l'entitat a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa el proper dia 22 a les sis de la tarda.
Aquest any es mantindrà el Sopar dels Capons, una iniciativa solidària que va néixer en la darrera edició de la mà de l'associació Cuineres del Bages, administradors del 2014. Enguany, la recaptació del sopar es destinarà a la comunitat de Sant Egidi.
La festa, però, comptarà també amb els actes tradicionals que configuren la seva identitat com són la celebració eucarística, les ballades de la imatgeria festiva de la ciutat o representacions teatrals. A més, la vigília de la llum, el dia 20 de febrer, tindrà lloc l'Encesa de la Nova Llum', que convidarà als veïns del casc antic de la ciutat a encendre espelmes i col·locar-les als ampits de les finestres, balcons i carrers per elaborar un recorregut des de la plaça de Sant Domènec fins a l'església del Carme.
Mateix pressupost
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha explicat que l'Ajuntament manté el mateix pressupost per a la festa de l'any passat, que va ser de 12.000 euros. Aquest import es destina únicament a les festes del 21 de febrer, la Transèquia i la Fira de l'Aixada, que són dos esdeveniments vinculats a la celebració, tenen un pressupost a banda.
Junyent ha celebrat que, malgrat el moment actual de crisi i de manca de finançament, l'interès per ser administrador de la festa continua viu i assegura que és una bona notícia tenint en compte que La Llum "és la festa més pròpia dels manresans i la més arrelada a la nostra història".
Una festa lligada a la història i la llegenda
La capital del Bages commemora cada 21 de febrer el Miracle de la Llum, un fet misteriós que es va produir l'any 1345. La tradició diu que un raig de llum va il·luminar des de Montserrat l'església del Carme, que estava tancada per orde del bisbe de Vic, enfrontat amb la ciutat per la construcció de la sèquia. Aquell fet va obligar al bisbe a aixecar les penes imposades als manresans i a permetre la construcció d'una sèquia que havia de portar aigua del riu Llobregat a una ciutat assedegada.
