L'Hospital de Bellvitge ha participat en una investigació que permet conèixer prèviament i només amb una mostra de sang si el sistema immunològic rebutjarà el trasplantament renal
Barcelona (ACN).- Investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i metges de l'Hospital Universitari de Bellvitge han desenvolupat conjuntament amb un equip d'investigadors internacionals una prova genètica que identifica aquells pacients amb alt risc de patir rebuig de trasplantament de ronyó. La investigació permet conèixer de manera no invasiva i només amb una mostra de sang perifèrica i un test de fàcil desenvolupament es pot saber i abans de presentar-se la disfunció de l'empelt renal si el sistema immunològic del pacient rebutjarà el trasplantament renal. En total s'han analitzat 558 mostres de sang de 436 pacients amb trasplantament renal procedents de vuit centres hospitalaris.Els investigadors de l'Hospital de Bellvitge han dut a terme l'estudi conjuntament amb un equip d'investigadors de la Universitat de California, l'Hospital Infantil de Cincinnati, el Centre Mèdic California Pacífic, la Universitat de Pittsburgh, la Universitat Emory i la Universitat d'Stanford (Estats Units) i l'Hospital infantil de Mèxic Federico Gómez.
El Dr. Oriol Bestard, nefròleg de l'Hospital Universitari de Bellvitge explica que la prova permetrà adequar amb antelació el tractament immunosupressor per tal d'evitar el dany immunològic i la fallida del trasplantament. "Amb aquest test genètic podrem adaptar el tractament immunosupressor d'una forma més fàcil i sense utilitzar una prova invasiva en aquells malalts amb elevat risc de patir rebuig", explica.
Els investigadors han desenvolupat, a partir de les mostres de sang, un algoritme que permet classificar el risc de rebuig dels pacients tant en nens com en adults. "La prova de sang, a part de ser un mètode més senzill, permetrà identificar als pacients amb rebuig de forma oportuna i adequar el tractament", afegeix Bestard.
Per la seva banda, el Dr. Josep Maria Grinyó, catedràtic de medicina de la Universitat de Barcelona, assenyala que quan l'òrgan trasplantat és rebutjat, habitualment hi ha un augment de la creatinina (substància que serveix com a marcador renal) en el sèrum del pacient. Grinyó puntualitza que com aquest no és un marcador específic, ja que la creatinina pot augmentar en sang per molts motius a més del rebuig, s'ha de realitzar una biòpsia renal per confirmar que s'està produint el rebuig. Amb aquesta nova prova es pot predir fins a tres mesos abans de la detecció per mitjà de biòpsia el rebuig agut, que afecta al voltant del 20% dels trasplantaments renals.
La investigació, que porta el nom de 'The kSORT Assay to Detect Renal Transplant Patients at High Risk for Acute Rejection: Results of the Multicenter AART Study' i ha estat publicada ala revista PLOS Medicine el dimecres passat, va analitzar mostres de sang de pacients amb trasplantament de ronyó per tal de mesurar 43 gens amb nivells d'expressió que poden variar durant el rebuig renal agut.
558 mostres de vuit centres hospitalaris
En un primer conjunt de 143 mostres de sang i utilitzant una tècnica denominada reacció en cadena de la polimerasa (PCR) es va determinar que 17 d'aquests gens podien discriminar els pacients amb risc o no de patir rebuig agut, el qual havia estat prèviament diagnosticat mitjançant biòpsia. En total, es van analitzar 558 mostres de sang de 436 pacients amb trasplantament renal procedents de vuit centres dels Estats Units, Mèxic i l'Hospital Universitari de Bellvitge.
Tot i que la prova és altament específica i clínicament aplicable, els investigadors indiquen que s'ha de provar ara de forma prospectiva i plantejant una intervenció clínica, per tal de confirmar el seu benefici.
D'altra banda, hi ha dos tipus de rebuig immunològic, un provocat per cèl·lules i l'altre per anticossos, entre els quals aquest test no pot discriminar. Per això, els investigadors continuen aprofundint en l'estudi per tal de poder utilitzar la prova en les actuals guies de pràctica clínica i així classificar el risc del pacient, el tractament immunosupressor i la necessitat de biòpsia.
