El satèl·lit s'ha enlairat amb èxit des de la Guaiana francesa per "obrir un nou camp en la recerca de l'univers".
ACN
Cerdanyola del Vallès.-La Missió LISA Pathfinder s'ha enlairat amb èxit aquest dijous a les 5:04 de la matinada. El llançament, que s'ha fet a la Guaiana francesa, s'ha seguit atentament des de la sala de control de l'Institut de Ciències de l'Espai, al Campus de la UAB. El grup d'Astronomia de l'Institut i l'empresa SENER de Cerdanyola del Vallès han desenvolupat l'ordinador a bord del Pathfinder, que és "el cervell" de la missió segons els seus creadors . EL satèl·lit LISA Pathfinder, que circularà a 1,5 milions de quilòmetres de la Terrra, tindrà com a objectiu mesurar les ones gravitatòries per més endavant “obrir un nou camp en la recerca de l'univers”.
El satèl·lit LISA Pathfinder haurà de provar les tecnologies necessàries per el futur observatori d'ones gravitacionals, el que permetrà obrir una nova finestra d'investigació de l'univers. El científic principal de la missió a l'estat espanyol, Carlos Fernández, ha explicat que es tracta del desenvolupament d'una tecnologia "de límits impressionants" i que la missió està destinada a obrir "nous camps de recerca". Si tot va bé, el futur observatori "permetrà obtenir informació sobre processos molt extrems" com ara col·lisions de forats negre o indicadors de l'inici de l'univers. Però per poder detectar les ones gravitacionals cal primer aconseguir controlar masses en caiguda lliure a l'espai. El Pathfinder és, segons expliquen des de l'Institut, un "assaig general" per veure si això és viable. Per detectar les ones gravitacionals cal mesurar la distància entre dos cossos en caiguda lliure amb una precisió altíssima. LISA Pathfinder ho provarà amb dues masses cúbiques idèntiques, de 46 mil·límetres de costat i fetes d'un aliatge d'or i platí, que suraran en el buit i mantindran una distància constant de 38 centímetres. Es tracta d'un desenvolupament tecnològic amb precisions de l'ordre dels picòmetres, que són la bilionèsima part d'un metre. L'Institut alerta que la força equivalent al pes d'un bacteri sobre una de les masses de prova que es mantindran surant en el buit desequilibraria tot l'experiment.El grup d'Astronomia Gravitacional-LISA de l'Institut, amb col·laboració amb lempresa SENER ubicada a Cerdanyola del Vallès, han creat l'ordinador a bord, els sistemes de diagnòstic d'altíssima estabilitat i sensibilitat, i el software de control d'ambdós. El responsable de Desenvolupament de negoci de SENER, Joan Manel Casalta, ha explicat que l'ordinador a bord és “el cervell” del satèl·lit. Per desenvolupar aquesta tecnologia s’han trigat 10 anys. “Avui culminen molts esforços”, assenyala Carlos Fernández.
