Actualizado 02/07/2015 13:55

Denuncien davant la Comissió Europea la posició dominant d'Enagás per negociar el pagament del deute del projecte Castor

Agencia Catalana de Noticias
ACN

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia presentarà també una nova petició al Parlament Europeu contra el finançament del magatzem de gas submarí

Alcanar (ACN).-

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia denunciarà davant la Comissió Europea la posició dominant en el sector de l'empresa Enagás Transporte com a negociadora del pagament del deute del projecte Castor que hauran d'assumir els consumidors, que pot ascendir als 4.731 milions d'euros en 30 anys. Aquest és un dels punts principals de la denúncia que l'entitat presentarà durant els pròxims dies davant l'executiu comunitari juntament amb una nova petició al Parlament Europeu en contra del projecte i el seu finançament. La Plataforma també ha alertat sobre la possibilitat, apuntada pel president d'Enagás, Antoni Llardén, que el magatzem de gas submarí es pugui tornar a posar en marxa.El rol prominent que Enagás i la seva filial Enagás Transporte estan assumint en la gestió del fracassat projecte de magatzem de gas submarí Castor, per encàrrec del govern espanyol del PP, arribarà ara a la taula de la Comissió Europea. La Plataforma del Sénia considera que l'empresa gestora del sistema gasista estatal disposa d'una posició dominant en el sector sobre la resta d'operadors del sistema energètic en qualitat de negociadora del deute de tercers, el que va reconèixer el decret 13/2014 del Consell de Ministres sobre el pagament de la indemnització de 1.350 milions d'euros a Escal UGS -controlada pel grup ACS de Florentino Pérez- i l'encàrrec d'hibernar les instal·lacions.

Enagás Transporte, en aquest cas, es va encarregar de negociar amb el Banc Santander, Caixabank i Bankia el crèdit per pagar a l'empresa concessionària, a compte del cobrament dels peatges fixes de la tarifa del gas al llarg de tres dècades, fet que elevaria a 4.731 milions d'euros el cost total de l'operació que hauran d'assumir els consumidors, segons xifres de l'OCU. "Ha negociat un deute que es recupera sobre tercers. Els seus balanços al respecte però no per als que haurem de pagar. És una situació il·legítima", sosté la portaveu de la Plataforma, Cristina Reverter.

Addueixen que aquesta situació hauria impedit, de fet, la possibilitat de trobar alternatives que no acabessin gravant tan escandalosament el cost del gas. "Enagás Transport pot gestionar el manteniment, però quines competències té per negociar amb els bancs?", insisteix, tot reblant que es tracta d'"interessos excessius generats per uns altres", creant una "efecte dominó" cap a les empreses energètiques i, en última instància, cap als consumidors. Aquesta posició dominant, argumenta, incompliria de ple les directives europees.

La denúncia a la Comissió Europea de la Plataforma, a més, insisteix sobre els punts foscos del decret llei governamental, les causes del seu origen i les seves conseqüències. Recorda que la indemnització a favor d'Escal UGS atempta contra els interessos dels consumidors i és contrària a les regles de la lliure competència europees. "Pot constituir un ajut d'Estat, prohibit pel Tractat fundacional de la Unió Europea", asseguren. Reitera la "mala praxi" del govern espanyol, tot acusant-lo de manca de transparència, participació i accés públic a la informació. També qüestiona la falta de separació d'activitats a l'hora d'adjudicar contractes del projecte Castor.

Tot plegat, amb el resultat final del pagament, a càrrec de la ciutadania, de 4.731 milions d'euros en 30 anys. Una "conducta abusiva", afirmen, per un "servei fantasma": "no es pot exigir el pagament per un servei inexistent que no té cap contraprestació ni benefici per a l'usuari o consumidor final". Com a colofó, l'autorització del projecte Castor, recorden, no va tenir en compte els advertiments de risc sísmic ni un control econòmic rigorós, ni per part del govern espanyol ni per part del Banc Europeu d'Inversions (BEI), que va patrocinar i aportar 500 milions d'euros públics en l'emissió de bons de 1.440 milions d'euros per finançar l'obra. Recorda la Plataforma que les instal·lacios s'han demostrat com a no segures i ja s'ha reclamat a la Direcció General de la Competència comunitària que investigui l'actuació del govern espanyol.

Paral·lelament, la nova petició adreçada al Comitè de Peticions del Parlament Europeu, després de la presentada fa més de cinc anys pel risc de fraccionament del projecte en contra de la normativa europea, reclama una investigació sobre l'abast del decret llei d'octubre de 2014 i el finançament.

El fantasma de la reobertura

La formalització d'aquestes accions davant la Unió Europea, però, ha coincidit, però, amb l'anunci fet pel president d'Enagás, Antonio Llardén, sobre la possibilitat de reobrir el magatzem de gas subterrani si així ho avala un informe encarregat per l'empresa al Massachusetts Institute of Technology (MIT). Les paraules del responsable de l'empresa han causat estupefacció a la Plataforma, que ha fet pública una carta oberta qüestionant Llardén. Especialment, davant de l'argument de rebaixar els cabals d'injecció que havien de fer rentables la instal·lació per poder evitar nous moviments sísmics, allargant d'uns pocs mesos a sis anys el procés d'emplenar el magatzem gràcies a una pràctica de "gimnàstica geològica".

El també portaveu de la Plataforma, Evelio Monfort, ha recordat que rebaixar els cabals d'injecció previstos convertiria en no rendible el projecte, teòricament plantejat per emmagatzemar gas comprat a l'estiu, quan és més barat, i extreure'l per consumir-lo a l'hivern, quan puja el seu preu . "Per a què serviria?", es pregunta Monfort, tot recordant que, malgrat un menor ritme d'injeccions, les pressions es mantindrien i podrien continuar generant terratrèmols.

En aquest sentit, ha advertit Llardén que, cas que es torni a posar en marxa, podria ser responsable de provocar nou sismes com el ministre que ho autoritzi. "Ara ja tenim noms i cognoms. A diferència del primer cop, que vam ser pacífics i vam dir a la gent que no sortís al carrer i presentem denúncies, aquest cop diríem el contrari. Al primer mínim terratrèmol, encara que sigui de 0,01, tots al carrer i la denúncia preparada. Potser així ens fan més cas", ha avisat, a diferència del que va passar la tardor de 2013, el període de major concentració i intensitat dels terratrèmols provocats pel Castor.

Monfort també ha qüestionat el paper de "masover" d'Enagás, anunciant primer que trigaria sis mesos a hibernar les instal·lacions, que ara podria allargar-se un any, fins a finals d'any. "Es va fer molt de pressa el pagament de la indemnització -a Escal UGS- però, en sis mesos, l'informe que s'havia d'encarregar no s'ha det. Han passat vuit mesos i tampoc res", ha recriminat el president de la Plataforma, Joan Ferrando.

D'altra banda, la Plataforma ha anunciat que el pròxim dimecres, 8 de juliol, el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, es desplaçarà a Alcanar per mantenir una reunió oberta amb els veïns i afectats amb l'objectiu de donar-los a conèixer les noves accions i recollir suggeriments per actuar en contra de les conseqüències del projecte Castor.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés